124. Cadascú veu la seva realitat per la mateixa finestra o cadascu té la seva propia?

 Nicolás Alonso

He triat aquesta imatge perquè il·lustra la pregunta que he plantejat en el sentit que podem veure una finestra la qual representa que el que jo vec es la meva pròpia versió de la realitat i que si algú altre s'aboca a la finestra veurà una cosa diferent del que jo vec. Això té un efecte en mi perquè crec que que aquestes "finestres" que fan que cadascú tingui una visió pròpia de la realitat també creen una diversitat d'opinió que fa que el món tiri endavant, és a dir, sense aquestes visions diferents de la realitat tothom pensaria igual i per tant hi hauria injustícies que ningú canviaria pel fet de que ningú les veuria com a tals.

123. Com sabem si el que veiem és real?

Marc Llurdés Viera

He escollit aquesta imatge ja que ens mostra el que nosaltres veiem/percebem amb els nostres ulls, i la qüestió que plantejo es si realment això que veiem amb els nostres ulls es real,  ja que al cap i a la fi totes aquestes imatges acaben sent rajos de llum que reboten contra objectes i  entren per la còrnia fins arribar al cervell. 

Crec que l'ésser humà té una visió molt simplista i senzilla de tot allò que l'envolta, ja que a vegades pot veure una cosa i no saber si es real o ficticia.

99. Distingim el que és real o tan sols pensem que ho fem?

Ainhoa Blázquez

El detonant per a fer-me aquesta pregunta va estar una classe de filosofia, la lliçó tractava de com era la realitat i jo molt intrigada em vaig passar tot el dia fent-me preguntes com; "la meva realitat és la mateixa que la dels meus companys" o "i si la realitat realment no és lineal, aquesta pot estar distorsionada i és molt més enrevessada del que pensem". Des d'aquell moment vaig començar a plantejar-m'ho. He triat aquesta imatge, ja que crec que es veu bastant bé la idea que tinc jo sobre la realitat.  El que percebem no és verdaderament real i la realitat és desordenada, no té un verdader sentit o motiu, tan sols és la que és.

98. Totes les persones veiem les coses de la mateixa manera?

Maria Vilanova Ferrer

Principalment he triat aquesta imatge perquè per mi reflectia bastant bé la pregunta qüestionada. Aquesta fotografia la vaig fer en una cova durant el meu viatge a Lanzarote, durant el recorregut a traves d'aquesta ens van portar fins el lloc que es veu en l'il·lustració, allà ens van preguntar que veiem allà, uns van respondre que observaven un llac, d'altres van dir que era un precipici i una de les altres respostes va ser que era un mirall, al final va resultar ser un llac que tenia l'aigua tant cristal·lina que reflexava el sostre.

L'he triada perquè aquesta es la pregunta que he pensat quan he recordat tota la historia i perquè depenent de qui miri la imatge veurà una cosa o una altra. En resum tot això em fa preguntar-me el tema esmentat.

83. Distingim el que és real o tan sols pensem que ho fem?

Ainhoa Blázquez

El detonant per a fer-me aquesta pregunta va estar una classe de filosofia, la lliçó tractava de com era la realitat i jo molt intrigada em vaig passar tot el dia fent-me preguntes com; "la meva realitat és la mateixa que la dels meus companys" o "i si la realitat realment no és lineal, aquesta pot estar distorsionada i és molt més enrevessada del que pensem". Des d'aquell moment vaig començar a plantejar-m'ho. He triat aquesta imatge, ja que crec que es veu bastant bé la idea que tinc jo sobre la realitat.  El que percebem no és verdaderament real i la realitat és desordenada, no té un verdader sentit o motiu, tan sols és la que és.    

81. És possible observar la realitat de manera objectiva?

Carlos Mazarico

El que m'ha portar a fer aquesta fotografia és la reflexió que va fer René Descartes sobre la realitat, la qual deia que tot el que havia rebut com a cert ho havia rebut pels sentits que de vegades ens enganyen. Això em va portar a pensar si tothom percep la realitat de la mateixa forma i si hi ha només una o més percepcions correctes. Se'm va ocórrer l'exemple de les ulleres, segons la graduació que porten la gent hi veu a través d'elles d'una manera o d'una altra i cap és objectiva, ja que depèn de la persona que porta les ulleres. Aleshores vaig arribar a la conclusió de què per poca que sigui tothom té una percepció subjectiva de la realitat i és gairebé impossible no tenir-la.

68. Som capaços d'autogestionar la percepció del temps?

Oriol Huguet 

Dues setmanes enrere a causa de l'entrega de treball d'una matèria relacionada amb la fotografia, Cultura Audiovisual, vaig haver de sortir a fer fotografies. Quan vaig sortir de casa meva eren les 17h, hi havia un sol esplèndit, quan vaig tornar eren les 22h i ja era fosc. No ho trobava possible, havia passat tot molt ràpid, al meu cap com a màxim hauria passat mitja hora, però no, vaig estar 5 hores fora de casa. A causa d'aquest problema vaig pensar per quina raó 5 hores m'havien semblat 30 minuts, i perquè hi ha cops que 30 minuts em semblen 5 hores. Normalment, ho responem amb la simple resporsta de quan t'ho passes bé el temps vola, però pot ser som nosaltres mateixos qui inconscientment o conscientment diem que les agulles vagin més o menys ràpides. 

La fotografia va ser realitzada el mateix dia que la pregunta, en tant sols un segon podem percebre la movilitat del tràfic en un segon. No recordo si va ser la fotografia la qual em va inspirar o la frase va fer que escollís aquesta imatge, pot ser van sorgir alhora, ja que totes dues parlen de la percepció del temps, en la imatge la percepció del temps del tràfic, i en la pregunta la percepció del temps en el nostre dia a dia.

57. El que veiem és real o només forma part de la nostra manera de veure el món?

Veritat oculta

El que m'ha fet pensar en aquesta pregunta va ser la classe on vam parlar de la realitat, del que és real i quin grau de realitat les coses al nostre voltant tenen.

A l'hora de triar la imatge, vaig pensar que la millor manera de transmetre allò que aquesta pregunta significa per a mi, finalment, hem vaig decidir per una foto d'un ull, ja que és el que utilitzem per observar el mon, i vaig posar-hi una foto al fons d'un paisatge, de manera que es vegin les dues.

Amb aquest mètode, el que pretenc aconseguir és que qui miri la imatge, reflexioni sobre el que està veient i es pregunti quin element és real, o si només és una il·lusió en el nostre cervell.

Com és evident, el problema filosòfic que il·lustra és la realitat.