Entenem llibertat com la capacitat que un té de decidir en una situació segons el que aquest cregui. Està clar que tu ets lliure de fer tot el que et vingui de gust si només t'afecta a tu, és a dir, en el moment que afecti una altra persona, aquesta llibertat es perd ("la llibertat d'un acaba quan comença la llibertat de l'altre"). Cal aclarir que no som lliures per les nostres condicions d'origen o pel que ens passa, sinó que ho som per respondre d'una manera o d'una altra a allò que ens passa. És per això que com més capacitat d'acció tinguem, millors resultats aconseguirem de la nostra llibertat.
Ara bé, realment som nosaltres els que hem triat el que som i el que fem? La nostra societat hi ha vegades que ens inclina a fer una cosa o una altra. Segur que algun cop has comprat un article que no necessitaves o, que el fons, ni tan sols desitjaves. O per la pressió de grup has cedit a fer accions que no volies fer. Encaixar en aquest cercle és el que ens porta a deixar de banda la nostra llibertat individual.
Ens han fet creure (i volem creure) que realment som nosaltres els que guiem les nostres decisions, que, al cap i a la fi, és el que ens portarà a ser el que som. En molts casos no és així, i per obtenir la llibertat hem de fer que ho sigui, hem de decidir per nosaltres mateixos. Això si, quan tinguem aquesta llibertat, mai hem d'oblidar la responsabilitat que tenim com a individus; assolir com a nostres els actes que fem i, per tant, el que ens fa ser nosaltres mateixos.
BRANCA DE LA FILOSOFIA QUE ESTUDIA LA LLIBERTAT: Filosofia política
Fet per: Júlia Farré Puig - 1BATX B CAT
No hay comentarios:
Publicar un comentario