Mai tornarem a viure el mateix moment (Ramon Coll)

Què fa més por, la mort o el sofriment? (Hug Caba)

La mort sempre ha estat molt present en les nostres vides, però mai no hem arribat a experimentarla pero si a temerla, és per això que estaríem disposats a passar certs sofriments si no hi hagués més opció, sobretot, si aquests sofriments no haguessin d’acabar amb la mort. Personalment diría que la mort fa més por que el sofriment ja que estem disposats a patir si per això podem viure .

El món en el que vivim ens convida al pessimisme? (Nicolás López)

Avui en dia si mirem el mon objectivament, dona la impressió de que hi ha més raons per al pessimisme que per a l'optimisme. Analitzem-ne algunes: Les guerres que assolen una part important del planeta, el canvi climàtic constant que ens fa qüestionar la nostra forma de vida, les desigualtats socials i econòmiques que porten a la necessitat d'emigrar molts, ciutadans sobretot d'àfrica, la delinqüència que s'instal·la sobretot als barris baixos de les principals ciutats, la pèrdua de valors que durant molts anys han conformat el nucli de la nostra societat i que ara de mica en mica s'està deteriorant, valors com la solidaritat, l'honradesa i la lleialtat. Veient tot això ens indica que estem en una societat en decadència. Però com va dir Gramsci “Pessimismo dell'intelligenza, ottimismo della volontà”, per tant, tot depèn del punt de vista de cadascun de nosaltres i de la possibilitat d'actuació sobre situació negativa per intentar revertir-la en una més positiva, en el meu cas no és així, ja que jo no tinc una mentalitat optimista ni pessimista, tinc una completament realista, per tant al meu entendre encara que tot sembli anar a pitjor, tot forma part d'un cicle per evolucionar. Això no vol dir que mentrestant la voluntat de cadascú pugui fer que les coses millorin encara que només sigui en el seu cercle més proper. En conclusió encara que tot sembli anar a pitjor, això depèn de la percepció de cadascú, personalment crec que tot per dolent o bé que sembli és necessari per a l'evolució. Fet per: Nicolás López Curs: 1r Batx. Grup Wep2

Som bons o dolents per naturalesa?

 

Aquesta pregunta és molt bàsica de la filosofia, però m’ha semblat interessant ja que em causa molta inquietud.

Responent a la qüestió que he plantejat, penso que no, que bons o dolents ens ho fem depenent de molts factors que ens porten a ser-ho com per exemple les experiències, l’educació, les persones…

Pertany a la branca filosòfica de l'ètica o la moral.

Jannet Torrebadella Lallana

1r batxillerat

És el progrés realment necessari (Juan Unai de Vega Romero)

 És És el progrés realment necessari?

És per a molts sabut que vivim en una època increïble per a l'ésser

humà: Podem recórrer grans distàncies en temps insignificants,

podem curar la majoria de mals que tenim, mai falta menjar al plat i

a més a més podem gaudir de luxes que gent de fa cent anys no es

podria imaginar. Però... és realment bo tot això?

Bé, sí que és innegable que la tecnologia ha creat la millor era per

la humanitat, i, tot i això, mai la humanitat ha estat tan a prop de

l'extinció en els milions d'anys que portem a la terra. I tot per culpa

del progrés descontrolat que fa l'Homo sapiens. Gràcies al

descobriment de l'energia nuclear, si es posessin d'acord unes

poques persones tot el que coneixem es podria convertir

absolutament res. Gràcies a l'armament modern, matar és més fàcil

que mai i les guerres més violentes i sanguinolentes. Gràcies a

l'electricitat de la qual depenem el 78% de la població, el planeta es

mor. Gràcies a la maquinària postindustrial, milers d'humans han

perdut tota mena de valor i sentit i, sobretot, gràcies als quatre

últims segles, la humanitat ha perdut completament la capacitat de

supervivència i gran part de la seva capacitat reflexiva. Cada

vegada som més màquines que persones i, "la millor època", fa que

cada vegada sigui més difícil tenir fills i, per tant, continuar

l'espècie.

Així doncs... és el progrés realment positiu per a l'espècie?

 Podem complir tot allò que ens proposem?

He triat aquesta pregunta perquè hem recorda a certes coses que m’han passat, ja que sempre he sigut de

rendir-me fàcilment, però mai he parat a pensar de que si hi ha un objectiu que volem aconseguir tenim

que anar cent per cent a per allò.

Això és una cosa que passa molt avui en dia i que a molta gent li fa frenar, ja que per exemple al escollir

una carrera a vegades passa que anem a per el més fàcil en comptes de el que ens agrada, ja que ho

trobem molt difícil i poc exitós. Però si realment ens ho proposem com una marca en la vida, podem

complir tot allò que ens proposem?

Feta per: Gerard Alió

Curs: 1r Batx B

ES LA VIDA UNA QÜESTIÓ D’ACTITUD?

 És possible que amb la nostra actitud puguem canviar, empitjorar, alleujar patiments?  Entenent el patiment a nivell físic, dolors,etc com a nivell mental (problemes que intentem sol.lucionar desde la ment).

Jo crec que si és possible. Amb actituds positives es poden afrontar millor qualsevol de les moltes circumstàncies que ens van passant durant la nostra experiència  humana.

Contràriament, si davant el mateix problema o circumstància no podem o no sabem adoptar aquesta actitud positiva i ho fem desde el pessimisme i la falta d'energia, ens resultarà molt més difícil gestionar la situació i s’allargarà segur molt més en el temps.

Els factors mentals/ espirituals com són el caràcter(donat per la genètica i per factors anteriors al naixement)  i la actitud ( la força de la nostra voluntat que mostrem davant les situacions) estan molt lligats en la majoria dels casos. Amb aquesta actitud tenim un petit marge de maniobra per decidir com ens afecten les coses.

He decidit triar aquesta foto perquè és un clar exemple de superació personal i força mental per sobre del patiment físic. Durant la setmana vaig a córrer per a poder alliberar tensions,per a poder-me sentir més activa ,amb més energia i també més positiva. Aquesta activitat m’ajuda a adoptar el meu dia a dia amb una actitud de més positivisme,un clar exemple de que l’actitud té una gran força envers la persona.

Branca de la filosofía a la que pertany la pregunta: teoria  del coneixement

Fet per: Raquel Vico González

Classe: 1 batx B

Què és la bellesa?

 

Autora: Martina Torres Riu

Curs: 1r de Batxillerat

Branca filosòfica: Estètica

Aquesta pregunta m'ha semblat sempre molt interessant, per què, que és la bellesa realment? És una cosa molt subjectiva, no? Al que un li sembla bell a l'altre no, però en certa manera tots acabem acordant unes certes regles de com ha de ser, unes regles que van canviant depenent de la cultura on estiguis i del temps. Llavors que és la bellesa? És les regles que hem acordat? O bé és el pensament de cada un?

En la fotografia podem veure una estàtua que representa la deessa Afrodita, que era la deessa grega de la bellesa i l'amor. Em va semblar curiosa aquesta estàtua, perquè jo pensava que la bellesa era una cosa estàtica, però Afrodita em va demostrar que no. Vull dir, que l'ideal de bellesa que tenien els grecs no és el mateix que tenim avui en dia. Va ser allí on em vaig començar a fer aquesta pregunta, per què si la bellesa va canviant constantment, que és realment? Quina és la seva essència?

Camins que ens porten a ser qui som

 Perquè tantes complicacions si tots acabem al mateix lloc?

Hi ha mil camins per on anar i mil idees de com fer les coses, les decisions que prens et porten a convertirte  en qui ets. Vivim agobiats i pensant que opina la gent de nosaltres i que es el que hauríem de fer però ningú té en compte que al final facis els que facis,siguis el que siguis acabaras al mateix lloc que tothom.La foto le triat ja que representa dos camins diferents que s'ajunten tots al final i acaben sent un camí en comú.Jo ho vec similar a la vida,prens mils camins i al final acabes acabant al mateix lloc.El tren representa els humans fent el seu recorregut de vida.

Aina Tamarit 1batx cat

ÉS POT NÉIXER MÉS D'UNA VEGADA AL LLARG DE LA NOSTRA VIDA?

La vida és relativament curta i passa molt de pressa, però tenim molt temps per trobar-nos, retrobar-nos i aprendre com ens agrada viure.

Jo sempre he pensat que durant una vida se'n poden viure més d'una. Som humans i anem adquirint coneixement i maduresa al llarg del nostre pas per la terra canviant en tots els aspectes el nostre "JO" per èpoques. Això fa que em pregunti si realment de vegades toquem tan baix, que necessitem d'alguna manera "ressuscitar" per a canviar el xip i així poder tenir l'energia de fer canvis o a l'inrevés.

M'he inspirat amb aquesta imatge perquè hi trobem un arbre caigut i arrencat de les seves arrels (tocar fons, la "mort" en la vida) i en una branca hi trobem una pinya la qual encara està unida a l'arbre "mort". La pinya és com la següent vida del mateix arbre, l'oportunitat de fer-ho millor o encara més malament.

Fet per: Carla Bros Batalla

Curs: 1r BATX B

Branca: Metafísica. Es pregunta per la naturalesa de la realitat (com podem explicar el canvi, com la realitat es transforma i passa a ser un altra)

Es pot estimar malament?

L'amor és relatiu, és un sentiment molt fort, que tothom experimenta, però cada persona el demostra i el viu de maneres molt diferents. Quan parlem d'estimar pensem en els nostres essers estimats, aquells que ens fan feliços. No podríem viure sense l'amor. Quan estimes a algú, el fas feliç, l'ajudes, li dones suport... i no hi ha millor sensació que sentir-se estimat i estimar, però a vegades estimem malament. Un cop vaig sentir a una per
sona dir "No vull que m'estimis tant, vull que m'estimis millor" i estic completament d'acord a vegades confonem l'amor amb obsessió, dependència emocional, possessió... i quan estem en aquest punt ens hem d'allunyar d'aquella persona. No és fàcil, però la millor manera de demostrar-li el teu amor a algú és allunyar-te perquè sigui feliç, ja que no li fas el bé. A vegades abans d'aprendre a estimar a algú hem de saber com estimar-nos a nosaltres mateixos.

Branca filosófica: Ètica i Antropologia

Ainara Urbano Gaztambide 

1r batx A

Actuem per voluntat o per als altres?

Feta per: Carlos Pérez Serrano 

Curs: 1Batx

Rama de la filosofia: Gnoseología, perquè expressa l'origen del pensament

Moltes vegades actuem per la influència de la gent, familiars, amics... A part la nostra personalitat està influenciada indirectament per la societat (cultura, religió, entorn familiar, amics...), per tant, quan nosaltres actuem o estem fent perquè nosaltres vulguem o en veritat estem seguint el que la societat i el nostre entorn vol que fem?

Quin és el secret de la felicitat?

En un món convuls com el que ens envolta que és realment la felicitat. Cerquem una vida plena i satisfactòria sense saber ben bé en què consisteix.

Hem d'acceptar que una "vida feliç" no és aquella en què es roman alegre, sinó la que ens permet expressar les emocions. Per altra banda, com animals socials que som, resulta essencial vetllar per les nostres relacions, aquestes milloren la nostra autoestima i ens ofereixen la possibilitat de compartir.

Sembla, doncs, que el secret de la felicitat és que no hi ha secret. Es troba en cadascun de nosaltres i en la capacitat que desenvolupem per ser qui som, de l'entorn i les petites coses que fan que cada dia sigui un dia únic i irrepetible ple de possibilitats per ser feliç.

Fet per: Abril de la Casa 

1r Batx A

SOM TAL COM ENS MOSTREM?

Les xarxes socials han afectat de forma massiva als joves, hem crescut veient vides perfectes, cossos perfectes, cares perfectes, TOT perfecte. El que ens ha convertit en titelles manipulables amb el fi de mostrar el que volem que la gent vegi de nosaltres, on només ens mostrem amb una rialla i fent veure que tot va bé, si parem a pensar-hi, poques vegades veiem fotos de gent recent llevada, en un mal moment o simplement des d'un mal angle. I si comencem a mostrar-nos tal com som? I si deixem els filtres a part?

A vegades no mostrem qui realment som per por a ser jutjats.

BRANCA: Ètica- la branca de la filosofia que estudia la moral.

CURS: 1r BATX B

FET PER: Berta Pena

Per què ens autosabotejem?

 

Per què ens autosabotejem?

No recordo com ni quan vaig començar a tenir pensaments intrusius, però se que hi són i que hi seràn presents el que em queda de vida. Per què sobre prensem les coses? sabotejar-nos és fer-nos mal a nosaltres mateixos i ho fa el nostre inconsient, però, per què passa?

Com a éssers ambiciosos, ens demanem més i més i ens esforçem per arribar a la nostra visió de perfecció, però això provoca una expectativa tan alta que si no s'hi arriba ens fa sentir insuficients.

La nostra ment, es a dir, nosaltres, ens fem la gitza i aquest és només un dels milers d'exemples que podria donar. 

Com a objectiu, tothom té el mateix: ser feliç. Cualsevol acte que es fa a voluntat és per a alimentar el nostre desig de feliçitat inabastable. 

Al llarg de la nostra vida, haurem de conviure amb la nostra ment i amb el que ens faci creure, però som nosaltres els que hem d'aprendre a controlar-la, irònic, oi?

Júlia Castillo Font

Què és viure? (Laura López)

Ens passem els nostres dies pensant en el que hi ha després, en el que passarà i en el que ens trobarem. Només una cosa sabem i es que el nostre destí segur es morir. El final del que som i del que hem sigut. Quedarà el record en les ments dels que més ens estimen. 

Pero què és? Il·lusionar-nos, somiar desperts, trobar-nos a nosaltres mateixos en la lletra d’una cançó, enamorar-nos, caure i aixecar-nos, lluitar i treballar pel que volem, tenir problemes, crear la nostra família, valorar els petits detalls, contar-li als nostres fills les anècdotes mes increïbles de la nostra adolescència, sortir de festa, fer amics, sentir una olor i que et vingui aquella persona a la ment, aburrir-nos, plorar, riure, deixar petjada en la vida d’algú, escoltar les paraules dels que més han viscut, gaudir dels moments en família, aprendre, provar coses noves i viure, es el que hem de fer. I tot això és el que per a mi significa viure. Tenim una oportunitat i el temps passa, es irrecuperable, no espera a ningú, no perdona. 

Fet per: Laura López

Curs: 1BATX (cat)

Branca filosòfica: considero que parlo des-de la racionalitat ja que utilitzo la raó a l’hora de respondre a la pregunta de ‘què és viure?’ però també s’apropa a la metafísica perquè l’objectiu es tractar de definir les característiques generals del que per mi es viure. 

TÉ UN PREU L' ÈTICA?

 

Mai has hagut de decidir entre el que ha der ser o el que realment vols fer?   

Si et vols comprar un samarreta que t'encanta però saps que aquella marca explota als seus treballadors, la compraries igualment? Val més la nostra ambició  o la nostra ètica? Les nostres accions tenen un preu?

Tendim a pensar que ser èticament correcte és sol ser just amb el que ens envolta, però a l'hora de posar-ho en pràctica preferim ignorar-ho perquè no volem sacrificar les nostres voluntats.

La meva fotografia mostra la etiqueta de la marca Shein. Aquesta marca és mundialment coneguda per la seva gran varietat de productes a baixos preus, degut a això resulta una marca molt atractiva per aquells compradors que no poden permetre's roba de més qualitat. Milions de persones compren aquesta marca tot i saber el que implica per als seus treballadors, però també  hi ha d'altres que tenen un dilema intern alhora d'adquirir productes d'aquestes empreses de "fast fashion". En definitiva, per a tu que és més important la teva voluntat egoista o una societat  justa?

Branca: Ètica- la branca de la filosofia que estudia la moral.

Curs: 1r  Batx A 

Fet per: Júlia Ibars

Què hi ha després de la mort?

Feta per: Pau Garcia Casquero

Curs: 1Batx

Rama: epistemologia 

He triat aquesta foto perquè és la posta de sol i signfica la mort del dia. Després de la mort hi ha qui creu que hi ha una segona vida però no es pot demostrar. Crec que els que creuen en una segona vida després de la mort poden ser més feliços perquè tenen una segona oportunitat. 

Quan deixem de ser nens? (Irina Miró Giménez)

 

Feta per: Irina Miró Giménez

1r Batxillerat B

Quan ets petit, si tens una infància en un entorn mitjanament normal, ets feliç, de fet per la majoria

de gent és el període més llarg que passaran sent feliços. No tens preocupacions, creus en la màgia,

no acostumen a veure el dolent del món o almenys no te n'adones, no sents enveja i realment tampoc

odi perquè no tens gaires raons per estar enfadat. Et sents bé amb tu mateix i potser ets una mica

egoista, però ets feliç, perquè ets ignorant.

Però jo, per molt que vulgui creure que mai deixem de ser nens, crec que la infantesa se'ns és

arravatada quan a poc a poc ens obliguen a comportar-nos com adults i créixer de forma accelerada.

Quan els comentaris de ‘que bé u fas tot’, s'acaba i comencen els de ‘hauries de millorar’, quan has de

buscar la teva individualitat, la teva personalitat, has de decidir qui vols ser, però mai t'havies fet aquesta

pregunta abans.

La definició real d'infància és' el Període de la vida entre el naixement i l'adolescència''. Però perquè un

període tan tancat? A cas tots madurem igual?

A mi em queden dos anys per fer 18, què és l'edat en la qual ja ningú et considera un nen, encara que ja

fa molt temps que no em sento com a tal.Però, crec que tots guardem una mica del nostre jo petit a

la llum en els instants en què som feliços. Els instants en què sentim passió o il·lusió per la vida i ens

sentim en pau amb nosaltres mateixos.

Branca de la filosofia: antropología

La gent pot canviar?

 

Fet per: Teo Castro Gené

Curs: 1Batx.

Es obvi que la gent canvia, creixem, madurem, es desenvolupa el nostre cos i sobretot el nostre cervell i la nostra consciencia. però realment arribem a canviar? Algú des de molt petit pot ser d'una manera i als cap dels anys ser una altra totalment diferent, però jo crec que si algú de petit es dolent, insulta, pega als companys, es porta malament, no estudia, es mala persona en general. Creieu que al llarg dels anys canviarà cap a be? o tot això que feia de petit ho mantindrà però a grosso modo ja que ara es mes gran, ell evoluciona i crec que els principis que ell te i les coses que fa també ho fan amb ell. Si que es veritat que una persona pot aprendre dels errors i canviar però realment sempre tindrà una part que pensi que esta be

Per què hi ha alguna cosa en comptes de res?

Quin és el sentit de la vida? Que fem aquí? Per què estem aquí? Però el més important, per a que estem aquí?

De repent un dia naixem, creixem i morim, i, ja està? I enmig què? Aprenem, treballem, estimen, plorem, riem, ens equivoquem, però, per què? Per a què? 

Al final, tots serem un record en la memòria d’algú, un vídeo, una foto, una anècdota. Milions de persones ja han estat aquí abans, i què? Amb quina finalitat? Permetre que puguem estar més persones aquí? I això per a que? La nostra funció es assegurar-nos de que algú es quedi després de que nosaltres marxem? I per què? Per deixar-ne altres més? I aquests altres, a altres i després, a altres, i així fins quan? Això ho portem fent milers d’anys i res canvia.

Però, per què hi ha alguna cosa en comptes de res? El no-res ha de ser l' absència de l'espai. El no-res només existiria en el cas que l'espai del nostre univers fos finit. És a dir que si viatgem en línia recta, en algun moment tornaràs a estar al mateix lloc. Imagina't una esfera que és tot el que existeix i fora d'aquesta esfera no existeix l'espai, quan un arriba a la vora de l'esfera torna a aparèixer de l'altra banda al mateix espai, simplement l'espai es repetiria sempre. D'aquesta manera el no-res seria infinit i l'espai finit. Aleshores la pregunta seria, “Per què ha d'existir el no-res si tot existeix?” El no-res també podria ser l'insubstancial d'alguna cosa, per tant ha de tenir inimaginables formes de canvi i transformacions, fins i tot mostrant-nos als nostres ulls com a “res”. 

BRANCA DE LA FILOSOFIA QUE ESTUDIA LA VIDA: Metafísica

Fet per: Aran Asensio Zaballos - 1BATX B CAT

Does the reality of undiscovering many creatures in the world cancel their existence for humanity ?

91% of the sea isn't discovered yet as a result automotaclly there's many creaures which's undiscovered yet there . does this cancel their existence for humanity ?

and if so does it mean that their ¨useless¨or ¨trivial¨ to the world ?and if not why didn't got discovered yet?

Veiem la realitat tal i com és? (Sergio Mazarico)

 

Sergio Mazarico Ballarín

1r Batxillerat A

El que m'ha portar a fer aquesta fotografia és la reflexió que va fer un filòsof sobre la realitat, la qual deia que tot el que havia rebut com a cert ho havia rebut pels sentits que de vegades ens enganyen. Això em va portar a pensar si tothom percep la realitat de la mateixa forma i si hi ha només una o més percepcions correctes.

Se'm va ocórrer l'exemple de l'efecte visual focal, segons la graduació canvia la manera de veure al voltant de l'efecte dona un efecte diferent, d'una manera o d'una altra però cap és objectiva, ja que depèn del punt de borrós que veguis a traves. Aleshores vaig arribar a la conclusió de què per poca que sigui tothom té una percepció subjectiva de la realitat i és gairebé impossible no tenir-la.

Què és una societat justa?

 

Abril Broto De La Torre

1r de Batxillerat A

Branca filosòfica: Ètica.

Sempre a l'hora de parlar de la nostra societat ens queixem que no es justa i que encara hi ha massa desigualtats. Però la vertadera pregunta és: que és una societat justa?
Realment algun dia arribarem a aquesta somiada "societat justa" per a tots o sol o serà per uns quants. Encara hi haurà gent que s'aprofitarà de la seva superioritat o podrem conviure tots com a iguals? Deixarem de ser jutjats pel nostre color de pell ,nacionalitat, per la nostra orientació sexual o pel nostre gènere.

Perquè volem una societat justa encara saben que és injusta per culpa nostra. Realment sabem que és una societat justa? I estem preparats per aquesta?

Quina es l'importancia de nodrir el nostre coneixement?(Gerard Solans Arbonés)

 

Gerard Solans Arbones

1r de batxillerat A

Per què si l'ésser humà té la capacitat de pensament i augmentar el seu coneixement estem deixant de donar importància i deixar-nos del nostre propi coneixement cada vegada més?

És trist com cada vegada la humanitat té menys pensament crític, no estem aprofitant la sort que tenim, de ser éssers racionals i no guiats per instints, la lectura, les pel·lícules, i estímuls externs per nodrir-nos són la base d'una llibertat intel·lectual.

Un pensament crític és la base d'una societat competent, potent i intel·lectualment preparada per qualsevol repte social.

El coneixement ens dona l'oportunitat de sortir del ramat, de ser l'ovella que abandona el grup i decideix per ella mateixa i no es deixa portar, fent el que ella vol i obtenint aquell be tan preciat que tots creiem que tenim, la llibertat.

És a dir el coneixement ens dona llibertat i la llibertat és poder.

✦

Quina relació té el futbol amb la vida?

 

Jan Alegre Moseguí

1r BATX A

El futbol és rebre, controlar, córrer i passar la pilota. A la vida, rebem la existència al nostre cos al néixer, es va desenvolupant, anem creixent, correm amb la vida, i després, arriba un punt en què hem de passar la vida, la pilota a un altre company. Realment la vida no deixa de moure's mai, passa dels uns als altres.

PER QUÈ SOM QUI SOM?

Sílvia López Minguella

1r de batxillerat

La nostra manera de pensar, actuar i sentir és única, aquestes són les característiques que posseïm i les que fan que ens distingim com a persona humana, però com pot ser que arreu del món cada persona pugui arribar a tenir tots aquests atributs de tantes formes diferents?

Branca filosófica: Ontologia

 

Què és l'ànima? Existeix abans de la vida i continua després?

 

Feta per: Noèlia Puig Razón -  1 BATX B (CAT)

L'ànima de l'ésser humà es considera com una part intangible i il·localitzable que habita al cos que ens dona la capacitat de pensar, de sentir, i de donar vida a l'individu, a més de ser l'essència immaterial que defineix la humanitat.

D'acord amb la teoria del preexistencialisme, Plató va apuntar que les ànimes existeixen abans de ser integrades al cos. I molts filósofs després de Descartes, han considerat que l'ànima és idèntica a la ment i, cada vegada que una persona mor, el seu contingut mental sobreviu en un estat incorpori.

Encara que hi ha d'altres com Aristòtil que afirma que no hi ha cap separació entre l'ànima i el cos, que aquestes no són dues substàncies, sinó una de sola, ja que no hi ha ésser humà sense cos ni ànima.

Això ens deixa molt a pensar, ja que l'ànima com que no pot ser percebuda pels sentits a vegades ens fa preguntar si en veritat hi és, i si aquest fos el cas quan apareix i desapareix aquesta part tan important de nosaltres.

Ja hi era abans de néixer, com pot haver-hi ànima sense cos? (monisme i dualisme)

Quan deixem de viure on va aquesta ànima, mor amb el nostre cos o se separa i continua existint?...

Branques filosòfiques: Antropologia filosòfica i ontologia

LA LLIBERTAT ES UNA IL·LUSIÓ?

 

Entenem llibertat com la capacitat que un té de decidir en una situació segons el que aquest cregui. Està clar que tu ets lliure de fer tot el que et vingui de gust si només t'afecta a tu, és a dir, en el moment que afecti una altra persona, aquesta llibertat es perd ("la llibertat d'un acaba quan comença la llibertat de l'altre"). Cal aclarir que no som lliures per les nostres condicions d'origen o pel que ens passa, sinó que ho som per respondre d'una manera o d'una altra a allò que ens passa. És per això que com més capacitat d'acció tinguem, millors resultats aconseguirem de la nostra llibertat.

Ara bé, realment som nosaltres els que hem triat el que som i el que fem? La nostra societat hi ha vegades que ens inclina a fer una cosa o una altra. Segur que algun cop has comprat un article que no necessitaves o, que el fons, ni tan sols desitjaves. O per la pressió de grup has cedit a fer accions que no volies fer. Encaixar en aquest cercle és el que ens porta a deixar de banda la nostra llibertat individual.

Ens han fet creure (i volem creure) que realment som nosaltres els que guiem les nostres decisions, que, al cap i a la fi, és el que ens portarà a ser el que som. En molts casos no és així, i per obtenir la llibertat hem de fer que ho sigui, hem de decidir per nosaltres mateixos. Això si, quan tinguem aquesta llibertat, mai hem d'oblidar la responsabilitat que tenim com a individus; assolir com a nostres els actes que fem i, per tant, el que ens fa ser nosaltres mateixos.

BRANCA DE LA FILOSOFIA QUE ESTUDIA LA LLIBERTAT: Filosofia política

Fet per: Júlia Farré Puig - 1BATX B CAT

Té límits el coneixement?

El coneixement podríem dir que és tot aquell saber que es pot justificar racionalment i que és objectiu, però té aquest algun tipus de límit? Existeix algun moment en el qual podem parar d'adquirir noves informacions?
Sempre hem tingut la idea al cap de què sempre pots millorar i aprendre més, però és tot això infinit? Trobar aquest límit va més enllà de les capacitats humanes, ja que és un tema tan complex que ens sentiríem ignorants si ens intentéssim planteja quin és el punt de parida i el punt final, en el moment en el qual ens donem conte que és una cosa que no podem saber aquesta ignorància es pot convertir en coneixement.
Sovint diem que sabem una cosa quan, en realitat, el que estem fent és acceptar l'opinió d'algú o una explicació que ens dona a entendre que allò és la veritat, i és quan et creus que tot allò que t'han dit és veritat, quan ho interioritzes i ho converteixes en coneixement.

En conclusió, el no poder-li trobar un límit a aquest concepte ens fa ignorants, però, si a la vegada aquesta ignorància es pot convertir en coneixement doncs finalment diríem que això es retroalimenta i que, per tant, no té límits?

EPISTEMOLOGIA: És la branca de la filosofia que tracta dels problemes filosòfics que envolten la teoria del coneixement.

 Fet per: Maria lapuente - 1r batx CAT

Es pot fer un retrat de l'ànima?

Feta per: Carla Luque Botellero 

1 BATX A cat

L'altre dia em vaig fer aquesta fotografia i em van venir al cap una sèrie de preguntes." Es pot fer un retrat de la nostra ànima?". "Què és l'ànima de cadascú?". "El que veuen els altres és el nostre exterior, o només és el reflex del qual volem aparentar?" Potser l'ànima és la part més íntima del nostre "jo" interior, allò que sentim, aquests pensaments i sentiments que no compartim amb els altres o aquells records que es queden en els nostres éssers estimats quan morim.

 

Per què destrossem l'únic que tenim?

 

                       

                                                      Feta per: Martina Parache Casals

1r Batxilleart B

Si el món els l'únic que ens uneix i que tots n'hi formem part, per què el destrossem? Es l'egoísme humà el que no ens permet cuidar-lo, o l'ànsia de poder que sembla que justifiqui els mitjans? El planeta es el gran mirall que reflexa l'avarícia i l'egocentrìsme dels que l'habitem. Potser l'ésser humà no esta destinat a creixer, o almenys no sense autodestruir-se.

Branca de la filososofis: filosofia de la hitòria. 

Podem experimentar el món d'una manera objectiva?

 PODEM EXPERIMENTAR EL MÓN D'UNA MANERA OBJECTIVA?

A tots ens han ensenyat la diferència entre la percepció objectiva i subjectiva de les coses, i com diferenciar entre aquestes. Jo sempre he cregut ser capaç de fer-ho, però aquest estiu, mentre passejava per la platja vaig decidir assentar-me a observar com el cel es contrastava amb el mar, i va ser impossible ignorar la sensació de pau i tranquil·litat que em va inundar. Vaig començar a plantejar-me si realment aquesta sensació era producte de la bellesa que els meus ulls estaven tenint el plaer de captar, o si  per el contrari les sensacions que aquests em causaven estaven indirectament influenciades per els sentiments que associo amb ells.

Estar clar que els nostres ideals i creences estan directament influenciats per les nostres vivències i experiències, però influència aquesta subjectivitat en la manera en la que observem el món? Podem confiar plenament en la nostra vista? Durant segles filòsofs arreu del món s’han fet la mateixa pregunta, sense arribar a una conclusió determinada. 

Sota la meva experiència, crec que en observar un element, és impossible no associar-ho amb la sensació que ens transmet, o amb la idea prèvia que la nostra ment s’ha fet d’aquest. Les nostres expectatives i idees prèvies condicionen la forma en que la nostra ment acaba percebent l’objecte en concret, tot i què ho fa de forma discreta i gairebé desapercebuda. És per això que no podem tenir una certesa total davant la forma d’un determinat element, perquè sempre haurà un factor extern que farà que el nostre cervell el distingeixi d’una manera o una altra. 

Personalment penso que el fet que la nostra visió estigui condicionada per els nostres sentiments, i que per tant siguem capaços de veure el món d’una forma única i diferent ens hauria de servir com a reflexió, sobre com d’important és apreciar els diferents punt de vista i estar disposats a obrir-nos a altres maneres de veure el món, al cap i a la fi, ningú té la veritat absoluta, i considerar diverses perspectives ens enriqueix i ens ajuda a créixer com a persones.

Branca de la filosofia: Filosofia de la ment (en concret, filosofia analítica) .

LES PERSONES ES MOSTREN TAL COM SÓN O MOSTREN LA MILLOR VERSIÓ D'ELLS MATEIXOS?

 

Paula Grau

1Bat A (CAT)

Sempre es mostra la millor versió per captar l'atenció, per aquella necessitat de caure bé a la gent. Però hi han persones que es mostren tal com són, que no els hi importa el que la gent opina d'ells, ja que es mostren tal com son.

Trobo que cada cop més, amb tot el tema de les xarxes socials tenim aquella necessitat de mostrat la millor versió de nosaltres, però la gent no s'ha dona que fent això sol t'enganyes a tu mateixes, perquè arriba un moment que vas perdent la teva essència i la teva personalitat per agradar a les altres persones. 

Hem de començar a agradar-nos tal com som, sense prejudicis, i sense critiques, i sense por a mostrar-nos per ser criticats.