Des de petita, vaig començar els estudis musicals, durant tot el meu trajecte he tingut bons i mals moments. En algun punt dels estudis, he tingut ganes de deixar-ho donat que requeria esforç, temps i ganes; però com que veritablement m'agradava i m'agrada, mai m'he donat per vençuda. Realment, estic estudiant música per plaer o per obligació? Quan toco el meu instrument, transmeto algun sentiment a partir de la forma que toco o simplement l'oient no rep cap mena d'emoció? Quan tinc un mal dia sempre em faig aquest tipus de qüestions, i al llarg del temps les respostes de les preguntes han anat variant. Amb els anys, els coneixements que he anat adquirint m'han demostrat que la música transmet molt. Any rere any estic més segura de mi mateixa, perquè quan estic tocant davant d'un públic veig que les seves expressions transmeten satisfacció pel que estan escoltant. La música ens permet viatjar al passat, segons amb quina cançó pots recordar persones, llocs... Però com a estudiant de música, em transmet satisfacció de veure'm evolucionar i saber fins on puc arribar amb esforç, perseverança i constància.
Així que he escollit aquesta fotografia que vaig fer un dia que estava arxivant els meus llibres, perquè em fa veure i reflexionar tot el que he après amb la música.
No hay comentarios:
Publicar un comentario