En favor de les matèries de filosofia

jueves, 29 de octubre de 2020

93. Som tan lliures com pensem a l'hora de prendre decisions?


Maria Fasheh Fuentes

Aquesta pregunta m'ha sorgit ara, ja que estic vivint un moment de molts canvis en la meva vida en el qual he de prendre les decisions que probablement definiran el meu futur. Però a l'hora de fer-ho m'he adonat de que realment no soc tan lliure com penso, és a dir, darrera de cada decisió hi ha milers de factors que m'influeixen i em porten a fer les coses d'una manera determinada. És més, estic segura de que si fos per mi i no estigués influenciada per res, ara mateix no estaria on estic ni seria com soc. He arribat a la conclusió de que la societat ens imposa tants prejudicis sobre absolutament qualsevol cosa que d'alguna manera ens tanca i limita a l'hora de provar o qüestionar-nos les coses. És per això que he escollit aquesta imatge, el forat de la roca representa la llibertat que aspirem o creiem tenir, però els factors externs fan que ens tanquem en una ''realitat limitada'', la qual està representada pel petit cercle de llum del terra, que tan sols és el reflex d'allò que mai arribarem a aconseguir.

92. Un cop mori, quant de temps duraré en el record? I un cop acabi en l’oblit, serà com si no hagués existit mai?


Blau Ibarz Iglesias


La mort, aquella gran incertesa que ens acompanya sempre a tots, és una de les grans preocupacions que tenim els humans, el no saber què passarà quan arribi a nosaltres ens remou per dins. 

Després de la mort d'un parent llunyà, fa un mes,  el que significa la mort i el que passa després d'ella estava molt present dins meu i va donar lloc a qüestionar-me  quant de temps perdurem als records un cop morts? I si en algun moment aquesta memòria s'acaba serà com si no haguéssim existit mai perquè ja no hi haurà cap presencia nostra al món?

La fotografia que he triat seria una representació d'aquest moment en què el nostre record està desapareixent. La imatge que s'està cremant simbolitza la memòria que tenim de les persones que ja no hi són i el fet que s'estigui cremant significa que poc a poc queda menys d'aquesta persona. Però pot realment el pas per la terra d'una persona desaparèixer totalment? 

91. La llibertat total existeix? O tots som esclaus de tots?


Mireia Ibarz Iglesias


La llibertat consisteix en elegir les teves pròpies decisions sense dependre dels altres i n'hi de cap altra causa externa, viure sense prohibicions i poder escollir les nostres pròpies accions. Però si ens parem a pensar veurem que ningú és lliure del tot. Per exemple: Com formem les nostres opinions? Les formem a partir de tots els inputs que ens entren de fora, com ara: la televisió, els anuncis, els amics, els familiars,... En realitat totes aquestes opinions no són nostres sinó són idees que altra gent exposa i les fem nostres.

Aquests dies, veient la situació que estem vivint m'ha fet reflexionar que potser tots som esclaus de tots, per això he decidit fer aquesta fotografia ja que crec que representa molt bé que és el que vull transmetre i és que tots estem lligats de mans amb les mateixes cadenes.





90. La vida de tots val per igual?


David Marfil

He escollit aquesta pregunta perquè  els assassinats islamistes d'avui a Niça m'han fet reflexionar.

Es podria analitzar si per salvar la vida de 5 persones amb el preu del sacrifici d'una de sola és èticament justificable, però seria molt complicat i llarg. Moralment dependria de cada cultura i el context històric. Es considerava la pesta negra com un fenomen sobrenatural, per tant si una família la contreia, significava que ells, pel que fos que havien fet, mereixien morir i havien de morir aïllats, per salvar la família veïna en la que no s'havia donat cap símptoma de pesta bubònica.

He escollit aquesta fotografia per què de vegades en els escacs se sacrifiquen peons per poder conservar el poder d'un alfil o d'una torre per arribar a guanyar la partida. Més valen tres o quatre peons morts abans que es mati una torre o la reina, perquè en estratègia tindran més valor. Però els peons no compten? No són morts? Es justifica la seva mort per a que després la reina en combinació amb la torre guanyi la partida? I si un d'aquests peons té alguna cosa important a dir?

89. Sóc la mateixa ara que abans?


Júlia Torres Riu


Jo he escollit aquesta imatge, ja que al veure els arbres amb les fulles vermelles pel carrer, em va fer pensar que ara estan canviant. I això em va portar a reflexionar sobre el fet de si després d'aquest canvi, seguirien sent els mateixos arbres. D'aquí és d'on ve la pregunta.

Els arbres primerament eren llavors, que al ser plantades van anar creixent i desenvolupant-se. Ara, ja han crescut, però encara així amb el canvi d'estacions, segueixen canviant. Les fulles neixen verdes, després es tornen vermelles, s'assequen i cauen. I alguna cosa molt semblant ens passa a les persones. Anem creixent i anem canviant, tant físicament com interiorment, però això ens fa ser diferents persones? I a l'arbre el fa ser diferent?  Així doncs, què defineix una cosa o una persona? Amb el temps, deixaré de ser qui sóc ara? Em diré Júlia, però potser seré una altra persona, diferent de com sóc en aquest moment.


88. Perquè l'opinió dels altres ens influeix tant a l'hora d'actuar?

Blau Duran

Moltes vegades, actuem segons com creiem que a la gent li agradarà més, mostrem una aparença que no es la nostra. Deixem de ser com som, de pensar, de fer... per agradar als altres, i tot per la por de ser jutjats. Creem un personatge amb un caràcter i una personalitat per encaixar bé als estereotips que presenta la societat. Ocultem qui som, els nostres sentiments, les emocions, els nostres gustos i modifiquem la nostra opinió.

La fotografia representa la confusió i tristesa entre qui realment som i el que mostrem. Significa, la cara oculta que ens impedeix exhibir com som, a causa de les inseguretats i els complexes que tenim i que no ens deixen sortir de la nostra zona de confort. Però a vegades sobrepassar la línia ajuda a valorar-te i a confiar amb tu mateix sense importar l'opinió dels tercers. 


87. Està el nostre futur predestinat?


David Cardona.

He triat aquesta foto, perquè, desde ben petits sempre ens han explicat que cadascú de nosaltres té una parella predestinada o una mitja taronja, i que no podrem sentir-nos complerts o feliços fins que la trobem. Sobre això, vull que la gent comenci a reflexionar. Perquè, si es cert que el nostre futur està predestinat, per què no ens quedem sentats tan sols esperant a que aquest amor ideal arribi. I com és de esperar, aquesta idea no és per a res real i pensó que ja es hora de deixar de creure en aquest mite i començar a centrar-nos en el ara i el avui. Sobretot no esperar que les coses vinguin a nosaltres sinó anar-les a buscar. 

86. Estan moralment legitimats els nostres governants?


Oriol Viñes Botargues

El que m'ha motivat a l'hora d'elaborar aquesta imatge és l'injustícia i la contradicció d'alguns polítics, els quals incompleixen les lleis que ells mateixos imposen. El problema filosòfic que il·lustra és fins a quin punt el poder corromp. Jo crec que m'afecta, ja que com a ciutadà em sembla que aquesta falta d'ètica en els nostres governants, pot resultar en una mala administració dels impostos i a més a més a unes lleis fetes a mida per beneficiar a aquests.

85. Per què temer a la mort si no sabem el que ens depara?


Paula Lema

La mort, tan temuda per tots i maleïda per uns altres, la odiem i no volem que arribi però perquè associar-ho amb algo dolent si ni tan sols sabem el que és.
Els científics diuen que el nostre cos es desintegra però que passa amb la nostra ànima, on va? Com el Vitalisme creia tenim un impuls vital que no segueix les lleis fisicoquímiques generals, per tant, i si la vida comença després de la mort, i si llavors és quan realment començem a viure?
He triat aquesta imatge perquè precisament el que em transmet es pau i serenitat  algo que no solem associar amb la mort però perquè no començar a tenir aquesta visió sobre ella, si no sabem el què passarà perquè veur-ho com algo dolent.

84. De què ens amaguem?


Aleix Ibars. 

M'ha motivat que cada dia veig anuncis als mitjans de comunicació sobre la indústria de la cosmètica i m'he preguntat realment per quin motiu tenen aquest èxit.  Avui en dia, aquests productes estan molt popularitzats perquè la societat busca la perfecció i per això intentar dissimular les seves debilitats, inseguretats i imperfeccions, mentre també es busca projectar la millor versió d'un mateix. Planteja una societat que vol protegir-se i no mostrar-se realment com és per sentir-se més protegida. Per mi el maquillatge només mostra en petita escala el que passa a la humanitat, on la majoria de persones passen la seva vida amagant-se del que són.

83. Distingim el que és real o tan sols pensem que ho fem?


Ainhoa Blázquez

El detonant per a fer-me aquesta pregunta va estar una classe de filosofia, la lliçó tractava de com era la realitat i jo molt intrigada em vaig passar tot el dia fent-me preguntes com; "la meva realitat és la mateixa que la dels meus companys" o "i si la realitat realment no és lineal, aquesta pot estar distorsionada i és molt més enrevessada del que pensem". Des d'aquell moment vaig començar a plantejar-m'ho. He triat aquesta imatge, ja que crec que es veu bastant bé la idea que tinc jo sobre la realitat.  El que percebem no és verdaderament real i la realitat és desordenada, no té un verdader sentit o motiu, tan sols és la que és.    

82. Una vida bona és la que s'enfoca a buscar el plaer i evitar el dolor o hem d'haver experimentat el dolor per a poder valorar la bona vida?


Mar Solans Arbonés. 

Ara mateix, no estic passant una de les millors etapes de la meva vida en quant a les meves emocions i a la meva manera de veure la vida. Sé que no hi ha cap factor del meu entorn que em faci sentir així. Sé que el problema sóc jo. Ho defineixo com el traç de les constants vitals, primer amunt i després avall. Moments d'eufòria i alegria, però tot el que puja, baixa. Tot i així, no ho veig com un fet negatiu, al contrari, ho valoro. Valoro poder experimentar moments no tan bons per poder apreciar com de bé s'està quan s'està bé. No obstant, no sé si el contrari seria possible. És a dir, hi ha algú que realment pugui viure el cent per cent del temps damunt de l'ona? Posem el cas que això fos possible, sabrien, aquestes persones, que estan vivint la vida a dalt de tot? No havent viscut mai d'altra manera, com se n'adonarien?

Jo sóc una persona que li encanta viatjar. Si em pregunten per a què estalvio, sempre responc que per a poder viatjar, encara que no sàpigui ni on, ni quan, ni si sola o acompanyada. A cada viatge que faig, trobo fonts d'inspiració i molts cops queden reflectits en fotografies. En aquest cas no em va fer falta anar gaire lluny per trobar-la. Per mi, aquesta fotografia està dividida en dos. Una meitat expressa el dolor i l'altra meitat la bona vida, on ni ens adonem del que tenim fins que experimentem l'altra part, cosa que, per sort, molts de nosaltres no arribarem a fer. 
A més a més, hi identifico un tercer element. És aquell que deixa de mirar cap al plaer i, per un moment, s'adona que el dolor també existeix i prova de utilitzar un moment del seu temps, que li resultarà un instant insignificant, per ajudar a l'altra part. Són aquests els motius pels quals he enllaçat aquesta fotografia amb la meva pregunta.

81. És possible observar la realitat de manera objectiva?

Carlos Mazarico

El que m'ha portar a fer aquesta fotografia és la reflexió que va fer René Descartes sobre la realitat, la qual deia que tot el que havia rebut com a cert ho havia rebut pels sentits que de vegades ens enganyen. Això em va portar a pensar si tothom percep la realitat de la mateixa forma i si hi ha només una o més percepcions correctes. Se'm va ocórrer l'exemple de les ulleres, segons la graduació que porten la gent hi veu a través d'elles d'una manera o d'una altra i cap és objectiva, ja que depèn de la persona que porta les ulleres. Aleshores vaig arribar a la conclusió de què per poca que sigui tothom té una percepció subjectiva de la realitat i és gairebé impossible no tenir-la.

80. Veracitat? Autenticitat? Realitat? Què són?




Marc Piqué

En els temps que vivim hi ha un alt risc en caure immers en una fal·làcia imperceptible. Les
noves tecnologies ja fa anys que ens envolten, i han agafat un gran paper en les nostres
vides.
Quan tractem el tema de la realitat, és necessari deixar clar a què ens referim, perquè una
cosa és la realitat del que se’ns apareix als sentits o realitat aparent (virtual) i una altra la
realitat autèntica (vertadera), que podem assolir amb el nostre coneixement tant a nivell
empíric, com racional, i que coincideix amb les coses tal i com són.
La realitat en sentit d’autenticitat comprèn tot allò que és, que existeix, que podem
experimentar, deduir a partir d’altres dades i obtenir un coneixement “fiable” o vertader.



● Aquesta imatge és un símil de la meva fotografia, en les dos imatges es critica i es
vol aconseguir destapar la manipulació de la realitat, i vol aconseguir les bases reals.
● En aquesta imatge, en concret, tracta destapar els dogmes imposats per creences i
pensaments transcendents. I descobrir la veritat, la realitat.

La meva imatge vol representar, que no només ens hem de fixar en les coses
més simples o les que ens ho presenten d’una manera directa, sinó que hem de
captar una visió més general, i descobrir quina és realment la realitat d’allò que
estem apreciant.

Procés de creació:
Vaig anar als afores de Lleida per buscar un indret molt peculiar, la meva intenció era trobar
un paisatge uniforme, perquè després de la edició, es veiés i transmetés la idea que volia
difondre.

Aprofitant el punt de fuga natural (el camí), que em proporciona aquest meravellós paisatge, vaig aconseguir fer aquesta foto. Vaig pensar que utilitzant la pantalla de protecció del mòbil i trencant-la una mica, així guanyaria interés per a l’observador.

Ara tocava fer-li uns retocs, perquè així quedés amb un toc més estètic.
Però, tot i així, encara faltava el punt final, volia donar-li una diferenciació a la part de la
pantalla, i això ho aconsegueixo, donant-li més brillantor a la zona del protector. Focalitzant
així el centre de la imatge i el punt de fuga.
I així s’aconsegueix la metàfora: què és la realitat?

Conclusió:
Aquesta metàfora de la realitat, està potenciada pel fet de la forma d’un telèfon mòbil, que
això sustenta la idea, ademés aplicada a l’engany de les xarxes socials, i la manipulació de la informació. No ens hem de creure tot el que llegim i veiem, sinó que hi ha d’haver uns
fonaments i bases per justificar el que s’està redactant.
Així que, cal blasmar aquesta perspectiva gandula de creure’ns la primera notícia que se’ns
presenta a l’escriptori de la pantalla. I cal assolir una visió amplia per poder destapar tota
aquesta falsedat i enriquir-nos d’informació real i sense cap manipulació o transgiversació.

79. Descobrirem vida alienígena algún día?



Kevin Martínez 

M'ha motivat triar aquesta foto perquè el final del mar mai es veu i el problema filosòfic es que si fora d'aquest mon hi ha vida alienígena. A mi sempre m'ha intrigat el fet que en el univers no només existim nosaltres com a vida sino que tambe jo crec que pot haver vida a l'exterior de la Terra pero com no ho hem vist encara, això em crea molta intriga.

78. Existeix una realitat veritablement objectiva?


Javier Lorente Sanz 

Si tot el que som capaços de captar es basa en la nostra perspectiva i limitacions biològiques, serem mai capaços de descobrir com és en realitat l'univers? Descobrirem algún dia que tot el que els humans som capaços de veure, sentir y tocar es basa en les nostres limitacions? 

77. I si d'alguna manera tots som cecs?


Esther Muñoz

He escollit aquesta imatge perque fa poc més d'un mes em vaig trobar aquesta petita gata al pati de l'institut, vaig decidir acollir-la i vam descobrir que ere cega, ja que un bichet s'havia menjat els seus ulls, encara aixi ella va lluitar per seguir endavant, i ara ja podem dir que es una més de la familia.

Quan algú ens diu que es cec o te aquesta mena de "problema" tothom es compadeix, pero no hauria de ser així, ja que indirectament nosaltres ho som i molts cops sense adonar-nos.

He volgut fer aquesta pregunta perque sento que ara hem toque de més aprop i cada cop vec més que realment tots ells poden fer el que es proposin, no necessiten veure per gaudir de la vida, i moltes vegades per aquest mateix motiu ens olvidem de les coses importants.

76. És realment així, o només és el que volem veure?

Valèria Ribes

He escollit aquesta imatge perquè penso que mai acabem de veure o de mostrar la realitat tal i com és. Sempre tendirem a veure-la com a nosaltres ens agrada, i crec que això depèn de cadascú, ja que si hi ha un dia gris i amb boira molts poden pensar que seguirà així, però d'altres pensaran que després sortirà el sol. He posat aquest exemple per què d'alguna manera s'entengui al que em referia quan he dit que cadascú té una visió diferent, però no és realment la raó per la qual he triat aquesta foto.
Fa un temps, quan s'estava ponent el sol, el cel estava molt bonic i vaig decidir fer-li fotos. Quan n'havia fet unes quantes, vaig voler provar de fer-ne amb filtres per què els colors es veiessin més intensos, ja què estèticament per mi quedava més bonic. Al acabar, les volia penjar a les meves xarxes socials, i vaig acabar escollint les que tenien filtres, perquè era com jo ho volia veure, però no com realment era.

miércoles, 28 de octubre de 2020

75. Existeix un límit a la llibertat?


Marta Fontanet

Durant aquestes últimes setmanes he tingut pocs moments de llibertat, i de temps per reflexionar sobre tot el que esta passant, així que he decidit ficar una foto que hem transmet pau i llibertat al veure-la, ja que en el moment en el qual l'estava fent em sentia lliure i amb temps per pensar.


74. Què exerceix control sobre les nostres vides?

Dèlia Solana

M'ha sorgit aquesta pregunta filosòfica perquè l'ésser humà sempre tendeix a buscar un control sobre la seva vida ja que, quan experimenta que té el control sobre alguna cosa, això li aporta felicitat. I quan percep que perd par d'aquest control, experimenta molta frustració. Personalment, jo m'he sentit així i reflexionant, m'he pogut adonar que gairebé no exerceixo control sobre la meva vida, solament puc controlar escassos aspectes com ara són: els pensaments, el comportament i els hàbits que posseeixo. I que són els factors externs i els factors inevitables, és a dir, que no es poden canviar i són així, els que controlen la meva vida.

He decidit triar aquesta imatge perquè ens mostra clarament un dels factors externs que controlen les nostres vides, que en el cas de la fotografia és una senyal de direcció prohibida. Aquesta senyal la podem relacionar directament amb les normes de seguretat, les prohibicions i les lleis. Les lleis estan per a que hi hagi un control en la societat, per a que estigui tot ben organitzat i estructurat, per a que es faci el bé i no el mal... Per tant, les lleis és un factor extern que controla les nostres vides, ja que ens diuen com hem d'actuar.