En favor de les matèries de filosofia

viernes, 5 de noviembre de 2021

35. Poden canviar les persones?

 

Feta per: Genís Guixé Tomàs

La manera de ser d'una persona és eterna o pot canviar? Pot canviar de ser bona persona a ser mala persona o a la inversa? Per començar, que està bé i què està malament? 
Bé, jo crec que quan una persona comet una acció, ell o ella és conscient si està bé i malament, l'altra cosa és que ho vulgui acceptar o no. Hi han persones dolentes al món, que no tenen escrúpols i fan tot tipus de coses dolentes sense miraments. Poden canviar? És possible, crec que es pot arribar a canviar la visió d'aquestes persones, clar que crec hi pot haver excepcions. Si una persona ha matat a gent tota la seva vida sense cap mena d'arrepentiment crec que és difícil que es torni bona persona, com a molt pot deixar de matar pero seguirà estar bé. 
També crec que per molt que s'arrepenteixi no té perquè merèixer que la perdonin i s'oblidi el que ha fet, pot canviar una mica però el mal està fet i ho va fer amb tota la consciència del món sabent que podia fer mal a altres persones, per tal crec que hi pot haver alguna excepció i algú que no canviï mai i no s'en arrepenteixi, ja que canviar es adonar'sen que no està bé no és simplement deixar de fer-ho, i crec que una persona que ha comés moltes coses dolentes a conciencia sense cap remordiment no canviarà mai, com a molt deixarà de fer-ho.

martes, 2 de noviembre de 2021

49. El fet d'estimar-se ajuda a estimar a la resta?

Fet per: Laia Florensa

Hi ha gent que pensa que pot estimar als demés sense estimar-se a ell mateix i no es ben be així. Tu pots tindre estima cap a els teus sers mes pròxims, però no pots arribar a fer-ho mes del que ho fas per tu.

lunes, 1 de noviembre de 2021

Solament hi ha una perspectiva de veure les coses?

 

Fet per Aschale Luque 

Nosaltres tendim a veure les coses solament de dues possibilitats, blanc o negre, pero realment hi ha més opcions lo que nosaltres no les veiem o no les pensem. Acostumem a que el que nosaltres diem sigui la veritat absoluta i una única resposta, però no ens adonem que no es el mateix per nosaltres, que per algun familiar, amic o fins hi tot animal. Ningú veu les coses de la mateixa manera, tú pots compartir opinió amb una o més d’una persona, pero aixo no vol dir que sigui el correcte o la única alternativa.

Qui no ha pensat mai que el que diu és la veritat absoluta? Aquests casos es dóna en moltes circumstàncies, al dia a dia al viure les coses, nosaltres, els humans, no fem ni mirem el mateix que un animal o sobretot quan t’has barallat amb algú. L’única cosa que penses es que tens la raó i esperes que la gent del teu voltant et recolzi i pensi el mateix que tú, pero es aquí quan no ens adonem que un mateix tindrà la seva perspectiva, els qui veuen el problema des de fora tindran un altra cada un i amb la persona que estas enfadada un altra, és a dir, mai hi haurà una sola opció o veritat. 

Hi haurà una cosa que sigui més correcta, però sempre hi hauran més maneres de pensar, raonar i observar quelcom.

domingo, 31 de octubre de 2021

L'amor és cec?

 L'amor és un concepte molt ampli i molt difícil de definir, ja que hi ha infinites maneres d'estimar i cadascú ho fa a la seva manera, però l'amor és un concepte que es basa únicament en un vincle afectiu entre dos o més persones o influeixen també altres aspectes com ara l'aparença exterior de l'altra persona?

Jo crec que l'amor es pot categoritzar en l'amor que sents per una persona propera a tu com els amics i/o familiars i en l'estima que sents per una persona especial amb la qual connectes i compartiu una certa atracció. Jo considero que en el primer cas, l'amor és totalment cec, mentre que en el segon cas, l'amor comença amb una atracció sine qua non, que més endavant permetrà que, en aquest cas també, l'amor sigui cec i no tingui la més mínima importància l'aparença exterior de l'altra persona.

Fet per: Roger Parés


Existeix l’amor verdader?

 

Fet per Laia Llabot 

L'amor possible i real ho relacionem amb allò que en un llenguatge més quotidià podríem dir que és com “estimar molt amb algú”

La persona que s’alegra amb els teus èxits i t’acompaña en els moments més difícils, la que respecta els teus temps i les teves eleccions…

L'amor autèntic no té límits, és clar que aquesta definició dels límits de l'amor només pot conformar els que sabem que necessitem els altres, la seva presència i la seva ajuda, però no els responsabilitzem mai de les nostres vides, dels nostres èxits ni dels nostres estats anímics. Les característiques que li adjudiquem a l’amor verdader acostumen a ser 

que es un amor incondicional i, per tant, es basa en l'acceptació de l'altra persona, tant en el passat com en el present, hauria de ser sa, és a dir, no és un amor toxic ni depenent, cada persona té la seva autonomia, l’amor provoca una conexió emocional profunda que es el que manté viva la relació en el els mal moments que es poden presentar.

sábado, 30 de octubre de 2021

45. Està tot escrit o les persones escollim el nostre destí?

 

Irina Juárez Barrios
1r Batxillerat B

Per al nostre cervell resulta més senzill pensar que d'alguna manera el destí està escrit i que, encara que hi pugui haver petites variacions, que "poden llegir" el que ens passarà en el futur i fins i tot podem viatjar a aquest perquè ja existeix, tot està pautat, des que neixes fins que mors. Tot i que no es sap encara a ciència certa la resposta ni es creu que es trobarà, això ens dona per flexionar, tot el que ens ha passat, ens passa i ens passarà estava predestinat? o nosaltres mateixos ho hem escollit? 

Quan m'estimo a mi mateix?

 Fet per Júlia Bieto

Encara que pugui semblar un exercici d'egocentrisme, la veritat és que moltes persones no es valoren a si mateixos de manera positiva ni saben donar-se ni apreciar-se com mereixen.

Avui en dia vivim en una societat on l'autoestima és molt baixa per culpa dels estereotips, sembla que estimar-se és ser egoista, però si no t'estimes no tens autoestima. La veritat és que és la manera que tenim de qüestionar tot el que fem i deixem de fer. També molta gent el que li passa és que no està content/a en si mateix i ha de criticar i enfonsar a aquella persona amb comentaris de mal gust, per culpa seva, per no saber com estimar-se, en canvi, de demanar ajudar insulta.

En conclusió quan un s'estima a si mateix la gent no u acaba de veure amb bons ulls i si és al contrari igual, llavors, el que s'ha de fer és que en qualsevol moment t'has d'estimar i sentir-te bé amb tu mateix què és l'únic que importa.

Que hi ha després de la mort?

Fet per Andrea Carvajal 

Al llarg de la història de la humanitat sempre ens hem preguntat que passa amb la nostra essència quan morim, existeix realment l'ànima? Si som energia, on acaba quan el nostre cos mor?. 

Aquestes preguntes també me les faig jo: existeix el cel i l’infern?, la reencarnació és possible? o simplement desapareixem quan morim?

Qui no ha tingut la sensació, quan ha perdut a un ser estimat, que encara pot notar la seva presència al seu voltant, sentir la seva olor. Pot ser veritat que l’energia d’aquella persona important encara està al nostre món? o simplement és el nostre subconscient que ens juga males passades perquè la trobem a faltar?

44. És la bellesa un efecte òptic?

 

Clara Farré Ene

1r Batxillerat B

Kant definir la bellesa com alguna cosa que de sol de presenciar-la ens produeix un plaer immediat, en veure un paisatge, un arc de Sant Martí o a algun ésser que li tenim estimació (en el cas d'aquesta imatge el meu gos) sentim que el que veiem és bell, la bellesa és subjectiva, tants com ulls conceptes de bellesa hi ha.

#Estética

HI HA POSSIBILITAT DE SER LLIURE AL 100% ?


Fet per: Lucia Santolaria 

En major part, el preu de la llibertat des d'un punt de vista intern, es la necessitat d'escollir o encara més, el deure d'escollir. De vegades, ens veiem obligats a escollir, no podem fer altra cosa que escollir, en aquest casos fins i tot el fet de no decidir-nos per cap opció és inexorablement una tria.

He escollit aquest concepte de llibertat ja que crec que és molt importat perquè és un aspecte molt personal, fins al punt que dos persones completament iguals des d'un punt extern, una sigui completament lliure i l'altra no ho sigui. Això fa que a mi se'm plantegin diverses preguntes, com ara: Quin es el sentit de la llibertat?, Les persones que no són lliures són aquelles que tenten un problema intern? o Són aquelles que lluiten amb problemes externs?, És real aquest concepte? o L'hem creat els humans a base d'espectatives?... 


A vegades, ens veiem obligats a escollir, no podem fer altra cosa que escollir. I, en aquests casos, fins i tot el fet de no decidir-nos per cap opció és inexorablement una tria.el preu de la llibertat humana és la necessitat d’escollir.el preu de la llibertat humana és la necessitat d’escollir.el preu de la llibertat humana és la necessitat d’escollir.el preu de la llibertat humana és la necessitat d’escollir.

viernes, 29 de octubre de 2021

Sota quin sistema viurem en el futur?

 

   Manifestació per l'independencia de catalunya

Fet per: Aneudy Gertrudix

Sovint em paro a observar la forma en que vivim avui en dia, els drets i llibertats que tenim com a persones, les lleis que seguim com pautes, sense qüestionar- les, perquè desde pertits hem interioritzat… Llavors em pregunto, com hem arribat a tot aixó? I el més important, quant durarà?


Si mirem enrere, ens donarem compte que per arribar on som, la societat ha passat per moltíssims canvis, en gran part a causa de la forma de govern. Però totes les formes de govern tenen una cosa en comú: que son fràgils. Sempre hem considerat l'estat com algo inquebrantable, però en qualsevol moment podría arribar algú al poder amb una proposta electoral que compleixi les reclamacions del poble, i llavors aprofitar per canviar les lleis al seu gust, utilitzar l'exèrcit per ficar por a la gent i exterminar a la població d'altres orígens, com va passar amb els nazis a Alemania, per exemple.


El que vull dir és que normalment mirem al futur pensant en el progrés, però no te perquè ser així. Segurament tot vagi a millor en un futur però en qualsevol moment podem tornar enrere. Llavors haurem d'estar preparats per lluitar per el que volem, preguntant-nos com mereixem viure, defensant els nostres drets i llibertats i deixant enrere les lleis que abans seguiem com pautes.

AVUI EN DIA, ELS ADOLESCENTS, SI NO PUBLIQUEM RES A LES XARXES SOCIALS, NO EXISTIM?

 


Marta Melet Ribes
1 BATX B

Les xarxes socials en els adolescents s'han convertit en una eina imprescindible. S'ha creat aquesta necessitat en tenir que publicar tot el que ens passa, i crear i forçar una falsa imatge per donar i/o causar una bona impresió. 
Sincerament, jo ara mateix si vull saber qui és alguna persona el primer que faig és buscar a les seves xarxes socials, perquè estic molt convençuda de que allí trobaré moltes coses sobre la seva vida, com per exemple, amb qui és relaciona, que li agrada, o moltes més coses. Tot i que, si busco algun perfil i aquest no existeix o no té res publicat a la xarxa és fa molt extrany. I no ho tindria que ser, ja que haria de ser més que normal que una persona no vulgués compartir tot el que li passa, perquè no tot és com és publica.
En conclusió, he relacionat aquesta imatge amb aquest títol, perquè hem creat la necessitat de fer fotos o vídeos i penjar-ho i que és vegui el que fem, quan realment això no aporta res.

El que és legal és sempre moralment correcte?

 

Feta per Ana Nhaga


La gent considera que qualsevol cosa sigui legal és correcte, però no s'adonen que l'ètica també afecta al moment de jutjar i decidir que està bé o malament. Per exemple, les lleis es diu allò que està permès, mentre l'ètica ens diu el que hem de fer per al bé de nosaltres mateixos i per a la gent que ens envolta.




jueves, 28 de octubre de 2021

Què ens transmet la música?


Feta per: Alba Sarramona Bifet

Des de petita, vaig començar els estudis musicals, durant tot el meu trajecte he tingut bons i mals moments. En algun punt dels estudis, he tingut ganes de deixar-ho donat que requeria esforç, temps i ganes; però com que veritablement m'agradava i m'agrada, mai m'he donat per vençuda. Realment, estic estudiant música per plaer o per obligació? Quan toco el meu instrument, transmeto algun sentiment a partir de la forma que toco o simplement l'oient no rep cap mena d'emoció? Quan tinc un mal dia sempre em faig aquest tipus de qüestions, i al llarg del temps les respostes de les preguntes han anat variant. Amb els anys, els coneixements que he anat adquirint m'han demostrat que la música transmet molt. Any rere any estic més segura de mi mateixa, perquè quan estic tocant davant d'un públic veig que les seves expressions transmeten satisfacció pel que estan escoltant. La música ens permet viatjar al passat, segons amb quina cançó pots recordar persones, llocs... Però com a estudiant de música, em transmet satisfacció de veure'm evolucionar i saber fins on puc arribar amb esforç, perseverança i constància.

Així que he escollit aquesta fotografia que vaig fer un dia que estava arxivant els meus llibres, perquè em fa veure i reflexionar tot el que he après amb la música.

43 - Si ets feliç, fas feliç als altres?


 
Foto feta per: Pau Serra Gómez 

He elegit aquesta pregunta, ja que penso que la felicitat es una cosa molt important per nosaltres i per la gent que ens envolta. Trobo que si tu ets feliç pots fer feliç als altres, ja que és una emoció contagiosa, pel que fa el contrari si ells no et veuen en un estat d'ànim feliç és possible que es sentin preocupats.

miércoles, 27 de octubre de 2021

El temps és relatiu o absolut?




Fet per: Júlia Berenguer

La paraula temps bé del llatí tempus. El temps és una cosa molt relativa, ja que pot tenir un principi i un final, però aquest mateix temps un dia va començar i de moment no tenim pronòstics de què s’hagi d’acabar. Tempus fugit és una expressió amb llatí per dir que el temps se’ns escapa, vola. Es pot comparar amb una estrella fugaç al cel. 
La humanitat sempre ha tingut molta curiositat per mesurar el temps i poder veure el seu pas, els nostres avantpassats ho feien mitjançat els rellotges de sol.
El temps es pot mesurar encara  que sigui relatiu. Quan ets petit el mateix període de temps set passa més lentament que quan ets una persona de més edat. 
Dic que el temps és relatiu perquè per exemple en el període d’una hora si fas una activitat que t’agrada l’estona et passarà més ràpida que si fas una activitat que no t’agrada. 

He escollit aquesta imatge perquè el rellotge és l’eina que utilitzem per mesurar un període de temps



 

El destí final de la vida és la felicitat?

 


Esther Muñoz Mendez

Molts cops quan tinc una estona per donar-li voltes a la vida en general, m'hi paro a pensar sobre si el que estic vivint és perquè realment m'agrada, o perquè simplement ho he de fer per obligació i per complir els estàndards que estan imposats en la nostra societat.

Doncs bé, se'ns ha atorgat una vida perquè aprenguem a viure-la al màxim sense haver d'estar patint constantment, encara que de vegades no puguem evitar de fer-ho, ja que som humans i tenim sentiments, de totes maneres, hem d'aprendre a valorar els petits instants de felicitat que tenim, per poder-los compartir amb la gent que estimem, i poder-los contagiar la nostra felicitat.


Solem tindre preocupacions de més, almenys en el meu cas, com ara bé: "quan em moriré?", "avui serà el meu últim dia?"... i és una pregunta que jo mateixa he reformulat de manera que em qüestiono "realment estic aprofitant cada dia al màxim?", ja que mai sé quan deixaré d'estar i és per això que no puc desaprofitar ni un segon, que ja he desaprofitat i perdut molt temps. 


Pot ser que el nostre destí final a la vida no sigui ser feliços, però jo m'ho he imposat com a regla perquè sigui així o almenys intentar que pugui ser-ho.


He escollit aquesta imatge per què em transmet felicitat, és el record d'un moment molt bonic en el que vam gaudir molt i que ens va fer tancar vàries etapes de cop, a més que es veu l'evolució que hem tingut durants els darrers dos anys.

La gent pot canviar?

 





Feta per Víctor Almarza Pina

És una pregunta que ens hem fet tots alguna vegada, ¿veritablement la pot la gent canviar? Pot una persona que fa anys que es comporta d'una manera determinada modificar la seva conducta?

Però la vertadera pregunta que ens fem és si la personalitat es pot canviar. Però en general sembla que la personalitat és relativament estable i que, per tant, canvia poc i de manera lenta. El que sí que es pot modificar més fàcilment és la conducta, que és "allò visible" de la personalitat. Llavors, no és que una persona pugui canviar totalment d'un dia per l'altre sinó que pot actuar i demostrar que ha canviat com a persona. 

He escollit aquestes dues fotografies com a demostració del meu canvi físic pel pas del temps però també personal. 



42. És l'ésser humà bo o dolent per naturalesa?

Feta per: Alba Portero

Una pregunta que crea controvèrsia és si som bons i la societat ens degrada o som dolents i fem servir el progrés per refinar les nostres maleses. Jo penso que quan naixem tots som iguals, tots tenim la mateixa forma de fer i relacionar-nos. Encara no hem estat educats per ningú, per tant, no ens influeix res per ser com som.  Però a mida que anem creixent, la societat i l'entorn desenvolupa a l’ésser humà d’una manera o un altra. 

Fa falta tota una vida per aprendre a viure?

 



                                                             Fet per Carla Sánchez

tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses. I com més avancem ens adonem de com està de sobrevalorada la intel·ligència, almenys allò que comunment la majoria entén per intel·ligència. I crec que se li dóna gaire importància, perquè la intel·ligència i la felicitat no són factors que vagin sempre de la mà, i no entenc gaire bé perquè se'ns emporta en aquesta direcció des que naixem. Encara més, crec que sovint no van unides i ser una persona brillant sense el respecte dels altres, sense l'amor d'algú, ens converteix en éssers incomplets, massa vegades molt infeliços.