63. Viure per morir o morir per viure?

Paula Santos 

Quan aquesta pregunta se'm va ocórrer vaig entrar en debat amb mi mateixa i és que en el nostre dia a dia no ens plantegem si al cap i a la fi estem vivint per morir o si quan morim, comencem a viure realment. 

A alguns els i pot semblar una pregunta absurda i incoherent, però la veritat és que ningú sap el que passa quan mori; el nostre cos deixa de funcionar però que passa amb els nostres pensaments i records?, la nostra ànima es queda amb nosaltres o marxa amb un lloc paral·lel que és impossible de veure i reconèixer mentre estem vius?, o simplemenet morim per sembre i tot acaba allí?.

Pel que fa a la foto, em va semblar molt convenient elegir aquesta. La posta de sol és la part bonica abans de la foscor, que aquesta normalment està relacionada amb el dolent i la por, que és el que sentim molts capa la mort, però en realitat és necessari perquè aquest cicle de la vida pugui evolucionar correctament. A més a més, em va semblar que estava molt ben lligada en el que he dit abans, potser la mort no és tan dolenta com pensem, igual que la nit i la foscor, ja que després ve la llum...