Feta per Ana Nhaga
La gent considera que qualsevol cosa sigui legal és correcte, però no s'adonen que l'ètica també afecta al moment de jutjar i decidir que està bé o malament. Per exemple, les lleis es diu allò que està permès, mentre l'ètica ens diu el que hem de fer per al bé de nosaltres mateixos i per a la gent que ens envolta.
Primer de tot, la vida té sentit? doncs des del meu punt de vista sí. La nostra consciència té un propòsit fonamental a l’univers, viure la vida amb l'objectiu de buscar la felicitat amb cada cosa que fas. Sovint tenim indicadors que ens avisen que no estem en el camí adequat en forma d'irritabilitat, tristesa, ansietat, dolor, insomni, fatiga, explosions d'agressivitat, desmotivació, etc. Llavors has de redirigir la teva vida cap a viure en pau i en equilibri. Així que els diferents fets/moments/amistats li donen sentit a la vida. Quan tens un objectiu que tu mateix has fixat, la motivació i la il·lusió són l'energia que et dóna forces per caminar cada dia en la direcció adequada. La teva actitud és gran part de la felicitat interna.
He escollit aquesta fotografia ja que es pot observar com el camí té un trajecte llarg amb un final i pel mig té corbes, que són obstacles que has d'anar superant i encaminar el camí així cada vegada vas arribant a l'objectiu fixat, amb il·lusió, esforç i l'actitud posada en el transcurs d'aquest viatge. Ja que el viatge en sí és el present, també cal gaudir-lo i aprendre'n.
En el transcurs de la meva vida, he pogut observar que quan es passa per un mal moment o quan algú s'enfada o no se sent bé pel motiu que sigui, sempre hi ha la tendència de cercar la part negativa de les coses o situacions i sempre es deixa de banda els punts positius de la situació.
També he relacionat aquesta pregunta amb l'impacte que tenen en el nostre subconscient les males experiències. Sempre ens impacten i se'ns queden més arrelades a la memòria les males situacions que hem experimentat que no pas les bones.
Tot això ho he volgut relacionar amb l'aigua que flueix per un riu. Els bons pensaments equivaldrien a l'aigua transparent del riu, però quan fa mal temps, l'aigua s'embruta, es torna opaca i embruta les vores del riu. I quan la tempesta s'acaba, el riu i els seus voltants amb el temps, tornen al seu estat natural.
L'ètica és un tractat racional o filosòfic sobre fer bé el bé, només n'hi ha una, al contrari, de la moral que n'existeixen moltes més (religions, ideologies,..). Mai es reacciona en buit, els prejudicis, la societat, els valors que ens han ensenyat i la història ens fan ser deutors. L'idea de justícia es més complicada perquè s'haurà de realitzar justícia responsablement i el concepte de responsabilitat és molt més complicat per això crec que no pot haver una ètica universal cristal·litzada, sinó una ètica intervinguda per las circumstàncies de cada moment. Hi han principis que segueixen totes les cultures com el no matar a un altre ser humà o el no robar. En un poble de Papua Guinea, quan algú mor, el sacerdot amputa la mitat dels dits als familiars del mort. La intenció d'aquest acte és representar de forma física el dolor que senten per la persona morta. Aquesta pràctica seria immoral per la majoria de nosaltres però si des de petits et diuen que això és normal i que no hi ha res dolent en aquesta pràctica doncs tu no creuràs el contrari. És per això que la moralitat és subjectiva depèn de les circumstàncies, el lloc on vius, la cultura, tradicions, religió, la tecnologia, el govern,... i el que t'ensenyen i veus de de que neixes.
He decidit dibuixar que no pas triar una foto perquè no sabia com definir aquest tema en una foto així que dibuixant-ho m'ha sigut molt més fàcil. El dibuix simbolitza una persona amb un àngel, el "bé" en una espatlla i un dimoni, el "mal" en una altra ja que a vegades m'he sentit sense saber a quin dels dos fer-los-hi cas.
A vegades, les persones rebem una imatge equivocada de la felicitat. Ens fan creure, o ens autocreiem que som feliços degut a que la situació que estem vivint o les condicions en que vivim ens comporten comoditat i sentiments agradables; però en el fons, realment som feliços si sempre ens quedem en la nostra zona de confort? En canvi, és quan ens trobem en un espai segur i lliure per ser nosaltres mateixos sense cap prejudici quan podem sentir que avancem cap aquella realitat que volem, i aquest camí és el que realment ens produeix felicitat.
La felicitat, en poques paraules, és un sentiment; el que passa és que hem de saber distingir tot allò que creiem que si fem ens farà feliços d’aquella evolució que realment ens la produeix.
L'arrel d'haver-me fet aquesta pregunta ha estat adonar-me'n que des de feia molts anys la humanitat no vivía un any tan surrealista/atípic amb tot això del virus i de la pandèmia que ha fet que ens quedessim uns mesos confinats a casa, els que no ho hem estat, hem hagut d'aguantar sèries restriccions i a més, l'ús de la masacareta en tot moment a l'exterior. Llavors,desprès de reflexionar una estona, m'he fet la pregunta:ens dirigim en direcció correcta o en direcció incorrecta?
Des d'un punt de vista ètic podem considerar que estem navegant en direcció ja que en comparació amb segles enrere, han disminuït molt les guerres i les morts prematures, s'ha instaurat la democràcia casi bé a tot el món i l'èsser humà és molt més intel.ligent en tots els aspectes.
Per altra banda,i des d'un punt de vista científic podem observar com en els últims anys la intel.ligència artificial ha progressat moltissim i a mi això em fa una mica de respecte. A més el medi ambient està cada cop deteriorant-se més i si no prenem mesures sèries el problema serà seriòs.
En conclusió, he triat aquesta pregunta ja que veient el panorama és molt interessant i també m'afecta el meu futur i el de tots/es.
Vaig voler encarar la pregunta a una discriminació entre els grups adolescents especialment. Personalment jo vaig rebre discriminació a 1r de la Eso i no ho he parlat amb ningú aixi que aquest correu es una mica per desofegar-me pero ho utilitzo per dinar més sentit a la meva pregunta. Algun com també m'he sentit discriminada per formar part de la comunitat LGTBIQ.
Crec que discriminar algú pel simple fet de que no és com tu és imperdonable i això ho sap tothom, però tot i així la gent ho fa igual.
David Marfil
He escollit aquesta pregunta perquè els assassinats islamistes d'avui a Niça m'han fet reflexionar.
Es podria analitzar si per salvar la vida de 5 persones amb el preu del sacrifici d'una de sola és èticament justificable, però seria molt complicat i llarg. Moralment dependria de cada cultura i el context històric. Es considerava la pesta negra com un fenomen sobrenatural, per tant si una família la contreia, significava que ells, pel que fos que havien fet, mereixien morir i havien de morir aïllats, per salvar la família veïna en la que no s'havia donat cap símptoma de pesta bubònica.
He escollit aquesta fotografia per què de vegades en els escacs se sacrifiquen peons per poder conservar el poder d'un alfil o d'una torre per arribar a guanyar la partida. Més valen tres o quatre peons morts abans que es mati una torre o la reina, perquè en estratègia tindran més valor. Però els peons no compten? No són morts? Es justifica la seva mort per a que després la reina en combinació amb la torre guanyi la partida? I si un d'aquests peons té alguna cosa important a dir?
Aquesta pregunta m'ha sorgit ara que he començat batxillerat dins d'aquesta situació de pandèmia que ens està condicionat tot allò que fem i ens crea una incertesa i un nou escenari a l'hora d'aconseguir els objectius que ens hem marcat.
He escollit aquesta imatge perquè penso que transmet la idea que aquesta pregunta significa per a mí. Es tracta d'una foto dels meus peus sobre un terra de vidre a més de 340 m d'alçada, que em recorda una forta sensació d'inquietud. En la imatge, els peus representen el camí que he triat a la vida i el vidre que m'aguanta simbolitza un terreny delicat que pot trencar-se si no sóc plenament conscient del risc que comporta la situació.
El problema filosòfic que il·lustra és el risc en la presa de decisions al llarg de la nostra vida.
