Adriana López
Ja estem acostumats a sentir que la vida és un obrir i tancar d'ulls, que és molt curta, que la hem de disfrutar. Però de veritat això és cert?Quan hem paro a pensar i veig la meva vida, les coses que he arribat a fer i tot el que he aconseguit, penso que no és res comparat amb tot el que em queda. És cert que ara mateix estem a l'edad de provar coses noves, en la que ens creiem els reis del món i que aquesta passa molt depressa. Però no m'agrada pensar que el temps pasa ràpid, prefereixo disfrutar del que faig en el moment que ho faig.
He triat aquesta foto perque en ella es veu reflexat el pas del temps. En ella podem veure un roure enorme i corbat, aquest és el roble milenari d'Urdax, un roble que té milers d'anys i encara continua creixent. El pas del temps l'afecta, però ell continua creixent i vivint. Ell ha vist un munt de canvis al seu voltant. De fet és ell qui més coses ha vist, i segurament no sap quants anys viurà més, però ell els disfruta i viu com pot. La seva vida ha sigut, està sent i serà llarga, però ell la disfruta sense pensar en el demà.
Jo vull ser com el roure, està veient la seva vida passar i la està disfrutant com ell sap, sense importar-li el demà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario