101. Si la mort és inevitable, quin valor té una vida? I en cas de tenir-ne, hi han vides més valuoses que d’altres?

Pau Vásquez Bertran

Un pardal mort, immòbil e indefens, en estat de descomposició, penjat de forma macabra i clarament antinatural del sostre del que sembla ser un laboratori. Una imatge realment escabrosa si hi penses bé. Però tot i així, a ningú li importa, és només un pardal després de tot, però bé que la cosa seria diferent en cas de ser un ésser humà.

Podem fer aquesta distinció entre humans i animals, al·legant que els humans són una espècie superior degut a l'intel·lecte, o qualsevol argument similar, però que passa si el que es comparen són dues vides humanes? També hi ha humans més intel·ligents que d'altres, o més forts o més valents. Fan aquestes característiques superiors que les seves vides tinguin més valor? O són els diners i el potencial de desenvolupament el que dona valor a l'individu?

El que vull dir amb tot això és que sigui quina sigui la resposta correcta donarà igual, ja que independentment del valor d'alguna criatura, ja sigui objectiu o subjectiu, aquesta està condemnada a acabar de la mateixa manera que la resta: convertida en pols (o això és el que vaig pensar al prendre aquesta fotografia ara ja fa quasi 2 anys en un curset de dissecció veterinària a la UdL).

I és que tu no li dones temps al temps, sinó que el temps és qui te'l pren a tu.