Feta per Mariona Valls Jiménez
Fa un temps, quan
era més petita i anàvem a mirar les estrelles, no estava del tot còmoda; veia la
immensitat de l’univers i em feia sentir insignificant, això m’angoixava ja que
era una persona la qual li agradava tindre-ho tot controlat, m’agradava saber-ho
tot i mirant cap al cel, de nit, veia que hi ha infinites coses que no sabem i
que se’ns escapen, aquest desconeixement m’incomodava. Una altra cosa que em
feia qüestionar-me és perquè existim si tots, al cap i a la fi, som tant insignificants
i el nostre pas no deixarà rastre. Al final vaig arribar a la conclusió que la
natura és sabia, i que la vida consisteix en disfrutar-la i deixar-la lo millor
possible per les persones que vinguin, però bé, això ja és una altra qüestió. I
no sols em plantejava el sentit de la vida, sinó el sentit de les coses, les
nostres accions, i em vaig adonar de la incertesa i la subjectivitat que té la
vida i la realitat en sí. Al final se’m feien un cúmul de preguntes al cap i
intentava distreure’m ja que no disfrutava aquell bombardeig de preguntes que
em provocava mirar al cel. Però al cap dels anys aquest sentiment d’angoixa es
va anar reduint fins que va arribar un dia en què al mirar cap a dalt i admirar
la immensitat que tenia al davant em va proporcionar una pau interior immensa.
En aquell moment, saber que era tant insignificant em va tranquil·litzar, em va
fer relativitzar tots els problemes, i coses que potser pensava que eren molt,
no eren tant. Vaig pensar en lo insignificant que és cada individu en la terra,
lo insignificant que és la terra respecte la via làctia i lo insignificant que
és aquesta envers l’univers. Mirant-ho des d’aquest punt, que anys enrere m’havia
provocat angoixa, en aquest moment m’alleujava i em va fer mirar la vida d’una
altra manera, al cap i a la fi, sol en tenim una i quin sentit té passar-la
buscant la riquesa, la bellesa, el poder, l’aprovació dels altres... si ni el procés
ni el fet ens fan veritablement feliços? Així que vaig arribar a la conclusió que
ja que la tenim, mirem de disfrutar-la i donar valor a les coses importants,
com ara ho son la família i els amics de veritat, gent que realment t’aporta
benestar i està al teu costat quan ho necessites, i intentar donar lo millor de
tu i ajudar a qui ho necessita de debò, es a dir, viu i deixa viure.
He escollit
aquesta foto perquè crec que reflexa molt bé el que vull dir, on es veu una
persona, insignificant, mirant les estrelles.
