35. Poden canviar les persones?

 

Feta per: Genís Guixé Tomàs

La manera de ser d'una persona és eterna o pot canviar? Pot canviar de ser bona persona a ser mala persona o a la inversa? Per començar, que està bé i què està malament? 

Bé, jo crec que quan una persona comet una acció, ell o ella és conscient si està bé i malament, l'altra cosa és que ho vulgui acceptar o no. Hi han persones dolentes al món, que no tenen escrúpols i fan tot tipus de coses dolentes sense miraments. Poden canviar? És possible, crec que es pot arribar a canviar la visió d'aquestes persones, clar que crec hi pot haver excepcions. Si una persona ha matat a gent tota la seva vida sense cap mena d'arrepentiment crec que és difícil que es torni bona persona, com a molt pot deixar de matar pero seguirà estar bé. 

També crec que per molt que s'arrepenteixi no té perquè merèixer que la perdonin i s'oblidi el que ha fet, pot canviar una mica però el mal està fet i ho va fer amb tota la consciència del món sabent que podia fer mal a altres persones, per tal crec que hi pot haver alguna excepció i algú que no canviï mai i no s'en arrepenteixi, ja que canviar es adonar'sen que no està bé no és simplement deixar de fer-ho, i crec que una persona que ha comés moltes coses dolentes a conciencia sense cap remordiment no canviarà mai, com a molt deixarà de fer-ho.

49. El fet d'estimar-se ajuda a estimar a la resta?

Fet per: Laia Florensa

Hi ha gent que pensa que pot estimar als demés sense estimar-se a ell mateix i no es ben be així. Tu pots tindre estima cap a els teus sers mes pròxims, però no pots arribar a fer-ho mes del que ho fas per tu.

Solament hi ha una perspectiva de veure les coses?

 

Fet per Aschale Luque 

Nosaltres tendim a veure les coses solament de dues possibilitats, blanc o negre, pero realment hi ha més opcions lo que nosaltres no les veiem o no les pensem. Acostumem a que el que nosaltres diem sigui la veritat absoluta i una única resposta, però no ens adonem que no es el mateix per nosaltres, que per algun familiar, amic o fins hi tot animal. Ningú veu les coses de la mateixa manera, tú pots compartir opinió amb una o més d’una persona, pero aixo no vol dir que sigui el correcte o la única alternativa.

Qui no ha pensat mai que el que diu és la veritat absoluta? Aquests casos es dóna en moltes circumstàncies, al dia a dia al viure les coses, nosaltres, els humans, no fem ni mirem el mateix que un animal o sobretot quan t’has barallat amb algú. L’única cosa que penses es que tens la raó i esperes que la gent del teu voltant et recolzi i pensi el mateix que tú, pero es aquí quan no ens adonem que un mateix tindrà la seva perspectiva, els qui veuen el problema des de fora tindran un altra cada un i amb la persona que estas enfadada un altra, és a dir, mai hi haurà una sola opció o veritat. 

Hi haurà una cosa que sigui més correcta, però sempre hi hauran més maneres de pensar, raonar i observar quelcom.

L'amor és cec?

 L'amor és un concepte molt ampli i molt difícil de definir, ja que hi ha infinites maneres d'estimar i cadascú ho fa a la seva manera, però l'amor és un concepte que es basa únicament en un vincle afectiu entre dos o més persones o influeixen també altres aspectes com ara l'aparença exterior de l'altra persona?

Jo crec que l'amor es pot categoritzar en l'amor que sents per una persona propera a tu com els amics i/o familiars i en l'estima que sents per una persona especial amb la qual connectes i compartiu una certa atracció. Jo considero que en el primer cas, l'amor és totalment cec, mentre que en el segon cas, l'amor comença amb una atracció sine qua non, que més endavant permetrà que, en aquest cas també, l'amor sigui cec i no tingui la més mínima importància l'aparença exterior de l'altra persona.

Fet per: Roger Parés

Existeix l’amor verdader?

 

Fet per Laia Llabot 

L'amor possible i real ho relacionem amb allò que en un llenguatge més quotidià podríem dir que és com “estimar molt amb algú”

La persona que s’alegra amb els teus èxits i t’acompaña en els moments més difícils, la que respecta els teus temps i les teves eleccions…

L'amor autèntic no té límits, és clar que aquesta definició dels límits de l'amor només pot conformar els que sabem que necessitem els altres, la seva presència i la seva ajuda, però no els responsabilitzem mai de les nostres vides, dels nostres èxits ni dels nostres estats anímics. Les característiques que li adjudiquem a l’amor verdader acostumen a ser 

que es un amor incondicional i, per tant, es basa en l'acceptació de l'altra persona, tant en el passat com en el present, hauria de ser sa, és a dir, no és un amor toxic ni depenent, cada persona té la seva autonomia, l’amor provoca una conexió emocional profunda que es el que manté viva la relació en el els mal moments que es poden presentar.

45. Està tot escrit o les persones escollim el nostre destí?

 

Irina Juárez Barrios

1r Batxillerat B

Per al nostre cervell resulta més senzill pensar que d'alguna manera el destí està escrit i que, encara que hi pugui haver petites variacions, que "poden llegir" el que ens passarà en el futur i fins i tot podem viatjar a aquest perquè ja existeix, tot està pautat, des que neixes fins que mors. Tot i que no es sap encara a ciència certa la resposta ni es creu que es trobarà, això ens dona per flexionar, tot el que ens ha passat, ens passa i ens passarà estava predestinat? o nosaltres mateixos ho hem escollit? 

Quan m'estimo a mi mateix?

 Fet per Júlia Bieto

Encara que pugui semblar un exercici d'egocentrisme, la veritat és que moltes persones no es valoren a si mateixos de manera positiva ni saben donar-se ni apreciar-se com mereixen.

Avui en dia vivim en una societat on l'autoestima és molt baixa per culpa dels estereotips, sembla que estimar-se és ser egoista, però si no t'estimes no tens autoestima. La veritat és que és la manera que tenim de qüestionar tot el que fem i deixem de fer. També molta gent el que li passa és que no està content/a en si mateix i ha de criticar i enfonsar a aquella persona amb comentaris de mal gust, per culpa seva, per no saber com estimar-se, en canvi, de demanar ajudar insulta.

En conclusió quan un s'estima a si mateix la gent no u acaba de veure amb bons ulls i si és al contrari igual, llavors, el que s'ha de fer és que en qualsevol moment t'has d'estimar i sentir-te bé amb tu mateix què és l'únic que importa.

Que hi ha després de la mort?

Fet per Andrea Carvajal 

Al llarg de la història de la humanitat sempre ens hem preguntat que passa amb la nostra essència quan morim, existeix realment l'ànima? Si som energia, on acaba quan el nostre cos mor?. 

Aquestes preguntes també me les faig jo: existeix el cel i l’infern?, la reencarnació és possible? o simplement desapareixem quan morim?

Qui no ha tingut la sensació, quan ha perdut a un ser estimat, que encara pot notar la seva presència al seu voltant, sentir la seva olor. Pot ser veritat que l’energia d’aquella persona important encara està al nostre món? o simplement és el nostre subconscient que ens juga males passades perquè la trobem a faltar?

44. És la bellesa un efecte òptic?

 

Clara Farré Ene

1r Batxillerat B

Kant definir la bellesa com alguna cosa que de sol de presenciar-la ens produeix un plaer immediat, en veure un paisatge, un arc de Sant Martí o a algun ésser que li tenim estimació (en el cas d'aquesta imatge el meu gos) sentim que el que veiem és bell, la bellesa és subjectiva, tants com ulls conceptes de bellesa hi ha.

#Estética

HI HA POSSIBILITAT DE SER LLIURE AL 100% ?

Fet per: Lucia Santolaria 

En major part, el preu de la llibertat des d'un punt de vista intern, es la necessitat d'escollir o encara més, el deure d'escollir. De vegades, ens veiem obligats a escollir, no podem fer altra cosa que escollir, en aquest casos fins i tot el fet de no decidir-nos per cap opció és inexorablement una tria.

He escollit aquest concepte de llibertat ja que crec que és molt importat perquè és un aspecte molt personal, fins al punt que dos persones completament iguals des d'un punt extern, una sigui completament lliure i l'altra no ho sigui. Això fa que a mi se'm plantegin diverses preguntes, com ara: Quin es el sentit de la llibertat?, Les persones que no són lliures són aquelles que tenten un problema intern? o Són aquelles que lluiten amb problemes externs?, És real aquest concepte? o L'hem creat els humans a base d'espectatives?... 

A vegades, ens veiem obligats a escollir, no podem fer altra cosa que escollir. I, en aquests casos, fins i tot el fet de no decidir-nos per cap opció és inexorablement una tria.el preu de la llibertat humana és la necessitat d’escollir.el preu de la llibertat humana és la necessitat d’escollir.el preu de la llibertat humana és la necessitat d’escollir.el preu de la llibertat humana és la necessitat d’escollir.

Sota quin sistema viurem en el futur?

 

   Manifestació per l'independencia de catalunya

Fet per: Aneudy Gertrudix

Sovint em paro a observar la forma en que vivim avui en dia, els drets i llibertats que tenim com a persones, les lleis que seguim com pautes, sense qüestionar- les, perquè desde pertits hem interioritzat… Llavors em pregunto, com hem arribat a tot aixó? I el més important, quant durarà?

Si mirem enrere, ens donarem compte que per arribar on som, la societat ha passat per moltíssims canvis, en gran part a causa de la forma de govern. Però totes les formes de govern tenen una cosa en comú: que son fràgils. Sempre hem considerat l'estat com algo inquebrantable, però en qualsevol moment podría arribar algú al poder amb una proposta electoral que compleixi les reclamacions del poble, i llavors aprofitar per canviar les lleis al seu gust, utilitzar l'exèrcit per ficar por a la gent i exterminar a la població d'altres orígens, com va passar amb els nazis a Alemania, per exemple.

El que vull dir és que normalment mirem al futur pensant en el progrés, però no te perquè ser així. Segurament tot vagi a millor en un futur però en qualsevol moment podem tornar enrere. Llavors haurem d'estar preparats per lluitar per el que volem, preguntant-nos com mereixem viure, defensant els nostres drets i llibertats i deixant enrere les lleis que abans seguiem com pautes.

AVUI EN DIA, ELS ADOLESCENTS, SI NO PUBLIQUEM RES A LES XARXES SOCIALS, NO EXISTIM?

 

Marta Melet Ribes

1 BATX B

Les xarxes socials en els adolescents s'han convertit en una eina imprescindible. S'ha creat aquesta necessitat en tenir que publicar tot el que ens passa, i crear i forçar una falsa imatge per donar i/o causar una bona impresió. 

Sincerament, jo ara mateix si vull saber qui és alguna persona el primer que faig és buscar a les seves xarxes socials, perquè estic molt convençuda de que allí trobaré moltes coses sobre la seva vida, com per exemple, amb qui és relaciona, que li agrada, o moltes més coses. Tot i que, si busco algun perfil i aquest no existeix o no té res publicat a la xarxa és fa molt extrany. I no ho tindria que ser, ja que haria de ser més que normal que una persona no vulgués compartir tot el que li passa, perquè no tot és com és publica.

En conclusió, he relacionat aquesta imatge amb aquest títol, perquè hem creat la necessitat de fer fotos o vídeos i penjar-ho i que és vegui el que fem, quan realment això no aporta res.

El que és legal és sempre moralment correcte?

 

Feta per Ana Nhaga

La gent considera que qualsevol cosa sigui legal és correcte, però no s'adonen que l'ètica també afecta al moment de jutjar i decidir que està bé o malament. Per exemple, les lleis es diu allò que està permès, mentre l'ètica ens diu el que hem de fer per al bé de nosaltres mateixos i per a la gent que ens envolta.

Què ens transmet la música?

Feta per: Alba Sarramona Bifet

Des de petita, vaig començar els estudis musicals, durant tot el meu trajecte he tingut bons i mals moments. En algun punt dels estudis, he tingut ganes de deixar-ho donat que requeria esforç, temps i ganes; però com que veritablement m'agradava i m'agrada, mai m'he donat per vençuda. Realment, estic estudiant música per plaer o per obligació? Quan toco el meu instrument, transmeto algun sentiment a partir de la forma que toco o simplement l'oient no rep cap mena d'emoció? Quan tinc un mal dia sempre em faig aquest tipus de qüestions, i al llarg del temps les respostes de les preguntes han anat variant. Amb els anys, els coneixements que he anat adquirint m'han demostrat que la música transmet molt. Any rere any estic més segura de mi mateixa, perquè quan estic tocant davant d'un públic veig que les seves expressions transmeten satisfacció pel que estan escoltant. La música ens permet viatjar al passat, segons amb quina cançó pots recordar persones, llocs... Però com a estudiant de música, em transmet satisfacció de veure'm evolucionar i saber fins on puc arribar amb esforç, perseverança i constància.

Així que he escollit aquesta fotografia que vaig fer un dia que estava arxivant els meus llibres, perquè em fa veure i reflexionar tot el que he après amb la música.

43 - Si ets feliç, fas feliç als altres?

 

Foto feta per: Pau Serra Gómez 

He elegit aquesta pregunta, ja que penso que la felicitat es una cosa molt important per nosaltres i per la gent que ens envolta. Trobo que si tu ets feliç pots fer feliç als altres, ja que és una emoció contagiosa, pel que fa el contrari si ells no et veuen en un estat d'ànim feliç és possible que es sentin preocupats.

El temps és relatiu o absolut?

Fet per: Júlia Berenguer

La paraula temps bé del llatí tempus. El temps és una cosa molt relativa, ja que pot tenir un principi i un final, però aquest mateix temps un dia va començar i de moment no tenim pronòstics de què s’hagi d’acabar. Tempus fugit és una expressió amb llatí per dir que el temps se’ns escapa, vola. Es pot comparar amb una estrella fugaç al cel. 

La humanitat sempre ha tingut molta curiositat per mesurar el temps i poder veure el seu pas, els nostres avantpassats ho feien mitjançat els rellotges de sol.

El temps es pot mesurar encara  que sigui relatiu. Quan ets petit el mateix període de temps set passa més lentament que quan ets una persona de més edat. 

Dic que el temps és relatiu perquè per exemple en el període d’una hora si fas una activitat que t’agrada l’estona et passarà més ràpida que si fas una activitat que no t’agrada. 

He escollit aquesta imatge perquè el rellotge és l’eina que utilitzem per mesurar un període de temps

 

El destí final de la vida és la felicitat?

 

Esther Muñoz Mendez

Molts cops quan tinc una estona per donar-li voltes a la vida en general, m'hi paro a pensar sobre si el que estic vivint és perquè realment m'agrada, o perquè simplement ho he de fer per obligació i per complir els estàndards que estan imposats en la nostra societat.

Doncs bé, se'ns ha atorgat una vida perquè aprenguem a viure-la al màxim sense haver d'estar patint constantment, encara que de vegades no puguem evitar de fer-ho, ja que som humans i tenim sentiments, de totes maneres, hem d'aprendre a valorar els petits instants de felicitat que tenim, per poder-los compartir amb la gent que estimem, i poder-los contagiar la nostra felicitat.

Solem tindre preocupacions de més, almenys en el meu cas, com ara bé: "quan em moriré?", "avui serà el meu últim dia?"... i és una pregunta que jo mateixa he reformulat de manera que em qüestiono "realment estic aprofitant cada dia al màxim?", ja que mai sé quan deixaré d'estar i és per això que no puc desaprofitar ni un segon, que ja he desaprofitat i perdut molt temps. 

Pot ser que el nostre destí final a la vida no sigui ser feliços, però jo m'ho he imposat com a regla perquè sigui així o almenys intentar que pugui ser-ho.

He escollit aquesta imatge per què em transmet felicitat, és el record d'un moment molt bonic en el que vam gaudir molt i que ens va fer tancar vàries etapes de cop, a més que es veu l'evolució que hem tingut durants els darrers dos anys.

La gent pot canviar?

 

Feta per Víctor Almarza Pina

És una pregunta que ens hem fet tots alguna vegada, ¿veritablement la pot la gent canviar? Pot una persona que fa anys que es comporta d'una manera determinada modificar la seva conducta?

Però la vertadera pregunta que ens fem és si la personalitat es pot canviar. Però en general sembla que la personalitat és relativament estable i que, per tant, canvia poc i de manera lenta. El que sí que es pot modificar més fàcilment és la conducta, que és "allò visible" de la personalitat. Llavors, no és que una persona pugui canviar totalment d'un dia per l'altre sinó que pot actuar i demostrar que ha canviat com a persona. 

He escollit aquestes dues fotografies com a demostració del meu canvi físic pel pas del temps però també personal. 

42. És l'ésser humà bo o dolent per naturalesa?

Feta per: Alba Portero

Una pregunta que crea controvèrsia és si som bons i la societat ens degrada o som dolents i fem servir el progrés per refinar les nostres maleses. Jo penso que quan naixem tots som iguals, tots tenim la mateixa forma de fer i relacionar-nos. Encara no hem estat educats per ningú, per tant, no ens influeix res per ser com som.  Però a mida que anem creixent, la societat i l'entorn desenvolupa a l’ésser humà d’una manera o un altra. 

Fa falta tota una vida per aprendre a viure?

 

                                                             Fet per Carla Sánchez

tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses. I com més avancem ens adonem de com està de sobrevalorada la intel·ligència, almenys allò que comunment la majoria entén per intel·ligència. I crec que se li dóna gaire importància, perquè la intel·ligència i la felicitat no són factors que vagin sempre de la mà, i no entenc gaire bé perquè se'ns emporta en aquesta direcció des que naixem. Encara més, crec que sovint no van unides i ser una persona brillant sense el respecte dels altres, sense l'amor d'algú, ens converteix en éssers incomplets, massa vegades molt infeliços.

40. Que és la llibertat?

 

Feta per: Arnau Paris

Per mi la llibertat és més enllà que un dret, la llibertat és un sentiment, el sentir que no hi ha final,

que res et pot parar, es el sentiment de poder actuar sense ser coaccionat i sense por de les

conseqüències del que fas, és actuar segons els teus valors, criteris i raó sense importar els que

diguin o pensin els demés. Llavors la pregunta que ens hauriem de formular tots és si som realment

lliures o bé la societat ens ho fa pensar per poder així sentirnos millor i no intentar canviar les coses.

37. Només podem dominar la natura si l'obeïm?

Fet per: Marc Ferrer

La natura ens envolta i ens cuida. Tot i això, els éssers humans no estem cuidant-la com mereix, i provoquem que el nostre planeta sigui cada vegada menys habitable. Provocant que la temperatura sigui més extrema poc a poc i enfrontar-nos cada vegada a més desastres naturals. 

 

Què li dóna sentit a la vida?

Foto feta per: Jara Calomarde

Primer de tot, la vida té sentit? doncs des del meu punt de vista sí. La nostra consciència té un propòsit fonamental a l’univers, viure la vida amb l'objectiu de buscar la felicitat amb cada cosa que fas. Sovint tenim indicadors que ens avisen que no estem en el camí adequat en forma d'irritabilitat, tristesa, ansietat, dolor, insomni, fatiga, explosions d'agressivitat, desmotivació, etc. Llavors has de redirigir la teva vida cap a viure en pau i en equilibri. Així que els diferents fets/moments/amistats li donen sentit a la vida. Quan tens un objectiu que tu mateix has fixat, la motivació i la il·lusió són l'energia que et dóna forces per caminar cada dia en la direcció adequada. La teva actitud és gran part de la felicitat interna. 

He escollit aquesta fotografia ja que es pot observar com el camí té un trajecte llarg amb un final i pel mig té corbes, que són obstacles que has d'anar superant i encaminar el camí així cada vegada vas arribant a l'objectiu fixat, amb il·lusió, esforç i l'actitud posada en el transcurs d'aquest viatge. Ja que el viatge en sí és el present, també cal gaudir-lo i aprendre'n.

39. Tot el que veiem és real, o pot ser que la realitat només la trobem després de la mort?

 

    FETA PER: ARES ROSADO CÁMARA

Sabem definir la realitat? Bé, doncs sabem que la realitat és tot allò que efectivament existeix i que el seu contrari  és allò que és imaginari. Però, podem arribar a saber si el que vivim és real?, Pot ser que tot sigui un somni del qual només despertem després de la mort, i que sigui llavors quan trobem la vida real?, Pot ser que cada individu tingui una realitat diferent però que per algun aspecte estiguem units en una mateixa? . Hi han moments de la vida, que sembla que realment siguin una il·lusió òptica més que una realitat, com per exemple;  pujar en un avió, veure una sortida o una posta de sol, aquelles llargues nits d'estiu que passes amb els amics sense tenir cap preocupació...  Crec que pensar en aquest aspecte ens pot arribar a fer viure angoixats ja que la realitat és una cosa que se'ns escapa i que no podem controlar, és per això, que de vegades és millor no pensar-hi. Per exemple, en el meu cas, aquesta pregunta se'm passa pel cap molts cops i el que sempre faig és mirar d'evitar-la i pensar en una altra cosa que sigui agradable per mi i que em faci sentir bé, perquè sempre que hi penso acabo trista i fins i tot una mica angoixada ja que per molts toms que li dono no aconsegueixo trobar una resposta racional que encara que no sigui certa, jo em pugui creure i m'ajudi a viure millor.

La imatge que he escollit, l'he fet des de l'institut perquè crec que representa molt bé tot el que he explicat en la redacció de la pregunta que he seleccionat, ja que com he dit les sortides i les postes de sol, són un dels aspectes que de vegades em fan qüestionar-me si realment estic en una realitat o en un somni del qual no puc despertar. 

Perquè quan brollen mals pensaments s'enterboleixen els bons moments?

Fet per: Pau Mayoral  1r B

En el transcurs de la meva vida, he pogut observar que quan es passa per un mal moment o quan algú s'enfada o no se sent bé pel motiu que sigui, sempre hi ha la tendència de cercar la part negativa de les coses o situacions i sempre es deixa de banda els punts positius de la situació.
També he relacionat aquesta pregunta amb l'impacte que tenen en el nostre subconscient les males experiències. Sempre ens impacten i se'ns queden més arrelades a la memòria les males situacions que hem experimentat que no pas les bones.

Tot això ho he volgut relacionar amb l'aigua que flueix per un riu. Els bons pensaments equivaldrien a l'aigua transparent del riu, però quan fa mal temps, l'aigua s'embruta, es torna opaca i embruta les vores del riu. I quan la tempesta s'acaba, el riu i els seus voltants amb el temps, tornen al seu estat natural.

36. Són reals els records o la nostra ment els modifica?

 

 

Feta per: Clàudia Bach

Els records no són còpies exactes d’informacions o experiències, sinó que la memòria els re elabora en el moment de la recuperació. Recordar és reconstruir la informació emmagatzemada. En conseqüència, és molt probable que recordis el dia que vas celebrar el teu últim aniversari. Però, ¿recordes com anaves vestit o com era el paper que embolcallava els regals? La nostra memòria no és com un ordinador. Els records són selectius i imperfectes, amb el pas del temps es van difuminant, són menys precisos. Per més que intentem retenir-los en la nostra retina amb la màxima fidelitat passem a construir-los segons la nostra vivència, ja no és tant important el que ha passat sinó com ho hem viscut, els farcim de contingut propi segons les nostres emocions. Així que a vegades recordem detalls que en realitat mai han passat.

35. Si deixes d’estimar a una persona vol dir que no l’has estimat mai?

fet per Laura Jiménez Ruiz  

Jo penso que quan alguna cosa es trenca ja sigui una relació de parella, una amistat o una relació familiar les persones som sotmeses a una fase de "dol", intentem oblidar la intensitat en la que em estimat a aquella persona, per a que deixi de fer mal, encara que això no vol dir que deixis d'estimar a la persona, si no que aquesta estima, perd d'alguna manera la seva força.

Molta gent confon aquest sentiment, i et diran que han deixat d'estimar a moltes persones , això vol dir que a aquella persona no l'han estimat veritablement mai, quan sents amor pur, mai de la vida pots deixar de sentir-lo.

L’amor és una reacció química del cervell, però tots els sentiments ho son, tot i tenir un raonament tant lògic, la nostra forma d’estimar és més bé irracional, ja que la raó passa a segon pla quan hi ha veritables sentiments de per mig, que com ja he dit si aquests son veritables és podria dir que son infinits.

Crec que aquesta imatge reflecteix molt bé la força que té l'amor veritable, aquestes mans poden estar agafades amb molta intensitat, si en aquell moment aquestes persones tenen una bona relació i pertanyen a la vida l'un de l'altre i viceversa o amb menys intensitat si per qualsevol motiu han de separar-se i prendre camins diferents.  La qüestió es que aquestes mans seguiran agafades independentment del que passi.

34. Naixem per trobar la felicitat o per viure-la?

 

Fet per: Abril Gómez Planell

Què és la felicitat? Un sentiment efímer, instantani i passatger que sentim els humans durant un període determinat, o bé una perduració en el temps? Generalment associem la felicitat amb tot allò que ens proporciona benestar, que ens fa sentir vius i satisfets. Quan veiem que tot el nostre esforç té la seva recompensa i que es veu reflectit en els resultats, ens sentim immensament feliços. Però, la felicitat arriba sempre després de l’assoliment dels nostres objectius, o podem gaudir del procés que ens ha dut a aconseguir-los? I si la felicitat que busquem no està en aquell cim al qual tant ens hem entestat a arribar? Per què vivim en una recerca constant de felicitat i no ens preocupem per trobar-la en allò més simple?

Amb totes aquestes preguntes em refereixo a que, per molt que a vegades ens obsessionem a trobar la felicitat, aquesta no té perquè ser un destí al què aspirem ja que a vegades es pot tractar simplement del camí que recorrem per assolir els nostres objectius.

Així doncs, he escollit una imatge de les vacances d’aquest estiu a la muntanya ja que, tot i que ens aquest cas vaig gaudir del cim, també vaig viure molts replans de felicitat durant el camí. 

33. Quin és l'estàndard de bellesa definitiu?

 

Fet per: Mireia Castilla

Durant el pas del temps els estàndards de bellesa han canviat molt, deixant de banda el fet que depenent de la localització aquests tambe varien. Tenint en compte el progés de com els humans percivim la bellesa, podem arribar a la conclusió de que tothom té el seu criteri propi i personal, el que fa dels estàndards de bellesa un factor incert i inexistent. Llavors la pregunta de veritat és: Per què en esforçem a seguir un estàndard de bellesa inexistent?

32. Existeix una ètica universal?

 

Fet per: Judit Gómez Pujol

L'ètica és un tractat racional o filosòfic sobre fer bé el bé, només n'hi ha una, al contrari, de la moral que n'existeixen moltes més (religions, ideologies,..). Mai es reacciona en buit, els prejudicis, la societat, els valors que ens han ensenyat i la història ens fan ser deutors. L'idea de justícia es més complicada perquè s'haurà de realitzar justícia responsablement i el concepte de responsabilitat és molt més complicat per això crec que no pot haver una ètica universal cristal·litzada, sinó una ètica intervinguda per las circumstàncies de cada moment. Hi han principis que segueixen totes les cultures com el no matar a un altre ser humà o el no robar. En un poble de Papua Guinea, quan algú mor, el sacerdot amputa la mitat dels dits als familiars del mort. La intenció d'aquest acte és representar de forma física el dolor que senten per la persona morta. Aquesta pràctica seria immoral per la majoria de nosaltres però si des de petits et diuen que això és normal i que no hi ha res dolent en aquesta pràctica doncs tu no creuràs el contrari. És per això que la moralitat és subjectiva depèn de les circumstàncies, el lloc on vius, la cultura, tradicions, religió, la tecnologia, el govern,... i el que t'ensenyen i veus de de que neixes.

He decidit dibuixar que no pas triar una foto perquè no sabia com definir aquest tema en una foto així que dibuixant-ho m'ha sigut molt més fàcil. El dibuix simbolitza una persona amb un àngel, el "bé" en una espatlla i un dimoni, el "mal" en una altra ja que a vegades m'he sentit sense saber a quin dels dos fer-los-hi cas.

31.Per què no jutgem a les persones que estimem?

 

Quan estimem a una persona no li solem veure els defectes, el amor per ella ens cega i ens tornem vulnerables i febles. A vegades, amb el temps podem adonar-nos, quan ens enfadem, distanciem...per un mal entès, una discussió, un punt de vist diferent de que aquella persona no es com tu la idealitzes quant estàs amb ella/ell be, content/a, feliç, sinó que potser la jutgem o coneixem de una altra manera diferent als sentir sentiment negatius cap a ell/a. Encara així, des de el meu punt de vista si la estimem de veritat acceptarem els seus defectes i realçarem les virtuts d'aquella persona.

30. Què és l'art?

Fet per: Aitana Guillem

L’Art és un concepte que existeix des de la Prehistòria

A mesura que els humans hem anat evolucionant l’art, també. Però, per molt temps que porti existint,

encara no ens hem posa d'acord en una sola definició. Si busques la definició d’art a la RAE et surten

9 definicions diferents. Si preguntes a 30 persones quina és la seva definició, rebràs 30 respostes

diferents. Tots igual de vàlides.

Per mi, l’art és un llenguatge universal, ja que és capaç de traspassar fronteres i emocionar a persones

que en principi no tenen res en comú. L’art ha de ser lliure i individual. Però, en molts països l’intenten

limitat. L’Art, també és una eina de canvi i critica social, un exemple actual d’Art crític, són els grafitis de

Banksy. L’art ens fa sentir, qüestionar, estimar, aprendre. És tot això i molt més. I per a tu, què es l’art?

29. Què és el que està ben fet? El que nosaltres creiem o el que ens imposa la societat?

En principi, el que està bé és el que nosaltres creiem, tot i que caldria pensar perquè nosaltres tenim un criteri i no un altre, segurament vindrà influenciat per les "normes" existents a la nostra societat. Tots podem tenir idees diferents però amb el pas dels anys, i amb la nostra manera de viure amb comunitat, alguns criteris són imposats a la individualitat. Si cadascú sols es guiés pels seus principis es podria donar una situació on la convivència seria difícil.

Fet per: Laia Cabús 

28. Les nostres accions ens defineixen o nosaltres definim les nostres accions?

 

Feta per: Jana Boetti

Com a humans sempre hem sentit la necessitat de descobrir i entendre qui som com a individus. Especialment, quan entrem en l'adolescència comencem a forjar la nostra personalitat, i ens diferenciem del que creiem que no ens identifica. Hi ha persones que prefereixen destacar i altres que se senten més còmodes formant part del "ramat". Últimament m'he estat preguntant per les diferents maneres d'actuar de la gent davant de determinades situacions, i encara que sempre s'ha dit que som el que fem jo penso que és a la inversa, que les nostres accions es basen en com som. La nostra ment és absolutament única i encara que en alguns casos actuem de manera similar a una altra persona, no significa que puguem ser definits de la mateixa manera. Tot i així, a l'hora de decidir, hi ha diversos factors que ens influencien, com la por a no ser acceptats per la resta, així que no som només nosaltres els que definim les nostres accions.

27.Arribem sempre al final de la nostra reflexió?

 

     Fet per Roger Fernàndez

  

Quan reflexionem interiorment, ho fem per resoldre una qüestió o simplement per pensar com millorar alguna cosa de la nostra vida. Però a vegades aquest propòsit no es compleix i no arribem a trobar la resposta a la nostra reflexió.

26. Val més la pena saber tot d'una cosa o saber coses de tot?

 

Foto feta per: Tanit Salas Urbiola

La branca del coneixement ens pot donar centenars de preguntes sense resposta. Hi ha tants temes i tant amplis que mai no podrem entendre la realitat plena de les coses. Per entendre-la primer ens hem de preguntar: Què és la realitat? Un cop definit aquest concepte també hem de respondre la següent pregunta: La realitat es la mateixa per tothom? Crec que no serem capaços de dominar tots els coneixements d'un tema fins que no siguem capaços de contestar aquestes preguntes. 

25. La llibertat d’expressió té límit?

Fet per: Sonia Sales Jerebenkova

Cadascú és lliure expressar-se com vol sense cap preocupació, ja que som éssers individuals i no sempre estarem d’acord quan es necessiti opinar sobre algún tema. Però aquesta llibertat i aquesta expressió pot arribar a ferir o xafar la llibertat d’un altre, per lo tant estem parlant de que certa llibertat d’expressió hauria de limitarse sempre que la d’algú altre estigui en joc.

 

24. La necessitat que sento per a colocar això de la manera "correcta" ha sigut implantada per la societat o és meva pròpia?

 

Fet per: Marcel Massot Parache.

Hi ha molta gent que pensa que les seves preferències són seves, sense plantejar-se realment si ho són o no en tota la seva vida. En la meva opinió això és un error ja que plantejar coses així pot acabar amb prejudicis o creences imposades. En aquest cas opino que probablement els humans tinguin una preferència natural cap a la simetria, però definitivament la meva societat ha influït la meva resposta, així que no sé si fiar-me...

23. Poden el passat i el futur concórrer en un mateix moment?

 

Feta per Martí Pijuan Saiz

Socialment, tenim acceptat i entès el present com el recull d’esdeveniments que tenen  lloc en el moment actual al que fem referència. També diem, que el present s’oposa al passat i al futur, però, perquè no trobar-nos-els ambdós en un mateix moment? Veure al meu germà petit amb tota una vida per davant, agafant un grapat de fulles que han caigut dels arbres i que acaben el seu cicle, em fa reflexionar sobre aquesta qüestió.

Per acabar, des del meu punt de vista crec que el present no deixa de ser aquell moment en el que un cicle acaba i en comença un de nou. No deixa de ser un nen ple de vida observant un grapat de fulles que deixen enrere la seva.

Martí Pijuan Saiz

22. Hi ha una ètica universal?

Feta per Miquel Agustí Lemos

Pensem que podem distingir del bé i del mal, de les bones i les males accions, però jo penso que l'ética és més aviat subjectiva. Així doncs, no tots percebem la realitat de la mateixa manera ni tenim els mateixos ideals, ja sigui per l'ambient en el qual ens hem desenvolupat o per la nostra personalitat.

Malgrat això, crec que es podria afirmar que per algunes coses sí que existeix una ética universal, en les coses que com a éssers humans no tolerem, com seria l'assassinat d'un infant.

En la foto, el model esta mirant al no res pensant en tot.

20.Quina importància tenen les decisions?

                                                            Feta per Daniel Amo

 Hi ha vegades que prenem decisions minúscules, que per a nosaltres potser semblen insignificants, però lo cert es que aquestes petites eleccions poden desenvolupar en una realitat totalment diferent del que hagués passat si haguessis triat l'altra opció. Així doncs, podrien dir que cada vegada que escollim quelcom estem creant en certa manera una variació de la realitat dintre d'un altra variació, com una ramificació del que coneixem.

Per altra part hi ha la teoria de que totes les accions que pasen estas determinades desde el començament. Això voldria dir que realment no estem prenent decisions, tot lo que hem triat i triarem està decidit desde el començament de tot. Som lliures del que triem, o tot passa perquè ha de passar?

20-Quins son els limits de la nostra llibertat?

 

  

                                                          Fet per Andreu Roca Llovera                                                      

                                                          Curs 1r B Batx

Les preguntes més típiques que ens formulem són, hi ha límits i si hi ha qui els marca, tenim les mateixes llibertats. Però per desgràcia l'ésser humà té limitacions, ja que la teva llibertat acaba quan oprimeixes la llibertat d'un altre ésser humà i no tots tenim les mateixes llibertats per exemple tu si comets un crim el més problema és que anessis a presó i no tinguessis més llibertat en canvi una persona important o poderosa directament no tindria ni conseqüències.