En favor de les matèries de filosofia

jueves, 28 de octubre de 2021

43 - Si ets feliç, fas feliç als altres?


 
Foto feta per: Pau Serra Gómez 

He elegit aquesta pregunta, ja que penso que la felicitat es una cosa molt important per nosaltres i per la gent que ens envolta. Trobo que si tu ets feliç pots fer feliç als altres, ja que és una emoció contagiosa, pel que fa el contrari si ells no et veuen en un estat d'ànim feliç és possible que es sentin preocupats.

miércoles, 27 de octubre de 2021

El temps és relatiu o absolut?




Fet per: Júlia Berenguer

La paraula temps bé del llatí tempus. El temps és una cosa molt relativa, ja que pot tenir un principi i un final, però aquest mateix temps un dia va començar i de moment no tenim pronòstics de què s’hagi d’acabar. Tempus fugit és una expressió amb llatí per dir que el temps se’ns escapa, vola. Es pot comparar amb una estrella fugaç al cel. 
La humanitat sempre ha tingut molta curiositat per mesurar el temps i poder veure el seu pas, els nostres avantpassats ho feien mitjançat els rellotges de sol.
El temps es pot mesurar encara  que sigui relatiu. Quan ets petit el mateix període de temps set passa més lentament que quan ets una persona de més edat. 
Dic que el temps és relatiu perquè per exemple en el període d’una hora si fas una activitat que t’agrada l’estona et passarà més ràpida que si fas una activitat que no t’agrada. 

He escollit aquesta imatge perquè el rellotge és l’eina que utilitzem per mesurar un període de temps



 

El destí final de la vida és la felicitat?

 


Esther Muñoz Mendez

Molts cops quan tinc una estona per donar-li voltes a la vida en general, m'hi paro a pensar sobre si el que estic vivint és perquè realment m'agrada, o perquè simplement ho he de fer per obligació i per complir els estàndards que estan imposats en la nostra societat.

Doncs bé, se'ns ha atorgat una vida perquè aprenguem a viure-la al màxim sense haver d'estar patint constantment, encara que de vegades no puguem evitar de fer-ho, ja que som humans i tenim sentiments, de totes maneres, hem d'aprendre a valorar els petits instants de felicitat que tenim, per poder-los compartir amb la gent que estimem, i poder-los contagiar la nostra felicitat.


Solem tindre preocupacions de més, almenys en el meu cas, com ara bé: "quan em moriré?", "avui serà el meu últim dia?"... i és una pregunta que jo mateixa he reformulat de manera que em qüestiono "realment estic aprofitant cada dia al màxim?", ja que mai sé quan deixaré d'estar i és per això que no puc desaprofitar ni un segon, que ja he desaprofitat i perdut molt temps. 


Pot ser que el nostre destí final a la vida no sigui ser feliços, però jo m'ho he imposat com a regla perquè sigui així o almenys intentar que pugui ser-ho.


He escollit aquesta imatge per què em transmet felicitat, és el record d'un moment molt bonic en el que vam gaudir molt i que ens va fer tancar vàries etapes de cop, a més que es veu l'evolució que hem tingut durants els darrers dos anys.

La gent pot canviar?

 





Feta per Víctor Almarza Pina

És una pregunta que ens hem fet tots alguna vegada, ¿veritablement la pot la gent canviar? Pot una persona que fa anys que es comporta d'una manera determinada modificar la seva conducta?

Però la vertadera pregunta que ens fem és si la personalitat es pot canviar. Però en general sembla que la personalitat és relativament estable i que, per tant, canvia poc i de manera lenta. El que sí que es pot modificar més fàcilment és la conducta, que és "allò visible" de la personalitat. Llavors, no és que una persona pugui canviar totalment d'un dia per l'altre sinó que pot actuar i demostrar que ha canviat com a persona. 

He escollit aquestes dues fotografies com a demostració del meu canvi físic pel pas del temps però també personal. 



42. És l'ésser humà bo o dolent per naturalesa?

Feta per: Alba Portero

Una pregunta que crea controvèrsia és si som bons i la societat ens degrada o som dolents i fem servir el progrés per refinar les nostres maleses. Jo penso que quan naixem tots som iguals, tots tenim la mateixa forma de fer i relacionar-nos. Encara no hem estat educats per ningú, per tant, no ens influeix res per ser com som.  Però a mida que anem creixent, la societat i l'entorn desenvolupa a l’ésser humà d’una manera o un altra. 

Fa falta tota una vida per aprendre a viure?

 



                                                             Fet per Carla Sánchez

tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses. I com més avancem ens adonem de com està de sobrevalorada la intel·ligència, almenys allò que comunment la majoria entén per intel·ligència. I crec que se li dóna gaire importància, perquè la intel·ligència i la felicitat no són factors que vagin sempre de la mà, i no entenc gaire bé perquè se'ns emporta en aquesta direcció des que naixem. Encara més, crec que sovint no van unides i ser una persona brillant sense el respecte dels altres, sense l'amor d'algú, ens converteix en éssers incomplets, massa vegades molt infeliços.










40. Que és la llibertat?


 




Feta per: Arnau Paris


Per mi la llibertat és més enllà que un dret, la llibertat és un sentiment, el sentir que no hi ha final,

que res et pot parar, es el sentiment de poder actuar sense ser coaccionat i sense por de les

conseqüències del que fas, és actuar segons els teus valors, criteris i raó sense importar els que

diguin o pensin els demés. Llavors la pregunta que ens hauriem de formular tots és si som realment

lliures o bé la societat ens ho fa pensar per poder així sentirnos millor i no intentar canviar les coses.

martes, 26 de octubre de 2021

37. Només podem dominar la natura si l'obeïm?

Fet per: Marc Ferrer


La natura ens envolta i ens cuida. Tot i això, els éssers humans no estem cuidant-la com mereix, i provoquem que el nostre planeta sigui cada vegada menys habitable. Provocant que la temperatura sigui més extrema poc a poc i enfrontar-nos cada vegada a més desastres naturals. 

 

Què li dóna sentit a la vida?



Foto feta per: Jara Calomarde

Primer de tot, la vida té sentit? doncs des del meu punt de vista sí. La nostra consciència té un propòsit fonamental a l’univers, viure la vida amb l'objectiu de buscar la felicitat amb cada cosa que fas. Sovint tenim indicadors que ens avisen que no estem en el camí adequat en forma d'irritabilitat, tristesa, ansietat, dolor, insomni, fatiga, explosions d'agressivitat, desmotivació, etc. Llavors has de redirigir la teva vida cap a viure en pau i en equilibri. Així que els diferents fets/moments/amistats li donen sentit a la vida. Quan tens un objectiu que tu mateix has fixat, la motivació i la il·lusió són l'energia que et dóna forces per caminar cada dia en la direcció adequada. La teva actitud és gran part de la felicitat interna. 

He escollit aquesta fotografia ja que es pot observar com el camí té un trajecte llarg amb un final i pel mig té corbes, que són obstacles que has d'anar superant i encaminar el camí així cada vegada vas arribant a l'objectiu fixat, amb il·lusió, esforç i l'actitud posada en el transcurs d'aquest viatge. Ja que el viatge en sí és el present, també cal gaudir-lo i aprendre'n.

39. Tot el que veiem és real, o pot ser que la realitat només la trobem després de la mort?

 


    FETA PER: ARES ROSADO CÁMARA

Sabem definir la realitat? Bé, doncs sabem que la realitat és tot allò que efectivament existeix i que el seu contrari  és allò que és imaginari. Però, podem arribar a saber si el que vivim és real?, Pot ser que tot sigui un somni del qual només despertem després de la mort, i que sigui llavors quan trobem la vida real?, Pot ser que cada individu tingui una realitat diferent però que per algun aspecte estiguem units en una mateixa? . Hi han moments de la vida, que sembla que realment siguin una il·lusió òptica més que una realitat, com per exemple;  pujar en un avió, veure una sortida o una posta de sol, aquelles llargues nits d'estiu que passes amb els amics sense tenir cap preocupació...  Crec que pensar en aquest aspecte ens pot arribar a fer viure angoixats ja que la realitat és una cosa que se'ns escapa i que no podem controlar, és per això, que de vegades és millor no pensar-hi. Per exemple, en el meu cas, aquesta pregunta se'm passa pel cap molts cops i el que sempre faig és mirar d'evitar-la i pensar en una altra cosa que sigui agradable per mi i que em faci sentir bé, perquè sempre que hi penso acabo trista i fins i tot una mica angoixada ja que per molts toms que li dono no aconsegueixo trobar una resposta racional que encara que no sigui certa, jo em pugui creure i m'ajudi a viure millor.

La imatge que he escollit, l'he fet des de l'institut perquè crec que representa molt bé tot el que he explicat en la redacció de la pregunta que he seleccionat, ja que com he dit les sortides i les postes de sol, són un dels aspectes que de vegades em fan qüestionar-me si realment estic en una realitat o en un somni del qual no puc despertar. 

Perquè quan brollen mals pensaments s'enterboleixen els bons moments?

Fet per: Pau Mayoral  1r B

En el transcurs de la meva vida, he pogut observar que quan es passa per un mal moment o quan algú s'enfada o no se sent bé pel motiu que sigui, sempre hi ha la tendència de cercar la part negativa de les coses o situacions i sempre es deixa de banda els punts positius de la situació.
També he relacionat aquesta pregunta amb l'impacte que tenen en el nostre subconscient les males experiències. Sempre ens impacten i se'ns queden més arrelades a la memòria les males situacions que hem experimentat que no pas les bones.

Tot això ho he volgut relacionar amb l'aigua que flueix per un riu. Els bons pensaments equivaldrien a l'aigua transparent del riu, però quan fa mal temps, l'aigua s'embruta, es torna opaca i embruta les vores del riu. I quan la tempesta s'acaba, el riu i els seus voltants amb el temps, tornen al seu estat natural.


36. Són reals els records o la nostra ment els modifica?

 

 

Feta per: Clàudia Bach


Els records no són còpies exactes d’informacions o experiències, sinó que la memòria els re elabora en el moment de la recuperació. Recordar és reconstruir la informació emmagatzemada. En conseqüència, és molt probable que recordis el dia que vas celebrar el teu últim aniversari. Però, ¿recordes com anaves vestit o com era el paper que embolcallava els regals? La nostra memòria no és com un ordinador. Els records són selectius i imperfectes, amb el pas del temps es van difuminant, són menys precisos. Per més que intentem retenir-los en la nostra retina amb la màxima fidelitat passem a construir-los segons la nostra vivència, ja no és tant important el que ha passat sinó com ho hem viscut, els farcim de contingut propi segons les nostres emocions. Així que a vegades recordem detalls que en realitat mai han passat.


35. Si deixes d’estimar a una persona vol dir que no l’has estimat mai?



fet per Laura Jiménez Ruiz  

Jo penso que quan alguna cosa es trenca ja sigui una relació de parella, una amistat o una relació familiar les persones som sotmeses a una fase de "dol", intentem oblidar la intensitat en la que em estimat a aquella persona, per a que deixi de fer mal, encara que això no vol dir que deixis d'estimar a la persona, si no que aquesta estima, perd d'alguna manera la seva força.

Molta gent confon aquest sentiment, i et diran que han deixat d'estimar a moltes persones , això vol dir que a aquella persona no l'han estimat veritablement mai, quan sents amor pur, mai de la vida pots deixar de sentir-lo.

L’amor és una reacció química del cervell, però tots els sentiments ho son, tot i tenir un raonament tant lògic, la nostra forma d’estimar és més bé irracional, ja que la raó passa a segon pla quan hi ha veritables sentiments de per mig, que com ja he dit si aquests son veritables és podria dir que son infinits.

Crec que aquesta imatge reflecteix molt bé la força que té l'amor veritable, aquestes mans poden estar agafades amb molta intensitat, si en aquell moment aquestes persones tenen una bona relació i pertanyen a la vida l'un de l'altre i viceversa o amb menys intensitat si per qualsevol motiu han de separar-se i prendre camins diferents.  La qüestió es que aquestes mans seguiran agafades independentment del que passi.

34. Naixem per trobar la felicitat o per viure-la?

 

Fet per: Abril Gómez Planell

Què és la felicitat? Un sentiment efímer, instantani i passatger que sentim els humans durant un període determinat, o bé una perduració en el temps? Generalment associem la felicitat amb tot allò que ens proporciona benestar, que ens fa sentir vius i satisfets. Quan veiem que tot el nostre esforç té la seva recompensa i que es veu reflectit en els resultats, ens sentim immensament feliços. Però, la felicitat arriba sempre després de l’assoliment dels nostres objectius, o podem gaudir del procés que ens ha dut a aconseguir-los? I si la felicitat que busquem no està en aquell cim al qual tant ens hem entestat a arribar? Per què vivim en una recerca constant de felicitat i no ens preocupem per trobar-la en allò més simple?

Amb totes aquestes preguntes em refereixo a que, per molt que a vegades ens obsessionem a trobar la felicitat, aquesta no té perquè ser un destí al què aspirem ja que a vegades es pot tractar simplement del camí que recorrem per assolir els nostres objectius.

Així doncs, he escollit una imatge de les vacances d’aquest estiu a la muntanya ja que, tot i que ens aquest cas vaig gaudir del cim, també vaig viure molts replans de felicitat durant el camí. 

33. Quin és l'estàndard de bellesa definitiu?

 


Fet per: Mireia Castilla

Durant el pas del temps els estàndards de bellesa han canviat molt, deixant de banda el fet que depenent de la localització aquests tambe varien. Tenint en compte el progés de com els humans percivim la bellesa, podem arribar a la conclusió de que tothom té el seu criteri propi i personal, el que fa dels estàndards de bellesa un factor incert i inexistent. Llavors la pregunta de veritat és: Per què en esforçem a seguir un estàndard de bellesa inexistent?


32.Exsisteix una ètica universal?

 

L'ètica és un tractat racional o filosòfic sobre fer bé el bé, només n'hi ha una, al contrari, de la moral que n'existeixen moltes més (religions, ideologies,..). Mai es reacciona en buit, els prejudicis, la societat, els valors que ens han ensenyat i la història ens fan ser deutors. L'idea de justícia es més complicada perquè s'haurà de realitzar justícia responsablement i el concepte de responsabilitat és molt més complicat per això crec que no pot haver una ètica universal cristal·litzada, sinó una ètica intervinguda per las circumstàncies de cada moment. Hi han principis que segueixen totes les cultures com el no matar a un altre ser humà o el no robar. En un poble de Papua Guinea, quan algú mor, el sacerdot amputa la mitat dels dits als familiars del mort. La intenció d'aquest acte és representar de forma física el dolor que senten per la persona morta. Aquesta pràctica seria immoral per la majoria de nosaltres però si des de petits et diuen que això és normal i que no hi ha res dolent en aquesta pràctica doncs tu no creuràs el contrari. És per això que la moralitat és subjectiva depèn de les circumstàncies, el lloc on vius, la cultura, tradicions, religió, la tecnologia, el govern,... i el que t'ensenyen i veus de de que neixes.

He decidit dibuixar que no pas triar una foto perquè no sabia com definir aquest tema en una foto així que dibuixant-ho m'ha sigut molt més fàcil. El dibuix simbolitza una persona amb un àngel, el "bé" en una espatlla i un dimoni, el "mal" en una altra ja que a vegades m'he sentit sense saber a quin dels dos fer-los-hi cas.

lunes, 25 de octubre de 2021

31.Per què no jutgem a les persones que estimem?

 




Quan estimem a una persona no li solem veure els defectes, el amor per ella ens cega i ens tornem vulnerables i febles. A vegades, amb el temps podem adonar-nos, quan ens enfadem, distanciem...per un mal entès, una discussió, un punt de vist diferent de que aquella persona no es com tu la idealitzes quant estàs amb ella/ell be, content/a, feliç, sinó que potser la jutgem o coneixem de una altra manera diferent als sentir sentiment negatius cap a ell/a. Encara així, des de el meu punt de vista si la estimem de veritat acceptarem els seus defectes i realçarem les virtuts d'aquella persona.


30. Què és l'art?


Fet per: Aitana Guillem

L’Art és un concepte que existeix des de la Prehistòria

A mesura que els humans hem anat evolucionant l’art, també. Però, per molt temps que porti existint,

encara no ens hem posa d'acord en una sola definició. Si busques la definició d’art a la RAE et surten

9 definicions diferents. Si preguntes a 30 persones quina és la seva definició, rebràs 30 respostes

diferents. Tots igual de vàlides.

Per mi, l’art és un llenguatge universal, ja que és capaç de traspassar fronteres i emocionar a persones

que en principi no tenen res en comú. L’art ha de ser lliure i individual. Però, en molts països l’intenten

limitat. L’Art, també és una eina de canvi i critica social, un exemple actual d’Art crític, són els grafitis de

Banksy. L’art ens fa sentir, qüestionar, estimar, aprendre. És tot això i molt més. I per a tu, què es l’art?



29. Què és el que està ben fet? El que nosaltres creiem o el que ens imposa la societat?


En principi, el que està bé és el que nosaltres creiem, tot i que caldria pensar perquè nosaltres tenim un criteri i no un altre, segurament vindrà influenciat per les "normes" existents a la nostra societat. Tots podem tenir idees diferents però amb el pas dels anys, i amb la nostra manera de viure amb comunitat, alguns criteris són imposats a la individualitat. Si cadascú sols es guiés pels seus principis es podria donar una situació on la convivència seria difícil.


Fet per: Laia Cabús 

28. Les nostres accions ens defineixen o nosaltres definim les nostres accions?

 


Feta per: Jana Boetti

Com a humans sempre hem sentit la necessitat de descobrir i entendre qui som com a individus. Especialment, quan entrem en l'adolescència comencem a forjar la nostra personalitat, i ens diferenciem del que creiem que no ens identifica. Hi ha persones que prefereixen destacar i altres que se senten més còmodes formant part del "ramat". Últimament m'he estat preguntant per les diferents maneres d'actuar de la gent davant de determinades situacions, i encara que sempre s'ha dit que som el que fem jo penso que és a la inversa, que les nostres accions es basen en com som. La nostra ment és absolutament única i encara que en alguns casos actuem de manera similar a una altra persona, no significa que puguem ser definits de la mateixa manera. Tot i així, a l'hora de decidir, hi ha diversos factors que ens influencien, com la por a no ser acceptats per la resta, així que no som només nosaltres els que definim les nostres accions.