jueves, 29 de octubre de 2020
93. Som tan lliures com pensem a l'hora de prendre decisions?
92. Un cop mori, quant de temps duraré en el record? I un cop acabi en l’oblit, serà com si no hagués existit mai?
Blau Ibarz Iglesias
La mort, aquella gran incertesa que ens acompanya sempre a tots, és una de les grans preocupacions que tenim els humans, el no saber què passarà quan arribi a nosaltres ens remou per dins.
Després de la mort d'un parent llunyà, fa un mes, el que significa la mort i el que passa després d'ella estava molt present dins meu i va donar lloc a qüestionar-me quant de temps perdurem als records un cop morts? I si en algun moment aquesta memòria s'acaba serà com si no haguéssim existit mai perquè ja no hi haurà cap presencia nostra al món?
La fotografia que he triat seria una representació d'aquest moment en què el nostre record està desapareixent. La imatge que s'està cremant simbolitza la memòria que tenim de les persones que ja no hi són i el fet que s'estigui cremant significa que poc a poc queda menys d'aquesta persona. Però pot realment el pas per la terra d'una persona desaparèixer totalment?
91. La llibertat total existeix? O tots som esclaus de tots?
90. La vida de tots val per igual?
David Marfil
He escollit aquesta pregunta perquè els assassinats islamistes d'avui a Niça m'han fet reflexionar.
Es podria analitzar si per salvar la vida de 5 persones amb el preu del sacrifici d'una de sola és èticament justificable, però seria molt complicat i llarg. Moralment dependria de cada cultura i el context històric. Es considerava la pesta negra com un fenomen sobrenatural, per tant si una família la contreia, significava que ells, pel que fos que havien fet, mereixien morir i havien de morir aïllats, per salvar la família veïna en la que no s'havia donat cap símptoma de pesta bubònica.
He escollit aquesta fotografia per què de vegades en els escacs se sacrifiquen peons per poder conservar el poder d'un alfil o d'una torre per arribar a guanyar la partida. Més valen tres o quatre peons morts abans que es mati una torre o la reina, perquè en estratègia tindran més valor. Però els peons no compten? No són morts? Es justifica la seva mort per a que després la reina en combinació amb la torre guanyi la partida? I si un d'aquests peons té alguna cosa important a dir?
89. Sóc la mateixa ara que abans?
Júlia Torres Riu
Jo he escollit aquesta imatge, ja que al veure els arbres amb les fulles vermelles pel carrer, em va fer pensar que ara estan canviant. I això em va portar a reflexionar sobre el fet de si després d'aquest canvi, seguirien sent els mateixos arbres. D'aquí és d'on ve la pregunta.
Els arbres primerament eren llavors, que al ser plantades van anar creixent i desenvolupant-se. Ara, ja han crescut, però encara així amb el canvi d'estacions, segueixen canviant. Les fulles neixen verdes, després es tornen vermelles, s'assequen i cauen. I alguna cosa molt semblant ens passa a les persones. Anem creixent i anem canviant, tant físicament com interiorment, però això ens fa ser diferents persones? I a l'arbre el fa ser diferent? Així doncs, què defineix una cosa o una persona? Amb el temps, deixaré de ser qui sóc ara? Em diré Júlia, però potser seré una altra persona, diferent de com sóc en aquest moment.
88. Perquè l'opinió dels altres ens influeix tant a l'hora d'actuar?
Moltes vegades, actuem segons com creiem que a la gent li agradarà més, mostrem una aparença que no es la nostra. Deixem de ser com som, de pensar, de fer... per agradar als altres, i tot per la por de ser jutjats. Creem un personatge amb un caràcter i una personalitat per encaixar bé als estereotips que presenta la societat. Ocultem qui som, els nostres sentiments, les emocions, els nostres gustos i modifiquem la nostra opinió.
La fotografia representa la confusió i tristesa entre qui realment som i el que mostrem. Significa, la cara oculta que ens impedeix exhibir com som, a causa de les inseguretats i els complexes que tenim i que no ens deixen sortir de la nostra zona de confort. Però a vegades sobrepassar la línia ajuda a valorar-te i a confiar amb tu mateix sense importar l'opinió dels tercers.
87. Està el nostre futur predestinat?
86. Estan moralment legitimats els nostres governants?
85. Per què temer a la mort si no sabem el que ens depara?
Paula Lema
84. De què ens amaguem?
83. Distingim el que és real o tan sols pensem que ho fem?
82. Una vida bona és la que s'enfoca a buscar el plaer i evitar el dolor o hem d'haver experimentat el dolor per a poder valorar la bona vida?
81. És possible observar la realitat de manera objectiva?
80. Veracitat? Autenticitat? Realitat? Què són?
79. Descobrirem vida alienígena algún día?
78. Existeix una realitat veritablement objectiva?
77. I si d'alguna manera tots som cecs?
Quan algú ens diu que es cec o te aquesta mena de "problema" tothom es compadeix, pero no hauria de ser així, ja que indirectament nosaltres ho som i molts cops sense adonar-nos.
He volgut fer aquesta pregunta perque sento que ara hem toque de més aprop i cada cop vec més que realment tots ells poden fer el que es proposin, no necessiten veure per gaudir de la vida, i moltes vegades per aquest mateix motiu ens olvidem de les coses importants.
76. És realment així, o només és el que volem veure?
miércoles, 28 de octubre de 2020
75. Existeix un límit a la llibertat?
Durant aquestes últimes setmanes he tingut pocs moments de llibertat, i de temps per reflexionar sobre tot el que esta passant, així que he decidit ficar una foto que hem transmet pau i llibertat al veure-la, ja que en el moment en el qual l'estava fent em sentia lliure i amb temps per pensar.
74. Què exerceix control sobre les nostres vides?
Dèlia Solana
M'ha sorgit aquesta pregunta filosòfica perquè l'ésser humà sempre tendeix a buscar un control sobre la seva vida ja que, quan experimenta que té el control sobre alguna cosa, això li aporta felicitat. I quan percep que perd par d'aquest control, experimenta molta frustració. Personalment, jo m'he sentit així i reflexionant, m'he pogut adonar que gairebé no exerceixo control sobre la meva vida, solament puc controlar escassos aspectes com ara són: els pensaments, el comportament i els hàbits que posseeixo. I que són els factors externs i els factors inevitables, és a dir, que no es poden canviar i són així, els que controlen la meva vida.
He decidit triar aquesta imatge perquè ens mostra clarament un dels factors externs que controlen les nostres vides, que en el cas de la fotografia és una senyal de direcció prohibida. Aquesta senyal la podem relacionar directament amb les normes de seguretat, les prohibicions i les lleis. Les lleis estan per a que hi hagi un control en la societat, per a que estigui tot ben organitzat i estructurat, per a que es faci el bé i no el mal... Per tant, les lleis és un factor extern que controla les nostres vides, ja que ens diuen com hem d'actuar.


















