101. Si la mort és inevitable, quin valor té una vida? I en cas de tenir-ne, hi han vides més valuoses que d’altres?

Pau Vásquez Bertran

Un pardal mort, immòbil e indefens, en estat de descomposició, penjat de forma macabra i clarament antinatural del sostre del que sembla ser un laboratori. Una imatge realment escabrosa si hi penses bé. Però tot i així, a ningú li importa, és només un pardal després de tot, però bé que la cosa seria diferent en cas de ser un ésser humà.

Podem fer aquesta distinció entre humans i animals, al·legant que els humans són una espècie superior degut a l'intel·lecte, o qualsevol argument similar, però que passa si el que es comparen són dues vides humanes? També hi ha humans més intel·ligents que d'altres, o més forts o més valents. Fan aquestes característiques superiors que les seves vides tinguin més valor? O són els diners i el potencial de desenvolupament el que dona valor a l'individu?

El que vull dir amb tot això és que sigui quina sigui la resposta correcta donarà igual, ja que independentment del valor d'alguna criatura, ja sigui objectiu o subjectiu, aquesta està condemnada a acabar de la mateixa manera que la resta: convertida en pols (o això és el que vaig pensar al prendre aquesta fotografia ara ja fa quasi 2 anys en un curset de dissecció veterinària a la UdL).

I és que tu no li dones temps al temps, sinó que el temps és qui te'l pren a tu.

90. La vida de tots val per igual?

David Marfil

He escollit aquesta pregunta perquè  els assassinats islamistes d'avui a Niça m'han fet reflexionar.

Es podria analitzar si per salvar la vida de 5 persones amb el preu del sacrifici d'una de sola és èticament justificable, però seria molt complicat i llarg. Moralment dependria de cada cultura i el context històric. Es considerava la pesta negra com un fenomen sobrenatural, per tant si una família la contreia, significava que ells, pel que fos que havien fet, mereixien morir i havien de morir aïllats, per salvar la família veïna en la que no s'havia donat cap símptoma de pesta bubònica.

He escollit aquesta fotografia per què de vegades en els escacs se sacrifiquen peons per poder conservar el poder d'un alfil o d'una torre per arribar a guanyar la partida. Més valen tres o quatre peons morts abans que es mati una torre o la reina, perquè en estratègia tindran més valor. Però els peons no compten? No són morts? Es justifica la seva mort per a que després la reina en combinació amb la torre guanyi la partida? I si un d'aquests peons té alguna cosa important a dir?