Quin és el sentit de la vida? Que fem aquí? Per què estem aquí? Però el més important, per a que estem aquí?
De repent un dia naixem, creixem i morim, i, ja està? I enmig què? Aprenem, treballem, estimen, plorem, riem, ens equivoquem, però, per què? Per a què?
Al final, tots serem un record en la memòria d’algú, un vídeo, una foto, una anècdota. Milions de persones ja han estat aquí abans, i què? Amb quina finalitat? Permetre que puguem estar més persones aquí? I això per a que? La nostra funció es assegurar-nos de que algú es quedi després de que nosaltres marxem? I per què? Per deixar-ne altres més? I aquests altres, a altres i després, a altres, i així fins quan? Això ho portem fent milers d’anys i res canvia.
Però, per què hi ha alguna cosa en comptes de res? El no-res ha de ser l' absència de l'espai. El no-res només existiria en el cas que l'espai del nostre univers fos finit. És a dir que si viatgem en línia recta, en algun moment tornaràs a estar al mateix lloc. Imagina't una esfera que és tot el que existeix i fora d'aquesta esfera no existeix l'espai, quan un arriba a la vora de l'esfera torna a aparèixer de l'altra banda al mateix espai, simplement l'espai es repetiria sempre. D'aquesta manera el no-res seria infinit i l'espai finit. Aleshores la pregunta seria, “Per què ha d'existir el no-res si tot existeix?” El no-res també podria ser l'insubstancial d'alguna cosa, per tant ha de tenir inimaginables formes de canvi i transformacions, fins i tot mostrant-nos als nostres ulls com a “res”.
BRANCA DE LA FILOSOFIA QUE ESTUDIA LA VIDA: Metafísica
Fet per: Aran Asensio Zaballos - 1BATX B CAT
No hay comentarios:
Publicar un comentario