En favor de les matèries de filosofia

jueves, 28 de octubre de 2021

43 - Si ets feliç, fas feliç als altres?


 
Foto feta per: Pau Serra Gómez 

He elegit aquesta pregunta, ja que penso que la felicitat es una cosa molt important per nosaltres i per la gent que ens envolta. Trobo que si tu ets feliç pots fer feliç als altres, ja que és una emoció contagiosa, pel que fa el contrari si ells no et veuen en un estat d'ànim feliç és possible que es sentin preocupats.

miércoles, 27 de octubre de 2021

El temps és relatiu o absolut?




Fet per: Júlia Berenguer

La paraula temps bé del llatí tempus. El temps és una cosa molt relativa, ja que pot tenir un principi i un final, però aquest mateix temps un dia va començar i de moment no tenim pronòstics de què s’hagi d’acabar. Tempus fugit és una expressió amb llatí per dir que el temps se’ns escapa, vola. Es pot comparar amb una estrella fugaç al cel. 
La humanitat sempre ha tingut molta curiositat per mesurar el temps i poder veure el seu pas, els nostres avantpassats ho feien mitjançat els rellotges de sol.
El temps es pot mesurar encara  que sigui relatiu. Quan ets petit el mateix període de temps set passa més lentament que quan ets una persona de més edat. 
Dic que el temps és relatiu perquè per exemple en el període d’una hora si fas una activitat que t’agrada l’estona et passarà més ràpida que si fas una activitat que no t’agrada. 

He escollit aquesta imatge perquè el rellotge és l’eina que utilitzem per mesurar un període de temps



 

El destí final de la vida és la felicitat?

 


Esther Muñoz Mendez

Molts cops quan tinc una estona per donar-li voltes a la vida en general, m'hi paro a pensar sobre si el que estic vivint és perquè realment m'agrada, o perquè simplement ho he de fer per obligació i per complir els estàndards que estan imposats en la nostra societat.

Doncs bé, se'ns ha atorgat una vida perquè aprenguem a viure-la al màxim sense haver d'estar patint constantment, encara que de vegades no puguem evitar de fer-ho, ja que som humans i tenim sentiments, de totes maneres, hem d'aprendre a valorar els petits instants de felicitat que tenim, per poder-los compartir amb la gent que estimem, i poder-los contagiar la nostra felicitat.


Solem tindre preocupacions de més, almenys en el meu cas, com ara bé: "quan em moriré?", "avui serà el meu últim dia?"... i és una pregunta que jo mateixa he reformulat de manera que em qüestiono "realment estic aprofitant cada dia al màxim?", ja que mai sé quan deixaré d'estar i és per això que no puc desaprofitar ni un segon, que ja he desaprofitat i perdut molt temps. 


Pot ser que el nostre destí final a la vida no sigui ser feliços, però jo m'ho he imposat com a regla perquè sigui així o almenys intentar que pugui ser-ho.


He escollit aquesta imatge per què em transmet felicitat, és el record d'un moment molt bonic en el que vam gaudir molt i que ens va fer tancar vàries etapes de cop, a més que es veu l'evolució que hem tingut durants els darrers dos anys.

La gent pot canviar?

 





Feta per Víctor Almarza Pina

És una pregunta que ens hem fet tots alguna vegada, ¿veritablement la pot la gent canviar? Pot una persona que fa anys que es comporta d'una manera determinada modificar la seva conducta?

Però la vertadera pregunta que ens fem és si la personalitat es pot canviar. Però en general sembla que la personalitat és relativament estable i que, per tant, canvia poc i de manera lenta. El que sí que es pot modificar més fàcilment és la conducta, que és "allò visible" de la personalitat. Llavors, no és que una persona pugui canviar totalment d'un dia per l'altre sinó que pot actuar i demostrar que ha canviat com a persona. 

He escollit aquestes dues fotografies com a demostració del meu canvi físic pel pas del temps però també personal. 



42. És l'ésser humà bo o dolent per naturalesa?

Feta per: Alba Portero

Una pregunta que crea controvèrsia és si som bons i la societat ens degrada o som dolents i fem servir el progrés per refinar les nostres maleses. Jo penso que quan naixem tots som iguals, tots tenim la mateixa forma de fer i relacionar-nos. Encara no hem estat educats per ningú, per tant, no ens influeix res per ser com som.  Però a mida que anem creixent, la societat i l'entorn desenvolupa a l’ésser humà d’una manera o un altra. 

Fa falta tota una vida per aprendre a viure?

 



                                                             Fet per Carla Sánchez

tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses. I com més avancem ens adonem de com està de sobrevalorada la intel·ligència, almenys allò que comunment la majoria entén per intel·ligència. I crec que se li dóna gaire importància, perquè la intel·ligència i la felicitat no són factors que vagin sempre de la mà, i no entenc gaire bé perquè se'ns emporta en aquesta direcció des que naixem. Encara més, crec que sovint no van unides i ser una persona brillant sense el respecte dels altres, sense l'amor d'algú, ens converteix en éssers incomplets, massa vegades molt infeliços.










40. Que és la llibertat?


 




Feta per: Arnau Paris


Per mi la llibertat és més enllà que un dret, la llibertat és un sentiment, el sentir que no hi ha final,

que res et pot parar, es el sentiment de poder actuar sense ser coaccionat i sense por de les

conseqüències del que fas, és actuar segons els teus valors, criteris i raó sense importar els que

diguin o pensin els demés. Llavors la pregunta que ens hauriem de formular tots és si som realment

lliures o bé la societat ens ho fa pensar per poder així sentirnos millor i no intentar canviar les coses.

martes, 26 de octubre de 2021

37. Només podem dominar la natura si l'obeïm?

Fet per: Marc Ferrer


La natura ens envolta i ens cuida. Tot i això, els éssers humans no estem cuidant-la com mereix, i provoquem que el nostre planeta sigui cada vegada menys habitable. Provocant que la temperatura sigui més extrema poc a poc i enfrontar-nos cada vegada a més desastres naturals. 

 

Què li dóna sentit a la vida?



Foto feta per: Jara Calomarde

Primer de tot, la vida té sentit? doncs des del meu punt de vista sí. La nostra consciència té un propòsit fonamental a l’univers, viure la vida amb l'objectiu de buscar la felicitat amb cada cosa que fas. Sovint tenim indicadors que ens avisen que no estem en el camí adequat en forma d'irritabilitat, tristesa, ansietat, dolor, insomni, fatiga, explosions d'agressivitat, desmotivació, etc. Llavors has de redirigir la teva vida cap a viure en pau i en equilibri. Així que els diferents fets/moments/amistats li donen sentit a la vida. Quan tens un objectiu que tu mateix has fixat, la motivació i la il·lusió són l'energia que et dóna forces per caminar cada dia en la direcció adequada. La teva actitud és gran part de la felicitat interna. 

He escollit aquesta fotografia ja que es pot observar com el camí té un trajecte llarg amb un final i pel mig té corbes, que són obstacles que has d'anar superant i encaminar el camí així cada vegada vas arribant a l'objectiu fixat, amb il·lusió, esforç i l'actitud posada en el transcurs d'aquest viatge. Ja que el viatge en sí és el present, també cal gaudir-lo i aprendre'n.

39. Tot el que veiem és real, o pot ser que la realitat només la trobem després de la mort?

 


    FETA PER: ARES ROSADO CÁMARA

Sabem definir la realitat? Bé, doncs sabem que la realitat és tot allò que efectivament existeix i que el seu contrari  és allò que és imaginari. Però, podem arribar a saber si el que vivim és real?, Pot ser que tot sigui un somni del qual només despertem després de la mort, i que sigui llavors quan trobem la vida real?, Pot ser que cada individu tingui una realitat diferent però que per algun aspecte estiguem units en una mateixa? . Hi han moments de la vida, que sembla que realment siguin una il·lusió òptica més que una realitat, com per exemple;  pujar en un avió, veure una sortida o una posta de sol, aquelles llargues nits d'estiu que passes amb els amics sense tenir cap preocupació...  Crec que pensar en aquest aspecte ens pot arribar a fer viure angoixats ja que la realitat és una cosa que se'ns escapa i que no podem controlar, és per això, que de vegades és millor no pensar-hi. Per exemple, en el meu cas, aquesta pregunta se'm passa pel cap molts cops i el que sempre faig és mirar d'evitar-la i pensar en una altra cosa que sigui agradable per mi i que em faci sentir bé, perquè sempre que hi penso acabo trista i fins i tot una mica angoixada ja que per molts toms que li dono no aconsegueixo trobar una resposta racional que encara que no sigui certa, jo em pugui creure i m'ajudi a viure millor.

La imatge que he escollit, l'he fet des de l'institut perquè crec que representa molt bé tot el que he explicat en la redacció de la pregunta que he seleccionat, ja que com he dit les sortides i les postes de sol, són un dels aspectes que de vegades em fan qüestionar-me si realment estic en una realitat o en un somni del qual no puc despertar. 

Perquè quan brollen mals pensaments s'enterboleixen els bons moments?

Fet per: Pau Mayoral  1r B

En el transcurs de la meva vida, he pogut observar que quan es passa per un mal moment o quan algú s'enfada o no se sent bé pel motiu que sigui, sempre hi ha la tendència de cercar la part negativa de les coses o situacions i sempre es deixa de banda els punts positius de la situació.
També he relacionat aquesta pregunta amb l'impacte que tenen en el nostre subconscient les males experiències. Sempre ens impacten i se'ns queden més arrelades a la memòria les males situacions que hem experimentat que no pas les bones.

Tot això ho he volgut relacionar amb l'aigua que flueix per un riu. Els bons pensaments equivaldrien a l'aigua transparent del riu, però quan fa mal temps, l'aigua s'embruta, es torna opaca i embruta les vores del riu. I quan la tempesta s'acaba, el riu i els seus voltants amb el temps, tornen al seu estat natural.


36. Són reals els records o la nostra ment els modifica?

 

 

Feta per: Clàudia Bach


Els records no són còpies exactes d’informacions o experiències, sinó que la memòria els re elabora en el moment de la recuperació. Recordar és reconstruir la informació emmagatzemada. En conseqüència, és molt probable que recordis el dia que vas celebrar el teu últim aniversari. Però, ¿recordes com anaves vestit o com era el paper que embolcallava els regals? La nostra memòria no és com un ordinador. Els records són selectius i imperfectes, amb el pas del temps es van difuminant, són menys precisos. Per més que intentem retenir-los en la nostra retina amb la màxima fidelitat passem a construir-los segons la nostra vivència, ja no és tant important el que ha passat sinó com ho hem viscut, els farcim de contingut propi segons les nostres emocions. Així que a vegades recordem detalls que en realitat mai han passat.


35. Si deixes d’estimar a una persona vol dir que no l’has estimat mai?



fet per Laura Jiménez Ruiz  

Jo penso que quan alguna cosa es trenca ja sigui una relació de parella, una amistat o una relació familiar les persones som sotmeses a una fase de "dol", intentem oblidar la intensitat en la que em estimat a aquella persona, per a que deixi de fer mal, encara que això no vol dir que deixis d'estimar a la persona, si no que aquesta estima, perd d'alguna manera la seva força.

Molta gent confon aquest sentiment, i et diran que han deixat d'estimar a moltes persones , això vol dir que a aquella persona no l'han estimat veritablement mai, quan sents amor pur, mai de la vida pots deixar de sentir-lo.

L’amor és una reacció química del cervell, però tots els sentiments ho son, tot i tenir un raonament tant lògic, la nostra forma d’estimar és més bé irracional, ja que la raó passa a segon pla quan hi ha veritables sentiments de per mig, que com ja he dit si aquests son veritables és podria dir que son infinits.

Crec que aquesta imatge reflecteix molt bé la força que té l'amor veritable, aquestes mans poden estar agafades amb molta intensitat, si en aquell moment aquestes persones tenen una bona relació i pertanyen a la vida l'un de l'altre i viceversa o amb menys intensitat si per qualsevol motiu han de separar-se i prendre camins diferents.  La qüestió es que aquestes mans seguiran agafades independentment del que passi.

34. Naixem per trobar la felicitat o per viure-la?

 

Fet per: Abril Gómez Planell

Què és la felicitat? Un sentiment efímer, instantani i passatger que sentim els humans durant un període determinat, o bé una perduració en el temps? Generalment associem la felicitat amb tot allò que ens proporciona benestar, que ens fa sentir vius i satisfets. Quan veiem que tot el nostre esforç té la seva recompensa i que es veu reflectit en els resultats, ens sentim immensament feliços. Però, la felicitat arriba sempre després de l’assoliment dels nostres objectius, o podem gaudir del procés que ens ha dut a aconseguir-los? I si la felicitat que busquem no està en aquell cim al qual tant ens hem entestat a arribar? Per què vivim en una recerca constant de felicitat i no ens preocupem per trobar-la en allò més simple?

Amb totes aquestes preguntes em refereixo a que, per molt que a vegades ens obsessionem a trobar la felicitat, aquesta no té perquè ser un destí al què aspirem ja que a vegades es pot tractar simplement del camí que recorrem per assolir els nostres objectius.

Així doncs, he escollit una imatge de les vacances d’aquest estiu a la muntanya ja que, tot i que ens aquest cas vaig gaudir del cim, també vaig viure molts replans de felicitat durant el camí. 

33. Quin és l'estàndard de bellesa definitiu?

 


Fet per: Mireia Castilla

Durant el pas del temps els estàndards de bellesa han canviat molt, deixant de banda el fet que depenent de la localització aquests tambe varien. Tenint en compte el progés de com els humans percivim la bellesa, podem arribar a la conclusió de que tothom té el seu criteri propi i personal, el que fa dels estàndards de bellesa un factor incert i inexistent. Llavors la pregunta de veritat és: Per què en esforçem a seguir un estàndard de bellesa inexistent?


32.Exsisteix una ètica universal?

 

L'ètica és un tractat racional o filosòfic sobre fer bé el bé, només n'hi ha una, al contrari, de la moral que n'existeixen moltes més (religions, ideologies,..). Mai es reacciona en buit, els prejudicis, la societat, els valors que ens han ensenyat i la història ens fan ser deutors. L'idea de justícia es més complicada perquè s'haurà de realitzar justícia responsablement i el concepte de responsabilitat és molt més complicat per això crec que no pot haver una ètica universal cristal·litzada, sinó una ètica intervinguda per las circumstàncies de cada moment. Hi han principis que segueixen totes les cultures com el no matar a un altre ser humà o el no robar. En un poble de Papua Guinea, quan algú mor, el sacerdot amputa la mitat dels dits als familiars del mort. La intenció d'aquest acte és representar de forma física el dolor que senten per la persona morta. Aquesta pràctica seria immoral per la majoria de nosaltres però si des de petits et diuen que això és normal i que no hi ha res dolent en aquesta pràctica doncs tu no creuràs el contrari. És per això que la moralitat és subjectiva depèn de les circumstàncies, el lloc on vius, la cultura, tradicions, religió, la tecnologia, el govern,... i el que t'ensenyen i veus de de que neixes.

He decidit dibuixar que no pas triar una foto perquè no sabia com definir aquest tema en una foto així que dibuixant-ho m'ha sigut molt més fàcil. El dibuix simbolitza una persona amb un àngel, el "bé" en una espatlla i un dimoni, el "mal" en una altra ja que a vegades m'he sentit sense saber a quin dels dos fer-los-hi cas.

lunes, 25 de octubre de 2021

31.Per què no jutgem a les persones que estimem?

 




Quan estimem a una persona no li solem veure els defectes, el amor per ella ens cega i ens tornem vulnerables i febles. A vegades, amb el temps podem adonar-nos, quan ens enfadem, distanciem...per un mal entès, una discussió, un punt de vist diferent de que aquella persona no es com tu la idealitzes quant estàs amb ella/ell be, content/a, feliç, sinó que potser la jutgem o coneixem de una altra manera diferent als sentir sentiment negatius cap a ell/a. Encara així, des de el meu punt de vista si la estimem de veritat acceptarem els seus defectes i realçarem les virtuts d'aquella persona.


30. Què és l'art?


Fet per: Aitana Guillem

L’Art és un concepte que existeix des de la Prehistòria

A mesura que els humans hem anat evolucionant l’art, també. Però, per molt temps que porti existint,

encara no ens hem posa d'acord en una sola definició. Si busques la definició d’art a la RAE et surten

9 definicions diferents. Si preguntes a 30 persones quina és la seva definició, rebràs 30 respostes

diferents. Tots igual de vàlides.

Per mi, l’art és un llenguatge universal, ja que és capaç de traspassar fronteres i emocionar a persones

que en principi no tenen res en comú. L’art ha de ser lliure i individual. Però, en molts països l’intenten

limitat. L’Art, també és una eina de canvi i critica social, un exemple actual d’Art crític, són els grafitis de

Banksy. L’art ens fa sentir, qüestionar, estimar, aprendre. És tot això i molt més. I per a tu, què es l’art?



29. Què és el que està ben fet? El que nosaltres creiem o el que ens imposa la societat?


En principi, el que està bé és el que nosaltres creiem, tot i que caldria pensar perquè nosaltres tenim un criteri i no un altre, segurament vindrà influenciat per les "normes" existents a la nostra societat. Tots podem tenir idees diferents però amb el pas dels anys, i amb la nostra manera de viure amb comunitat, alguns criteris són imposats a la individualitat. Si cadascú sols es guiés pels seus principis es podria donar una situació on la convivència seria difícil.


Fet per: Laia Cabús 

28. Les nostres accions ens defineixen o nosaltres definim les nostres accions?

 


Feta per: Jana Boetti

Com a humans sempre hem sentit la necessitat de descobrir i entendre qui som com a individus. Especialment, quan entrem en l'adolescència comencem a forjar la nostra personalitat, i ens diferenciem del que creiem que no ens identifica. Hi ha persones que prefereixen destacar i altres que se senten més còmodes formant part del "ramat". Últimament m'he estat preguntant per les diferents maneres d'actuar de la gent davant de determinades situacions, i encara que sempre s'ha dit que som el que fem jo penso que és a la inversa, que les nostres accions es basen en com som. La nostra ment és absolutament única i encara que en alguns casos actuem de manera similar a una altra persona, no significa que puguem ser definits de la mateixa manera. Tot i així, a l'hora de decidir, hi ha diversos factors que ens influencien, com la por a no ser acceptats per la resta, així que no som només nosaltres els que definim les nostres accions.


27.Arribem sempre al final de la nostra reflexió?

 

     Fet per Roger Fernàndez
  
Quan reflexionem interiorment, ho fem per resoldre una qüestió o simplement per pensar com millorar alguna cosa de la nostra vida. Però a vegades aquest propòsit no es compleix i no arribem a trobar la resposta a la nostra reflexió.


26. Val més la pena saber tot d'una cosa o saber coses de tot?

 


Foto feta per: Tanit Salas Urbiola

La branca del coneixement ens pot donar centenars de preguntes sense resposta. Hi ha tants temes i tant amplis que mai no podrem entendre la realitat plena de les coses. Per entendre-la primer ens hem de preguntar: Què és la realitat? Un cop definit aquest concepte també hem de respondre la següent pregunta: La realitat es la mateixa per tothom? Crec que no serem capaços de dominar tots els coneixements d'un tema fins que no siguem capaços de contestar aquestes preguntes. 

25. La llibertat d’expressió té límit?


Fet per: Sonia Sales Jerebenkova

Cadascú és lliure expressar-se com vol sense cap preocupació, ja que som éssers individuals i no sempre estarem d’acord quan es necessiti opinar sobre algún tema. Però aquesta llibertat i aquesta expressió pot arribar a ferir o xafar la llibertat d’un altre, per lo tant estem parlant de que certa llibertat d’expressió hauria de limitarse sempre que la d’algú altre estigui en joc.

 

domingo, 24 de octubre de 2021

24. La necessitat que sento per a colocar això de la manera "correcta" ha sigut implantada per la societat o és meva pròpia?

 


Fet per: Marcel Massot Parache.

Hi ha molta gent que pensa que les seves preferències són seves, sense plantejar-se realment si ho són o no en tota la seva vida. En la meva opinió això és un error ja que plantejar coses així pot acabar amb prejudicis o creences imposades. En aquest cas opino que probablement els humans tinguin una preferència natural cap a la simetria, però definitivament la meva societat ha influït la meva resposta, així que no sé si fiar-me...

23. Poden el passat i el futur concórrer en un mateix moment?

 

Feta per Martí Pijuan Saiz

Socialment, tenim acceptat i entès el present com el recull d’esdeveniments que tenen  lloc en el moment actual al que fem referència. També diem, que el present s’oposa al passat i al futur, però, perquè no trobar-nos-els ambdós en un mateix moment? Veure al meu germà petit amb tota una vida per davant, agafant un grapat de fulles que han caigut dels arbres i que acaben el seu cicle, em fa reflexionar sobre aquesta qüestió.

Per acabar, des del meu punt de vista crec que el present no deixa de ser aquell moment en el que un cicle acaba i en comença un de nou. No deixa de ser un nen ple de vida observant un grapat de fulles que deixen enrere la seva.

Martí Pijuan Saiz

22. Hi ha una ètica universal?

Feta per Miquel Agustí Lemos

Pensem que podem distingir del bé i del mal, de les bones i les males accions, però jo penso que l'ética és més aviat subjectiva. Així doncs, no tots percebem la realitat de la mateixa manera ni tenim els mateixos ideals, ja sigui per l'ambient en el qual ens hem desenvolupat o per la nostra personalitat.

Malgrat això, crec que es podria afirmar que per algunes coses  que existeix una ética universal, en les coses que com a éssers humans no tolerem, com seria l'assassinat d'un infant.

En la foto, el model esta mirant al no res pensant en tot.


20.Quina importància tenen les decisions?


                                                            Feta per Daniel Amo

 Hi ha vegades que prenem decisions minúscules, que per a nosaltres potser semblen insignificants, però lo cert es que aquestes petites eleccions poden desenvolupar en una realitat totalment diferent del que hagués passat si haguessis triat l'altra opció. Així doncs, podrien dir que cada vegada que escollim quelcom estem creant en certa manera una variació de la realitat dintre d'un altra variació, com una ramificació del que coneixem.

Per altra part hi ha la teoria de que totes les accions que pasen estas determinades desde el començament. Això voldria dir que realment no estem prenent decisions, tot lo que hem triat i triarem està decidit desde el començament de tot. Som lliures del que triem, o tot passa perquè ha de passar?


20-Quins son els limits de la nostra llibertat?

 

  

                                                          Fet per Andreu Roca Llovera                                                      

                                                          Curs 1r B Batx

Les preguntes més típiques que ens formulem són, hi ha límits i si hi ha qui els marca, tenim les mateixes llibertats. Però per desgràcia l'ésser humà té limitacions, ja que la teva llibertat acaba quan oprimeixes la llibertat d'un altre ésser humà i no tots tenim les mateixes llibertats per exemple tu si comets un crim el més problema és que anessis a presó i no tinguessis més llibertat en canvi una persona important o poderosa directament no tindria ni conseqüències.


19. Podem confiar en el que ens mostra els nostres ulls?

 


                                                    Fet per: Ivan Peral Cuadrat
                                                    Curs: 1r Batx 
Quan estem avorrits i comencem a imaginar tota mena de situacions sempre ens passa pel cap la probabilitat que tot el que ens mostren els nostres ulls no sigui res més que una simple situació imaginada pel nostre cervell, això pot ser que ens doni un sentiment de terror en pensar que tot el que estem vivint sigui mentida, però al no tenir manera de comprovau hem d'aprendre a viure amb aquest sentiment.

18. Què és la llibertat?


      Fet per Bianca Herede

La llibertat per mi es sentir que tinc el valor i el dret de fer el que desitjo, tenir el meu propi espai i no sentir-me obligada a realitzar alguna cosa que no vull. Deixant de banda que cadascú pot tenir una percepció diferent de la llibertat, m’agradaria relacionar aquest concepte amb la fotografia adjuntada. Fa uns dies vaig visitar l’Aquarium de Barcelona i vaig fotografiar aquests peixos dins del seu espai on és observable que per la numerosa quantitat que són, l’espai que se’ls hi ha adjuntat es bastant gran. Però, tenen suficient amb aquest espai? No estarien millor en el seu àmbit natural? Nosaltres els humans els hi tallem la pròpia llibertat? Aquesta visita m’ha fet relfexionar sobre aquestes preguntes sense resposta i el gran concepte de què es la llibertat.

18. Trobem o ens implanten la felicitat?

Feta per: Guillem Martínez Palou

Com ens donem de que som feliços? Com ens donem compte de que allò que estem fent ens està causant una sensació de tranquilitat i relax? Algunes persones poden arribar a l'extasi de la felicitat disfrutant d'allò que els hi agrada fer, però també hi ha gent que necessita de factors externs per poder sentir-se a la seva zona de comfort. Perquè passa això? Influeixen moltes coses però la determinació i el VALOR poden ser dues de els determinants que més decanten la balança.

En aquesta imatge podem veure un cas personal que m'afecta a mi. Jo sóc de les persones que no necessito ningú per poder estar feliç. Jo trobo la felicitat en molts i diferents moments que aquesta vida m'ofereix, i en efecte és la sensació més emocionant pel fet de poder desconectar.

GUILLEM MARTÍNEZ PALOU
1r BAT B
24/10/2021




16. Podem escapar d'un destí incert?

 

Feta per: Ilargi Borrell Rocamora

El destí, una incertesa tan antiga com el mateix pensament humà. Des que tenim consciència, ens preguntem pel nostre futur, qüestionant el que ens espera més enllà del que hem viscut i coneixem. És veritablement el destí qui dicta la nostra vida? Podem canviar-lo o està ja escrit per a què nosaltres el complim? 

Amb la meva pregunta pretenc expressar la necessitat que tots sentim d'escriure el nostre propi destí, de decidir que és el que volem fer de la nostra vida i esdevenir els amos de la pròpia existència. Però el que no tenim en compte és que no sabem quin és aquest destí, no coneixem la nostra raó de ser i, per tant, no podem saber exactament si el futur que intentem construir és el que ja teníem predestinat des d'un principi. 

La imatge d'un ull que mira l'aparent no-res no només representa aquesta incertesa i inseguretat pel futur que l'espera. També pot ser interpretada com una mirada optimista per saber el seu destí i decidir si vol canviar-lo. 

15. Qui ens diu STOP?

 Fet per Eloi Camarasa


 Les persones som propenses a repetir del que ens agrada i cadascun sap fins on pot repetir, però hi ha aquelles persones que no, que es tornen addictes a allò que els agrada i jo crec que tothom en part  ho som, però que diferencia a un usuari d'un addicte? Amb les xarxes socials cada vegada aquesta línia és més fina i borrosa i el perill cada vegada és més imminent i no tothom se n'està donant comte.


El que representa aquesta fotografia és l'abús de les xarxes socials o qualsevol altra activitat que ens treu temps, i em pregunto qui ens diu stop o ens enlluerna la consciència amb aquest problema si no som nosaltres mateixos els que acceptem la realitat, sempre estarem en el limbo i mai sortirem d'aquest pou de mentides i autoconvicció en el que nosaltres mateixos ens hem posat.

Eloi Camarasa Linde

17. Pensem per nosaltres mateixos, o pensem el que pensen els demés?

 


Avui en dia és dificil saber si els nostres pensaments són realment nostres, o els hem obtingut d'altres persones del nostre entorn. Si et preguntes això, el més segur que et respondrás que ets el propietari dels teus pensaments i que no agafes les idees dels demés, però no tot és blanc o negre i hi ha diferents matissos. De vegades sentim una frase o llegim una opinió i sense donar-nos compte això condiciona els nostres pensaments i creem idees que pensem que son nostres, però realment basem la nostra opinió en la dels demés. Ja no és tenir por de expressar la nostra opinió sinó que, en alguns casos, podem no tenir opinió, o almenys no una opinió veritablement nostra.

14. Cadascú te la seva realitat o només n'hi ha una?

Fet per Júlia Llanes

 El que vull dir amb aquesta pregunta és que les persones, no sabem si existeix una realitat per cadascú o si per tots es la mateixa. És a dir, nosaltres no sabem si veiem el mateix que les altres persones, però tampoc ho podem demostrar. Per exemple, potser jo vec el color blau com algú el veu groc, però no ho podem saber ja que ja els hi hem associat les paraules blau o groc. Això m'ha fet pensar que hi ha moltíssimes coses que desconeixem, com: els colors que veiem (com he dit), que passa quan morim, déu es real, hi ha vida a l'univers...  i que  no sabem del cert si son veritat o no. Tornant amb la realitat, jo crec que com a tal no existeix, si no que la formem els humans com una societat.

He posat aquesta imatge que vaig fer a la vall d'Aran ja que m'ha fet pensar en que darrere les muntanyes, i fora d'aquest món hi poden haver coses que ni ens imaginem.

13.DONAR-NOS COMPTE DE L’IMMENSITAT DE L’UNIVERS, MOTIU D’ANGOIXA O D’ALLEUJAMENT?

  

Feta per Mariona Valls Jiménez

Fa un temps, quan era més petita i anàvem a mirar les estrelles, no estava del tot còmoda; veia la immensitat de l’univers i em feia sentir insignificant, això m’angoixava ja que era una persona la qual li agradava tindre-ho tot controlat, m’agradava saber-ho tot i mirant cap al cel, de nit, veia que hi ha infinites coses que no sabem i que se’ns escapen, aquest desconeixement m’incomodava. Una altra cosa que em feia qüestionar-me és perquè existim si tots, al cap i a la fi, som tant insignificants i el nostre pas no deixarà rastre. Al final vaig arribar a la conclusió que la natura és sabia, i que la vida consisteix en disfrutar-la i deixar-la lo millor possible per les persones que vinguin, però bé, això ja és una altra qüestió. I no sols em plantejava el sentit de la vida, sinó el sentit de les coses, les nostres accions, i em vaig adonar de la incertesa i la subjectivitat que té la vida i la realitat en sí. Al final se’m feien un cúmul de preguntes al cap i intentava distreure’m ja que no disfrutava aquell bombardeig de preguntes que em provocava mirar al cel. Però al cap dels anys aquest sentiment d’angoixa es va anar reduint fins que va arribar un dia en què al mirar cap a dalt i admirar la immensitat que tenia al davant em va proporcionar una pau interior immensa. En aquell moment, saber que era tant insignificant em va tranquil·litzar, em va fer relativitzar tots els problemes, i coses que potser pensava que eren molt, no eren tant. Vaig pensar en lo insignificant que és cada individu en la terra, lo insignificant que és la terra respecte la via làctia i lo insignificant que és aquesta envers l’univers. Mirant-ho des d’aquest punt, que anys enrere m’havia provocat angoixa, en aquest moment m’alleujava i em va fer mirar la vida d’una altra manera, al cap i a la fi, sol en tenim una i quin sentit té passar-la buscant la riquesa, la bellesa, el poder, l’aprovació dels altres... si ni el procés ni el fet ens fan veritablement feliços? Així que vaig arribar a la conclusió que ja que la tenim, mirem de disfrutar-la i donar valor a les coses importants, com ara ho son la família i els amics de veritat, gent que realment t’aporta benestar i està al teu costat quan ho necessites, i intentar donar lo millor de tu i ajudar a qui ho necessita de debò, es a dir, viu i deixa viure.

He escollit aquesta foto perquè crec que reflexa molt bé el que vull dir, on es veu una persona, insignificant, mirant les estrelles.

12. Quin és el secret per ser feliç?

 


Buscar la felicitat, trobar la felicitat, comprar la felicitat... Sí, comprem cotxes, viatges, roba, experiències, però mai som del tot feliços. Cal entendre la felicitat, no trobar-la. No està perduda; de fet, no és enlloc, no cal buscar-la, no cal comprar-la, no. La felicitat l’hem d’entendre, com un idioma estrany. L’hem d’estudiar, i els apunts són la nostra vida.

La recerca de la felicitat egoista no funciona, és una situació en què tots perdem. Un fa miserable la seva pròpia vida mentre fa miserable la vida dels demés. En canvi, l'altruisme és una situació en la què tots guanyem. L'objectiu és portar felicitat als altres i, posant remei al seu sofriment, sentir nosaltres una gran felicitat.

sábado, 23 de octubre de 2021

10. On està el limit la vida?

 


Fet per: Ainara Garcia Tello

Com a persones fem diferents accions que ens guien en el nostre camí, cadscú sap fins a on pot aguantar difrents situacions o problemes però, és realment aquest el seu limit? Algunes persones creuen que la mort és el limit de la vida, on s'acaba la vida, quan deixem de respirar. Altres, no veuen un limit mai perquè sempre van buscant solucions a tot. 

Aquesta fotografia reflexa molt bé aquesta qüestió, ja que, quan mirem l'horitzó a la platja, veiem perfectaent un limit entre el mar i el cel però a mesura que ens anem apropant aquest limit mai el tocarem. És per això que penso, que en cada etapa de la nostra vida ens creem diferents limits als quals mai arribarem, ja que, a mesura que creixem els limits que ens hem creat avançen i canvien amb noaltres.


viernes, 22 de octubre de 2021

9.Hem vist mai la nostra veritable personalitat o sol hem vist una influenciada pels altres?

 




Feta per: Pau Capell Solsona  

A cada persona li agraden diferents coses, cadascú té els seus gustos i preferències. Tot i això, des de ben petits naixem al voltant de diferents persones que ens ensenyen diferents i ens inculquen coses a les nostres vides, que d'una manera o altra ens influencien. A més a més, com l'ésser humà és sociable de per si, ens relacionem amb les altres persones des d'un principi i això fa que per por a fer coses diferents dels altres, desenvolupem gustos que realment no són els que ens agraden.

Per tant, de ben segur que si ens trobéssim sols i no hi haguessin uns prejudicis establerts per la societat, cadascú desenvoluparia la seva personalitat sense importar la dels altres.

Aquesta foto representa la influència que pot tenir la nostra personalitat quan ens trobem amb altres persones.

8.¿Existei la justicia? Sergi Cabós


 

Fet per (Sergi Cabós)

Si fem una ullada al nostre voltant ens adonarem que la vida no és justa. Les barbaritats estan a l'ordre del dia en diferents parts de món, i la manera de jutjar les persones varia segons la cultura. La vida en si és justa o injusta?

7.Tothom veiem les coses igual o només com necessitem veure-les en cada moment?

 

Feta per: Marina Miró

jueves, 21 de octubre de 2021

6. Perquè ens agrada ajudar als demés?

 

  

Feta per Èlia Sangrà Miquel

Els éssers humans estem fets per viure en societat i  hem d’estar en societat per ser feliços. Això fa que naixem amb la capacitat de voler ajudar als altres, encara que no tingui una recompensa immediata i evident. Tot i així els valors com l’empatia, la solidaritat, l’altruisme també són apresos, és a dir, els podem desenvolupar o minimitzar. Encara que ha vegades ens costi posar-nos en la pell dels altres, ja sigui perquè no ens fixem en que tenen problemes o perquè creiem que no és responsabilitat nostra, quan ajudem amb algú ens sentim orgullosos d’haver fet un bon acte, d’haver millorat la vida d’una persona en la quantitat possible i millora la nostra moral la qual cosa ens fa sentir contents. 




5. La felicitat: un sentiment real o tan sols un pensament en la nostra ment?


 Feta per: Anna Lamolla Seró

A vegades, les persones rebem una imatge equivocada de la felicitat. Ens fan creure, o ens autocreiem que som feliços degut a que la situació que estem vivint o les condicions en que vivim ens comporten comoditat i sentiments agradables; però en el fons, realment som feliços si sempre ens quedem en la nostra zona de confort? En canvi, és quan ens trobem en un espai segur i lliure per ser nosaltres mateixos sense cap prejudici quan podem sentir que avancem cap aquella realitat que volem, i aquest camí és el que realment ens produeix felicitat.

La felicitat, en poques paraules, és un sentiment; el que passa és que hem de saber distingir tot allò que creiem que si fem ens farà feliços d’aquella evolució que realment ens la produeix.  





miércoles, 20 de octubre de 2021

martes, 19 de octubre de 2021

3. ELS NOSTRES PRINCIPIS I OPINIONS S’HAN VIST INFLUENCIATS PELS ADULTS DEL NOSTRE VOLTANT?

 


He pensat amb aquesta pregunta perquè mirant-me a mi mateixa opino que això de que ens fem grans i desenvolupem les nostres opinions no és del tot cert. Pot ser que el fill/a pensi igual que l’adult o a vegades completament diferent per portar la contrària, en ambdós casos, els adolescents i infants segueixen sent inculcats inconscientment uns ideals pels seus pares. Amb això no vull dir que els fills siguin igual que els pares, n’hi ha de molt diferents amb pensaments heterogenis. Em refereixo al fet que en els àmbits polítics, socials, científics... tendeixes a formular un parer relacionat al d’un referent del teu voltant. Per exemple, políticament m’han ensenyat sempre a lluitar per la independència de Catalunya, hem anat a manifestacions, tenim les samarretes i banderes i ara mateix hi estic d’acord amb els objectius i ideals que presenta. Però, no puc evitar pensar que si els meus pares m'haguessin inculcat pensar d’una altra manera, en aquest cas estar en contra de la independència, seguiria pensant igual o com ells.

Observant la foto he representat aquesta qüestió filosòfica mostrant els pensaments del fill/a mitjançant globus caient de dalt, ja que els adults i referents són superiors i els seus principis et cauen a sobre com la pluja a mesura que vas creixent.

Maria Alsina Mases