He triat aquesta foto ja que és un viatge que vaig fer a Mèxic/Cancún,. Aquesta imatge és de les que mes em va marcar, ja que amb una sola imatge es pot veure lo bonic de la vida, la natura, el monuments i la societat. A part d'això m'ha agradat ficar-la ja que ajuda molt a entendre el significat de la frase.
El problema filosófic d'aquesta imatge podríem dir que es reflexa amb la frase, ja que el camí es molt extens i podem dir que si et pares, aquest es podria fer encara més llarg que si segueixes caminant, però a la vegada si no m'hagués aturat, no hauria tingut la oportunitat de gaudir d'aquesta imatge tan bonica i representativa.
M'afecta ja que a vegades quan estic cansat o crec que no puc més, m'aturo, però, el dubte es: Está bé aturar-se per poder agafar el camí després amb més forçes? O has de seguir aquest camí cansat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario