75. Existeix un límit a la llibertat?

Marta Fontanet

Durant aquestes últimes setmanes he tingut pocs moments de llibertat, i de temps per reflexionar sobre tot el que esta passant, així que he decidit ficar una foto que hem transmet pau i llibertat al veure-la, ja que en el moment en el qual l'estava fent em sentia lliure i amb temps per pensar.

73. Què ha envoltat aquesta pedra?

Oriol Català Vilalta

He triat aquesta foto, perquè sempre vaig a la muntanya,  i estic envoltat de pedres que em porten a preguntar-me força coses. En caminar pels corriols, desconnectat del món, tinc molta estona per reflexionar. Normalment, les preguntes giren entorn al temps que porten les pedres allí i tot el que les haurà envoltat un moment o altre. Només parar a pensar un moment la quantitat d'anys que tarda a formar-se una pedra i els que porta rondant per la terra, per totes les situacions que ha esdevingut ja m'emociona de poder-la contemplar i valorar.

I encara més, les persones que hauran vist aquella pedra, el camí que he agafat per trobar aquesta pedra, les qui la van posar en la fita que marca el camí vers el cim, i ves a saber si no serà la mateixa que veuran els meus fills quan tornem a pujar junts aquesta mateixa muntanya. Són tants el dubtes que hem presenta i tant difícils de resoldre, però sí puc imaginar-me algunes respostes.

I si algun dia resolgués aquestes preguntes com sabria que no són desbaratades. Imagino per un moment una tempesta molt forta, d'aquells dies que fa vent i pluja i t'ha agafat fora de casa, sempre t'enredortaràs d'aquell dia amb aquells forts vens, i la pedra allí  estarà, immòbil. I la neu la cobrirà i tornarà a ser allà fins que el sol fongui la neu i torni a marcar el camí d'uns altres excursionistes que la tornaran a contemplar i potser es preguntaran, què hi fa aquí aquesta pedra?

68. Som capaços d'autogestionar la percepció del temps?

Oriol Huguet 

Dues setmanes enrere a causa de l'entrega de treball d'una matèria relacionada amb la fotografia, Cultura Audiovisual, vaig haver de sortir a fer fotografies. Quan vaig sortir de casa meva eren les 17h, hi havia un sol esplèndit, quan vaig tornar eren les 22h i ja era fosc. No ho trobava possible, havia passat tot molt ràpid, al meu cap com a màxim hauria passat mitja hora, però no, vaig estar 5 hores fora de casa. A causa d'aquest problema vaig pensar per quina raó 5 hores m'havien semblat 30 minuts, i perquè hi ha cops que 30 minuts em semblen 5 hores. Normalment, ho responem amb la simple resporsta de quan t'ho passes bé el temps vola, però pot ser som nosaltres mateixos qui inconscientment o conscientment diem que les agulles vagin més o menys ràpides. 

La fotografia va ser realitzada el mateix dia que la pregunta, en tant sols un segon podem percebre la movilitat del tràfic en un segon. No recordo si va ser la fotografia la qual em va inspirar o la frase va fer que escollís aquesta imatge, pot ser van sorgir alhora, ja que totes dues parlen de la percepció del temps, en la imatge la percepció del temps del tràfic, i en la pregunta la percepció del temps en el nostre dia a dia.

58. De veritat, la vida és tan curta com un sospir?

Adriana López

Ja estem acostumats a sentir que la vida és un obrir i tancar d'ulls, que és molt curta, que la hem de disfrutar. Però de veritat això és cert?Quan hem paro a pensar i veig la meva vida, les coses que he arribat a fer i tot el que he aconseguit, penso que no és res comparat amb tot el que em queda. És cert que ara mateix estem a l'edad de provar coses noves, en la que ens creiem els reis del món i que aquesta passa molt depressa. Però no m'agrada pensar que el temps pasa ràpid, prefereixo disfrutar del que faig en el moment que ho faig.

He triat aquesta foto perque en ella es veu reflexat el pas del temps. En ella podem veure un roure enorme i corbat, aquest és el roble milenari d'Urdax, un roble que té milers d'anys i encara continua creixent. El pas del temps l'afecta, però ell continua creixent i vivint. Ell ha vist un munt de canvis al seu voltant. De fet és ell qui més coses ha vist, i segurament no sap quants anys viurà més, però ell els disfruta i viu com pot. La seva vida ha sigut, està sent i serà llarga, però ell la disfruta sense pensar en el demà.

Jo vull ser com el roure, està veient la seva vida passar i la està disfrutant com ell sap, sense importar-li el demà.