99. Distingim el que és real o tan sols pensem que ho fem?

Ainhoa Blázquez

El detonant per a fer-me aquesta pregunta va estar una classe de filosofia, la lliçó tractava de com era la realitat i jo molt intrigada em vaig passar tot el dia fent-me preguntes com; "la meva realitat és la mateixa que la dels meus companys" o "i si la realitat realment no és lineal, aquesta pot estar distorsionada i és molt més enrevessada del que pensem". Des d'aquell moment vaig començar a plantejar-m'ho. He triat aquesta imatge, ja que crec que es veu bastant bé la idea que tinc jo sobre la realitat.  El que percebem no és verdaderament real i la realitat és desordenada, no té un verdader sentit o motiu, tan sols és la que és.

95. Ens mostrem com som realment o només mostrem el que volem que es vegi?

Carlota Coit Velasco

Amb aquesta foto vull representar la societat en la seva diversitat i la relació entre els individus.

Cada pedra simbolitza a una persona, cap d'elles és igual en cap aspecte: color, forma, mida, textura o composició.

Hi ha una part en la imatge on es veu l'aspecte de totes les pedres ben definides i l'altra part on hi ha un element que és l'aigua que oculta d'una manera difusa com són les pedres.

El problema filosòfic es genera quan trasllado aquest concepte a la realitat de la nostra societat, en la qual conviuen moltes persones que individualment, són completament diferents, però a causa de les seves circumstàncies, com per exemple: la seva raça, religió, orientació sexual o altres, condicionen la seva realitat. Per tant, cada individu amaga el que pot complicar la seva convivència dins de la societat.

Aquest assumpte m'afecta si traslladem aquesta imatge a la meva classe, que considero que és un petit exemple de la societat, en la qual convivim trenta persones completament diferents amb gustos i realitats diverses. La part on les pedres es veuen clarament, és la part idealista, en la qual ens mostrem tal com som, l'altra part és la realista, on es veuen les pedres translúcides en la que cada alumne ocultaria, sota l'element aigua, part de la realitat per no sentir-se exclòs o simplement per no tenir problemes.

Finalment, les persones segueixen sent sempre les mateixes, però a vegades ocultem la nostra realitat per no tenir conflictes ni donar explicacions a ningú.

Aquesta fotografia és la que m'ha vingut al cap quan pensava la pregunta filosòfica que escolliria per aquest treball. Recordo perfectament el moment en què la vaig fer perquè em va agradar molt estèticament, encara que ha sigut el contrast dels elements que han fet que l'escollís definitivament.

76. És realment així, o només és el que volem veure?

Valèria Ribes

He escollit aquesta imatge perquè penso que mai acabem de veure o de mostrar la realitat tal i com és. Sempre tendirem a veure-la com a nosaltres ens agrada, i crec que això depèn de cadascú, ja que si hi ha un dia gris i amb boira molts poden pensar que seguirà així, però d'altres pensaran que després sortirà el sol. He posat aquest exemple per què d'alguna manera s'entengui al que em referia quan he dit que cadascú té una visió diferent, però no és realment la raó per la qual he triat aquesta foto.

Fa un temps, quan s'estava ponent el sol, el cel estava molt bonic i vaig decidir fer-li fotos. Quan n'havia fet unes quantes, vaig voler provar de fer-ne amb filtres per què els colors es veiessin més intensos, ja què estèticament per mi quedava més bonic. Al acabar, les volia penjar a les meves xarxes socials, i vaig acabar escollint les que tenien filtres, perquè era com jo ho volia veure, però no com realment era.

72. Som el que mostrem?

Núria Huguet

He triat aquesta imatge perquè hi ha moltes persones que es mostren d'una manera diferent al que son. No es mostren elles mateixes perquè tenen por del que pensaran els altres. Crec que la imatge ho descriu molt bé ja que és una cara dividida en dues meitats. Una es la que mostrem als altres i l'altra és com ens sentim i com som realment interiorment.