Què és viure? (Laura López)

Ens passem els nostres dies pensant en el que hi ha després, en el que passarà i en el que ens trobarem. Només una cosa sabem i es que el nostre destí segur es morir. El final del que som i del que hem sigut. Quedarà el record en les ments dels que més ens estimen. 

Pero què és? Il·lusionar-nos, somiar desperts, trobar-nos a nosaltres mateixos en la lletra d’una cançó, enamorar-nos, caure i aixecar-nos, lluitar i treballar pel que volem, tenir problemes, crear la nostra família, valorar els petits detalls, contar-li als nostres fills les anècdotes mes increïbles de la nostra adolescència, sortir de festa, fer amics, sentir una olor i que et vingui aquella persona a la ment, aburrir-nos, plorar, riure, deixar petjada en la vida d’algú, escoltar les paraules dels que més han viscut, gaudir dels moments en família, aprendre, provar coses noves i viure, es el que hem de fer. I tot això és el que per a mi significa viure. Tenim una oportunitat i el temps passa, es irrecuperable, no espera a ningú, no perdona. 

Fet per: Laura López

Curs: 1BATX (cat)

Branca filosòfica: considero que parlo des-de la racionalitat ja que utilitzo la raó a l’hora de respondre a la pregunta de ‘què és viure?’ però també s’apropa a la metafísica perquè l’objectiu es tractar de definir les característiques generals del que per mi es viure. 

45. Està tot escrit o les persones escollim el nostre destí?

 

Irina Juárez Barrios

1r Batxillerat B

Per al nostre cervell resulta més senzill pensar que d'alguna manera el destí està escrit i que, encara que hi pugui haver petites variacions, que "poden llegir" el que ens passarà en el futur i fins i tot podem viatjar a aquest perquè ja existeix, tot està pautat, des que neixes fins que mors. Tot i que no es sap encara a ciència certa la resposta ni es creu que es trobarà, això ens dona per flexionar, tot el que ens ha passat, ens passa i ens passarà estava predestinat? o nosaltres mateixos ho hem escollit? 

40. Que és la llibertat?

 

Feta per: Arnau Paris

Per mi la llibertat és més enllà que un dret, la llibertat és un sentiment, el sentir que no hi ha final,

que res et pot parar, es el sentiment de poder actuar sense ser coaccionat i sense por de les

conseqüències del que fas, és actuar segons els teus valors, criteris i raó sense importar els que

diguin o pensin els demés. Llavors la pregunta que ens hauriem de formular tots és si som realment

lliures o bé la societat ens ho fa pensar per poder així sentirnos millor i no intentar canviar les coses.

39. Tot el que veiem és real, o pot ser que la realitat només la trobem després de la mort?

 

    FETA PER: ARES ROSADO CÁMARA

Sabem definir la realitat? Bé, doncs sabem que la realitat és tot allò que efectivament existeix i que el seu contrari  és allò que és imaginari. Però, podem arribar a saber si el que vivim és real?, Pot ser que tot sigui un somni del qual només despertem després de la mort, i que sigui llavors quan trobem la vida real?, Pot ser que cada individu tingui una realitat diferent però que per algun aspecte estiguem units en una mateixa? . Hi han moments de la vida, que sembla que realment siguin una il·lusió òptica més que una realitat, com per exemple;  pujar en un avió, veure una sortida o una posta de sol, aquelles llargues nits d'estiu que passes amb els amics sense tenir cap preocupació...  Crec que pensar en aquest aspecte ens pot arribar a fer viure angoixats ja que la realitat és una cosa que se'ns escapa i que no podem controlar, és per això, que de vegades és millor no pensar-hi. Per exemple, en el meu cas, aquesta pregunta se'm passa pel cap molts cops i el que sempre faig és mirar d'evitar-la i pensar en una altra cosa que sigui agradable per mi i que em faci sentir bé, perquè sempre que hi penso acabo trista i fins i tot una mica angoixada ja que per molts toms que li dono no aconsegueixo trobar una resposta racional que encara que no sigui certa, jo em pugui creure i m'ajudi a viure millor.

La imatge que he escollit, l'he fet des de l'institut perquè crec que representa molt bé tot el que he explicat en la redacció de la pregunta que he seleccionat, ja que com he dit les sortides i les postes de sol, són un dels aspectes que de vegades em fan qüestionar-me si realment estic en una realitat o en un somni del qual no puc despertar. 

20-Quins son els limits de la nostra llibertat?

 

  

                                                          Fet per Andreu Roca Llovera                                                      

                                                          Curs 1r B Batx

Les preguntes més típiques que ens formulem són, hi ha límits i si hi ha qui els marca, tenim les mateixes llibertats. Però per desgràcia l'ésser humà té limitacions, ja que la teva llibertat acaba quan oprimeixes la llibertat d'un altre ésser humà i no tots tenim les mateixes llibertats per exemple tu si comets un crim el més problema és que anessis a presó i no tinguessis més llibertat en canvi una persona important o poderosa directament no tindria ni conseqüències.

19. Podem confiar en el que ens mostra els nostres ulls?

 

                                                    Fet per: Ivan Peral Cuadrat

                                                    Curs: 1r Batx 

Quan estem avorrits i comencem a imaginar tota mena de situacions sempre ens passa pel cap la probabilitat que tot el que ens mostren els nostres ulls no sigui res més que una simple situació imaginada pel nostre cervell, això pot ser que ens doni un sentiment de terror en pensar que tot el que estem vivint sigui mentida, però al no tenir manera de comprovau hem d'aprendre a viure amb aquest sentiment.

16. Podem escapar d'un destí incert?

 

Feta per: Ilargi Borrell Rocamora

El destí, una incertesa tan antiga com el mateix pensament humà. Des que tenim consciència, ens preguntem pel nostre futur, qüestionant el que ens espera més enllà del que hem viscut i coneixem. És veritablement el destí qui dicta la nostra vida? Podem canviar-lo o està ja escrit per a què nosaltres el complim? 

Amb la meva pregunta pretenc expressar la necessitat que tots sentim d'escriure el nostre propi destí, de decidir que és el que volem fer de la nostra vida i esdevenir els amos de la pròpia existència. Però el que no tenim en compte és que no sabem quin és aquest destí, no coneixem la nostra raó de ser i, per tant, no podem saber exactament si el futur que intentem construir és el que ja teníem predestinat des d'un principi. 

La imatge d'un ull que mira l'aparent no-res no només representa aquesta incertesa i inseguretat pel futur que l'espera. També pot ser interpretada com una mirada optimista per saber el seu destí i decidir si vol canviar-lo. 

14. Cadascú te la seva realitat o només n'hi ha una?

Fet per Júlia Llanes

 El que vull dir amb aquesta pregunta és que les persones, no sabem si existeix una realitat per cadascú o si per tots es la mateixa. És a dir, nosaltres no sabem si veiem el mateix que les altres persones, però tampoc ho podem demostrar. Per exemple, potser jo vec el color blau com algú el veu groc, però no ho podem saber ja que ja els hi hem associat les paraules blau o groc. Això m'ha fet pensar que hi ha moltíssimes coses que desconeixem, com: els colors que veiem (com he dit), que passa quan morim, déu es real, hi ha vida a l'univers...  i que  no sabem del cert si son veritat o no. Tornant amb la realitat, jo crec que com a tal no existeix, si no que la formem els humans com una societat.

He posat aquesta imatge que vaig fer a la vall d'Aran ja que m'ha fet pensar en que darrere les muntanyes, i fora d'aquest món hi poden haver coses que ni ens imaginem.

13.DONAR-NOS COMPTE DE L’IMMENSITAT DE L’UNIVERS, MOTIU D’ANGOIXA O D’ALLEUJAMENT?

  

Feta per Mariona Valls Jiménez

Fa un temps, quan era més petita i anàvem a mirar les estrelles, no estava del tot còmoda; veia la immensitat de l’univers i em feia sentir insignificant, això m’angoixava ja que era una persona la qual li agradava tindre-ho tot controlat, m’agradava saber-ho tot i mirant cap al cel, de nit, veia que hi ha infinites coses que no sabem i que se’ns escapen, aquest desconeixement m’incomodava. Una altra cosa que em feia qüestionar-me és perquè existim si tots, al cap i a la fi, som tant insignificants i el nostre pas no deixarà rastre. Al final vaig arribar a la conclusió que la natura és sabia, i que la vida consisteix en disfrutar-la i deixar-la lo millor possible per les persones que vinguin, però bé, això ja és una altra qüestió. I no sols em plantejava el sentit de la vida, sinó el sentit de les coses, les nostres accions, i em vaig adonar de la incertesa i la subjectivitat que té la vida i la realitat en sí. Al final se’m feien un cúmul de preguntes al cap i intentava distreure’m ja que no disfrutava aquell bombardeig de preguntes que em provocava mirar al cel. Però al cap dels anys aquest sentiment d’angoixa es va anar reduint fins que va arribar un dia en què al mirar cap a dalt i admirar la immensitat que tenia al davant em va proporcionar una pau interior immensa. En aquell moment, saber que era tant insignificant em va tranquil·litzar, em va fer relativitzar tots els problemes, i coses que potser pensava que eren molt, no eren tant. Vaig pensar en lo insignificant que és cada individu en la terra, lo insignificant que és la terra respecte la via làctia i lo insignificant que és aquesta envers l’univers. Mirant-ho des d’aquest punt, que anys enrere m’havia provocat angoixa, en aquest moment m’alleujava i em va fer mirar la vida d’una altra manera, al cap i a la fi, sol en tenim una i quin sentit té passar-la buscant la riquesa, la bellesa, el poder, l’aprovació dels altres... si ni el procés ni el fet ens fan veritablement feliços? Així que vaig arribar a la conclusió que ja que la tenim, mirem de disfrutar-la i donar valor a les coses importants, com ara ho son la família i els amics de veritat, gent que realment t’aporta benestar i està al teu costat quan ho necessites, i intentar donar lo millor de tu i ajudar a qui ho necessita de debò, es a dir, viu i deixa viure.

He escollit aquesta foto perquè crec que reflexa molt bé el que vull dir, on es veu una persona, insignificant, mirant les estrelles.

10. On està el limit la vida?

 

Fet per: Ainara Garcia Tello

Com a persones fem diferents accions que ens guien en el nostre camí, cadscú sap fins a on pot aguantar difrents situacions o problemes però, és realment aquest el seu limit? Algunes persones creuen que la mort és el limit de la vida, on s'acaba la vida, quan deixem de respirar. Altres, no veuen un limit mai perquè sempre van buscant solucions a tot. 

Aquesta fotografia reflexa molt bé aquesta qüestió, ja que, quan mirem l'horitzó a la platja, veiem perfectaent un limit entre el mar i el cel però a mesura que ens anem apropant aquest limit mai el tocarem. És per això que penso, que en cada etapa de la nostra vida ens creem diferents limits als quals mai arribarem, ja que, a mesura que creixem els limits que ens hem creat avançen i canvien amb noaltres.

2. Per què els pensaments negatius acostumen a predominar sobre els pensaments positius?

 1 batx A

Feta per: Quim Montenegro

Els pensaments negatius tenen més poder i en molts casos predominen en la nostra ment. Ens influeixen en la nostra manera de pensar i fer. 

Actualment hi ha molta gent que treballa per reforçar el pensament benigne ja que la ment és una eina molt poderosa i els seus pensaments ens poden condicionar la vida, repercutint en la nostra salut. Està demostrat que el pensament positiu et pot ajudar en molts aspectes, fins i tot, en la cura de malalties.

Metafísica

1.Com puc distingir la realitat d'un somni si despertar-se pot arribar a ser una seqüela d'aquesta fantasia?

Feta per Aitana Roy

He escollit fotografiar aquest indret de Lleida, on hi ha pintada una porta realista, de lluny es pot confondre amb una porta de carrer, però quan t'atanses t'adones de la realitat, ens crea una il·lusió. Quan la vaig veure vaig pensar que era un bon exemple per la meva frase filosòfica, com el somni i la realitat poden portar-nos confusió.

 Feta per Aitana Roy /

57. El que veiem és real o només forma part de la nostra manera de veure el món?

Veritat oculta

El que m'ha fet pensar en aquesta pregunta va ser la classe on vam parlar de la realitat, del que és real i quin grau de realitat les coses al nostre voltant tenen.

A l'hora de triar la imatge, vaig pensar que la millor manera de transmetre allò que aquesta pregunta significa per a mi, finalment, hem vaig decidir per una foto d'un ull, ja que és el que utilitzem per observar el mon, i vaig posar-hi una foto al fons d'un paisatge, de manera que es vegin les dues.

Amb aquest mètode, el que pretenc aconseguir és que qui miri la imatge, reflexioni sobre el que està veient i es pregunti quin element és real, o si només és una il·lusió en el nostre cervell.

Com és evident, el problema filosòfic que il·lustra és la realitat.

56. Són els nostres actes els que defineixen el nostre destí? O és només qüestió atzar??

Roger Sabaté

Els diferents elements d'aquesta imatge per a mi volen dir: En primer lloc, les cartes, simbolitzant l'atzar ja que molts jocs com per exemple el poker posseeixen una variable que és l'atzar.

En segon lloc, el joker com a figura central simbolitza aquell destí, com a figura principal, que depèn de les cartes, o sigui de l'atzar.

Les cartes de Q i K, simbolitzen les persones com nosaltres.

I per últim que les cartes estiguin cremades (el sentit global de la foto) simboliza que si es crema o es consumeix la carta central com es el joker(el destí) les conseqüències les rebem les persones, per això el foc està començant a cremar les altres cartes també, però cal observar també que si el destí es veu influenciat o dirigit per les nostres decisions l'atzar no seria una variable a tenir en compte quan parlem de destí.

55. Hi ha algun àmbit de la realitat on la ciència no hi té res a dir?

Núria Pedrós Peró 

He escollit aquesta fotografia ja que considero que l'amor és un dels sentiments més complicats i complexos d'entendre que existeixen. Va molt més enllà d'una sèrie de reaccions químiques que sacien la curiositat dels científics, és un sentiment personal que por ser expressat de moltes maneres i varia en cadascú, no hi ha una manera correcta d'estimar. No es tracta d'una ciència exacta que es pugui comprovar, és un camí, un viatge que porta temps i sobretot una aventura per a descobrir una nova part de nosaltres mateixos. En la filosofia, el paper de l'amor en la vida de l'humà va ser àmpliament tractat  per diversos filòsofs, principalment per Plató, i a l'igual que la filosofia, l' amor ens obliga a sortir dels nostres camins, a obrir la nostra ment i la nostra ànima i pot arribar a ser la clau per a comprendre les possibilitats de la naturalesa humana.  Per a representar-ho, he escollit aquesta imatge ja que mostra la relació que més admiro i que més anhelo tenir en un futur, la dels meus pares. 

1. Estarà escrit el destí de cada persona en l'univers?

Feta per Lizeth Yesenia Villa Idrobo