Més enllà del bassal
En el fons d'un tranquil bassal, vivia feliç una colònia de larves aquàtiques. De tant en tant, alguna de les larves pujava per la tija d'un lliri d'aigua. Grimpava lentament fins que les seves amigues no podien veure-la. Se n'anava i mai més no tornava. Les altres larves no entenien perquè passava això. Una tarda el cap de la colònia va tenir la idea següent:
-La pròxima larva que grimpi pel lliri i surti, ha de tornar per explicar-nos on ha anat i per què ningú no torna a casa –va dir a tota la colònia.
Les larves van prometre que tornarien a explicar què passava. Un dia el cap de la colònia de larves va sentir l'impuls urgent de grimpar per la tija del lliri.
Sense adonar-se'n va sortir fora del seu món. Atordit i cansat del viatge, es va adormir. Quan es va despertar, no podia creure el que veia. El seu vell cos s'havia transformat! Tenia quatre ales platejades i una llarga cua. S'havia convertit en una libèl·lula!
Va començar a moure les ales i va volar per l'aire. Se sentia feliç en aquell nou lloc. Es va posar damunt d'un lliri per descansar després de fer uns quants vols i es va recordar de la promesa que havia fet a les altres larves. Aleshores va voler anar volant cap a l'interior del bassal però, en arribar a l'aigua, va topar-hi i no la pogué creuar. Ara era una libèl·lula i no podia baixar al fons del bassal.
Llavors es va dir: "No puc tornar i, si pogués, ningú no em coneixeria perquè tinc un nou cos. Esperaré fins que totes les meves amigues, les larves, es transformin en libèl·lules i aleshores tornarem a estar juntes".
I va volar feliç per gaudir d'una festa d'aire i de sol.
"El nen i la mort" , Montse Esquerda i Anna Agustí
No hay comentarios:
Publicar un comentario