En favor de les matèries de filosofia

Mostrando entradas con la etiqueta realitat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta realitat. Mostrar todas las entradas

jueves, 26 de noviembre de 2020

124. Cadascú veu la seva realitat per la mateixa finestra o cadascu té la seva propia?


 Nicolás Alonso

He triat aquesta imatge perquè il·lustra la pregunta que he plantejat en el sentit que podem veure una finestra la qual representa que el que jo vec es la meva pròpia versió de la realitat i que si algú altre s'aboca a la finestra veurà una cosa diferent del que jo vec. Això té un efecte en mi perquè crec que que aquestes "finestres" que fan que cadascú tingui una visió pròpia de la realitat també creen una diversitat d'opinió que fa que el món tiri endavant, és a dir, sense aquestes visions diferents de la realitat tothom pensaria igual i per tant hi hauria injustícies que ningú canviaria pel fet de que ningú les veuria com a tals.







123. Com sabem si el que veiem és real?


Marc Llurdés Viera

He escollit aquesta imatge ja que ens mostra el que nosaltres veiem/percebem amb els nostres ulls, i la qüestió que plantejo es si realment això que veiem amb els nostres ulls es real,  ja que al cap i a la fi totes aquestes imatges acaben sent rajos de llum que reboten contra objectes i  entren per la còrnia fins arribar al cervell. 
Crec que l'ésser humà té una visió molt simplista i senzilla de tot allò que l'envolta, ja que a vegades pot veure una cosa i no saber si es real o ficticia.



sábado, 31 de octubre de 2020

106. Tot el que tenim al nostre voltant és tan real tal com ho pensem?


Marc Jové

Crec que aquesta foto pot definir molt fàcilment el que vull arribar a expressar, ja que és una pregunta molt complicada d'assimilar amb la foto.
És una pregunta que fa uns dies que estic pensant per cert comentari que va sorgir a classe.  

viernes, 30 de octubre de 2020

99. Distingim el que és real o tan sols pensem que ho fem?


Ainhoa Blázquez

El detonant per a fer-me aquesta pregunta va estar una classe de filosofia, la lliçó tractava de com era la realitat i jo molt intrigada em vaig passar tot el dia fent-me preguntes com; "la meva realitat és la mateixa que la dels meus companys" o "i si la realitat realment no és lineal, aquesta pot estar distorsionada i és molt més enrevessada del que pensem". Des d'aquell moment vaig començar a plantejar-m'ho. He triat aquesta imatge, ja que crec que es veu bastant bé la idea que tinc jo sobre la realitat.  El que percebem no és verdaderament real i la realitat és desordenada, no té un verdader sentit o motiu, tan sols és la que és.

jueves, 29 de octubre de 2020

95. Ens mostrem com som realment o només mostrem el que volem que es vegi?

Carlota Coit Velasco

Amb aquesta foto vull representar la societat en la seva diversitat i la relació entre els individus.

Cada pedra simbolitza a una persona, cap d'elles és igual en cap aspecte: color, forma, mida, textura o composició.

Hi ha una part en la imatge on es veu l'aspecte de totes les pedres ben definides i l'altra part on hi ha un element que és l'aigua que oculta d'una manera difusa com són les pedres.


El problema filosòfic es genera quan trasllado aquest concepte a la realitat de la nostra societat, en la qual conviuen moltes persones que individualment, són completament diferents, però a causa de les seves circumstàncies, com per exemple: la seva raça, religió, orientació sexual o altres, condicionen la seva realitat. Per tant, cada individu amaga el que pot complicar la seva convivència dins de la societat.


Aquest assumpte m'afecta si traslladem aquesta imatge a la meva classe, que considero que és un petit exemple de la societat, en la qual convivim trenta persones completament diferents amb gustos i realitats diverses. La part on les pedres es veuen clarament, és la part idealista, en la qual ens mostrem tal com som, l'altra part és la realista, on es veuen les pedres translúcides en la que cada alumne ocultaria, sota l'element aigua, part de la realitat per no sentir-se exclòs o simplement per no tenir problemes.


Finalment, les persones segueixen sent sempre les mateixes, però a vegades ocultem la nostra realitat per no tenir conflictes ni donar explicacions a ningú.

Aquesta fotografia és la que m'ha vingut al cap quan pensava la pregunta filosòfica que escolliria per aquest treball. Recordo perfectament el moment en què la vaig fer perquè em va agradar molt estèticament, encara que ha sigut el contrast dels elements que han fet que l'escollís definitivament.


83. Distingim el que és real o tan sols pensem que ho fem?


Ainhoa Blázquez

El detonant per a fer-me aquesta pregunta va estar una classe de filosofia, la lliçó tractava de com era la realitat i jo molt intrigada em vaig passar tot el dia fent-me preguntes com; "la meva realitat és la mateixa que la dels meus companys" o "i si la realitat realment no és lineal, aquesta pot estar distorsionada i és molt més enrevessada del que pensem". Des d'aquell moment vaig començar a plantejar-m'ho. He triat aquesta imatge, ja que crec que es veu bastant bé la idea que tinc jo sobre la realitat.  El que percebem no és verdaderament real i la realitat és desordenada, no té un verdader sentit o motiu, tan sols és la que és.    

80. Veracitat? Autenticitat? Realitat? Què són?




Marc Piqué

En els temps que vivim hi ha un alt risc en caure immers en una fal·làcia imperceptible. Les
noves tecnologies ja fa anys que ens envolten, i han agafat un gran paper en les nostres
vides.
Quan tractem el tema de la realitat, és necessari deixar clar a què ens referim, perquè una
cosa és la realitat del que se’ns apareix als sentits o realitat aparent (virtual) i una altra la
realitat autèntica (vertadera), que podem assolir amb el nostre coneixement tant a nivell
empíric, com racional, i que coincideix amb les coses tal i com són.
La realitat en sentit d’autenticitat comprèn tot allò que és, que existeix, que podem
experimentar, deduir a partir d’altres dades i obtenir un coneixement “fiable” o vertader.



● Aquesta imatge és un símil de la meva fotografia, en les dos imatges es critica i es
vol aconseguir destapar la manipulació de la realitat, i vol aconseguir les bases reals.
● En aquesta imatge, en concret, tracta destapar els dogmes imposats per creences i
pensaments transcendents. I descobrir la veritat, la realitat.

La meva imatge vol representar, que no només ens hem de fixar en les coses
més simples o les que ens ho presenten d’una manera directa, sinó que hem de
captar una visió més general, i descobrir quina és realment la realitat d’allò que
estem apreciant.

Procés de creació:
Vaig anar als afores de Lleida per buscar un indret molt peculiar, la meva intenció era trobar
un paisatge uniforme, perquè després de la edició, es veiés i transmetés la idea que volia
difondre.

Aprofitant el punt de fuga natural (el camí), que em proporciona aquest meravellós paisatge, vaig aconseguir fer aquesta foto. Vaig pensar que utilitzant la pantalla de protecció del mòbil i trencant-la una mica, així guanyaria interés per a l’observador.

Ara tocava fer-li uns retocs, perquè així quedés amb un toc més estètic.
Però, tot i així, encara faltava el punt final, volia donar-li una diferenciació a la part de la
pantalla, i això ho aconsegueixo, donant-li més brillantor a la zona del protector. Focalitzant
així el centre de la imatge i el punt de fuga.
I així s’aconsegueix la metàfora: què és la realitat?

Conclusió:
Aquesta metàfora de la realitat, està potenciada pel fet de la forma d’un telèfon mòbil, que
això sustenta la idea, ademés aplicada a l’engany de les xarxes socials, i la manipulació de la informació. No ens hem de creure tot el que llegim i veiem, sinó que hi ha d’haver uns
fonaments i bases per justificar el que s’està redactant.
Així que, cal blasmar aquesta perspectiva gandula de creure’ns la primera notícia que se’ns
presenta a l’escriptori de la pantalla. I cal assolir una visió amplia per poder destapar tota
aquesta falsedat i enriquir-nos d’informació real i sense cap manipulació o transgiversació.

76. És realment així, o només és el que volem veure?

Valèria Ribes

He escollit aquesta imatge perquè penso que mai acabem de veure o de mostrar la realitat tal i com és. Sempre tendirem a veure-la com a nosaltres ens agrada, i crec que això depèn de cadascú, ja que si hi ha un dia gris i amb boira molts poden pensar que seguirà així, però d'altres pensaran que després sortirà el sol. He posat aquest exemple per què d'alguna manera s'entengui al que em referia quan he dit que cadascú té una visió diferent, però no és realment la raó per la qual he triat aquesta foto.
Fa un temps, quan s'estava ponent el sol, el cel estava molt bonic i vaig decidir fer-li fotos. Quan n'havia fet unes quantes, vaig voler provar de fer-ne amb filtres per què els colors es veiessin més intensos, ja què estèticament per mi quedava més bonic. Al acabar, les volia penjar a les meves xarxes socials, i vaig acabar escollint les que tenien filtres, perquè era com jo ho volia veure, però no com realment era.

miércoles, 28 de octubre de 2020

72. Som el que mostrem?

Núria Huguet

He triat aquesta imatge perquè hi ha moltes persones que es mostren d'una manera diferent al que son. No es mostren elles mateixes perquè tenen por del que pensaran els altres. Crec que la imatge ho descriu molt bé ja que és una cara dividida en dues meitats. Una es la que mostrem als altres i l'altra és com ens sentim i com som realment interiorment.


martes, 20 de octubre de 2020

57. El que veiem és real o només forma part de la nostra manera de veure el món?

Veritat oculta


El que m'ha fet pensar en aquesta pregunta va ser la classe on vam parlar de la realitat, del que és real i quin grau de realitat les coses al nostre voltant tenen.

A l'hora de triar la imatge, vaig pensar que la millor manera de transmetre allò que aquesta pregunta significa per a mi, finalment, hem vaig decidir per una foto d'un ull, ja que és el que utilitzem per observar el mon, i vaig posar-hi una foto al fons d'un paisatge, de manera que es vegin les dues.

Amb aquest mètode, el que pretenc aconseguir és que qui miri la imatge, reflexioni sobre el que està veient i es pregunti quin element és real, o si només és una il·lusió en el nostre cervell.

Com és evident, el problema filosòfic que il·lustra és la realitat.