Alguna vegada t'has quedat mirant a un animal i t'has preguntat si és realment feliç?
El per què de la seva esclavització i la seva utilitat en vers a la societat d'avui en dia?
A vegades em questiono perquè en un món modern i tecnològicament avançat encara necessitem utilitzar als animals en benefici nostre, tenint en compte que son éssers vius, amb sentiments, emocions, i sobretot, que es mereixen respecte, igual que les persones demanem i exigim continuament.
He triat aquesta pregunta perquè seguint la filosofia de la no violència, em preocupa la falta d'empatia i respecte envers els altres i per suposat, el poc valor sentimental que donem les persones als animals pel simple fet de sentir-nos com una espècie superior a ells.
Realment som nosaltres algú per decidir el seu camí o destí?
Aquest estiu vaig tenir l'oportunitat de fer un viatge. Un dia, visitant un dels petits racons de la vida, vaig fer aquesta fotografia, ja que el moment em va impactar.
L'activitat turística consistia en pujar i baixar unes enpinades escales per accedir a la part alta del poble i obsevar les magnífiques vistes. El negoci estava format per més de 50 rucs que es dedicaven, durant tot el dia, a pujar i baixar les escales amb la càrrega dels turístes i les altes temperatures que en aquell moment havien de suportar. Quan els rucs, cansats i esgotats, es negaven a continuar caminant, els "amos", utilitzaven pals amb els que els espantaven i colpejaven.
Aquell dia vaig observar la tristesa en les seves mirades, i després d'acariciar un dels rucs, li va caure espontàneament una llàgrima, degut al dolor i a la tristesa de la situació que estaven patint.
Aquest és un dels molts exemples que puc donar per justificar la pregunta filosòfica que he exposat.
Fet per: Laia Vico.
Curs: 1r de batxillerat A, WEB.
Branca de la filosofia: filosofia ètica, s'ocupa de la moral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario