64. És realment la vida el que més hem de valorar?

  

Martí Sol

Aquest passat més d'octubre he viscut una experiència que de ben segur tindré present tota la vida, el suïcidi d'un tiet segon. Durant els dies següents desenes de pensaments i preguntes han anat i vingut al meu cap, tots amb el factor comú d'aquesta "intenció deliberada" de morir, una intenció que m'esgarrifava i que encara em costa assumir.

Tot això m'ha portat a la pregunta que plantejo, "És realment la vida el que més hem de valorar?". És una pregunta que si me l'haguessin fet fa unes quantes setmanes hauria respost amb un sí rotund, i estic convençut que molta gent faria igual. Però després d'això he vist que la vida per si sola potser no té tant valor, que sense amics, experiència, salut, física i mental potser pot ser molt amarga, fins a arribar a un punt que aquest patiment ofegui les ganes de seguir vivint. Què és millor, viure poc sent molt feliç o molt però sol i amb una vida desagradable?

He escollit aquesta fotografia per l'enfocament que se m'ha donat i pel que vull donar. Aquesta pregunta podia haver estat acompanyada de fotografies amb amics, d'algú feliç, d'algú amb vida... Però a mi totes aquestes reflexions se m'han donat en un context de mort, de la resposta negativa a la pregunta. I és precisament aquesta resposta la que vull destacar, que si més no encara que a simple vista sembli obvia la resposta aquesta no ho és pas. I al cap i a la fi, tan greu és que ens morim?