Feta per Martí Pijuan Saiz
Socialment, tenim acceptat i entès el present
com el recull d’esdeveniments que tenen lloc
en el moment actual al que fem referència. També diem, que el present s’oposa
al passat i al futur, però, perquè no trobar-nos-els ambdós en un mateix
moment? Veure al meu germà petit amb tota una vida per davant, agafant un
grapat de fulles que han caigut dels arbres i que acaben el seu cicle, em fa
reflexionar sobre aquesta qüestió.
Per acabar, des del meu punt de vista crec que el present no deixa de ser aquell moment en el que un cicle acaba i en comença un de nou. No deixa de ser un nen ple de vida observant un grapat de fulles que deixen enrere la seva.
Martí Pijuan Saiz
No hay comentarios:
Publicar un comentario