Realment actuem lliurement o condicionats per l’entorn?

 

Des de ben petits amb l’educació ens han anat inculcant unes idees arrelades profundament en els pensaments al voltant de les quals anem creant les nostres opinions. També a través de les situacions, amistats i enemistats que anem vivint al llarg del temps anem creant noves idees sobre el que ens envolta, per tant, si en comptes d’haver viscut cartes circumstàncies n'aguesim viscut unes altres totalment diferents, hauríem creat els mateixos pensaments, o n'hauríem creat uns altres de diferents? Per altra banda, nosaltres mateixos també influïm en les opinions dels que ens envolten amb el que anem comunicant amb ells. O bé els nostres ídols, ells també ens influencien, ja que per admiració busquem semblar-nos a ells. Després en tot aquest tema entra la part dels mitjans de comunicació i les xarxes socials mitjançant les quals ens mostren les coses com volen que beguem, no sempre com realment són.

Aleshores, em torno a pregunta, realment actuem lliurement o condicionats per l’entorn?

Fet per: Dídac Cipriano.

Curs: 1r Batx Cat.

Corrent Filosòfic: l'empirisme, ja que parla del fet que tot aprenentatge es dona a partir de l'experiència, sobretot en la creació de les nostres idees.

Branca de la Filosofia: L’epistemologia, perquè parla sobre el coneixement, els seus límits i possibilitats, així com establir-ne graus com la certesa, opinió o creença i dubte.

la pressió social ens treu llibertat?

 

Estem rodejats de pressions de diferents tipus que d'alguna manera, vulguem o no, ens obliguen a fer coses que potser realment per voluntat pròpia no haguéssim fet. Un exemple molt clar és la pressió d'haver de marcar un gol en un termini de 50 minuts, o haver-te de comprar roba nova perquè la moda ha canviat i si no vaig com la gent vol que diran de mi. Aquests són pensaments desenvolupats a partir de la pressió social. Però en la pressió no tot és dolent, hi ha coses que "t'obliguen" a fer que et canvien la vida, per exemple, si al Messi ningú li hagués dit -va vine a jugar a futbol amb nosaltres- probablement ell no hauria sabut que era la seva passió i no s'hagués esforçat a millorar. Llavors, quan nosaltres decidim canviar de tipus de roba perquè a nosaltres ens apeteix, hem de tenir por de veure què pensa la gent de mi, o del que diran?

Fet per: Marcel Cayuela Dolcet

Curs: 1 BAT A

Branca de la filosofía: Gnoseología, perquè estudia l'origen i els principis del pensament i el coneixement humà.

Mai tornarem a viure el mateix moment (Ramon Coll)

Què fa més por, la mort o el sofriment? (Hug Caba)

La mort sempre ha estat molt present en les nostres vides, però mai no hem arribat a experimentarla pero si a temerla, és per això que estaríem disposats a passar certs sofriments si no hi hagués més opció, sobretot, si aquests sofriments no haguessin d’acabar amb la mort. Personalment diría que la mort fa més por que el sofriment ja que estem disposats a patir si per això podem viure .

El món en el que vivim ens convida al pessimisme? (Nicolás López)

Avui en dia si mirem el mon objectivament, dona la impressió de que hi ha més raons per al pessimisme que per a l'optimisme. Analitzem-ne algunes: Les guerres que assolen una part important del planeta, el canvi climàtic constant que ens fa qüestionar la nostra forma de vida, les desigualtats socials i econòmiques que porten a la necessitat d'emigrar molts, ciutadans sobretot d'àfrica, la delinqüència que s'instal·la sobretot als barris baixos de les principals ciutats, la pèrdua de valors que durant molts anys han conformat el nucli de la nostra societat i que ara de mica en mica s'està deteriorant, valors com la solidaritat, l'honradesa i la lleialtat. Veient tot això ens indica que estem en una societat en decadència. Però com va dir Gramsci “Pessimismo dell'intelligenza, ottimismo della volontà”, per tant, tot depèn del punt de vista de cadascun de nosaltres i de la possibilitat d'actuació sobre situació negativa per intentar revertir-la en una més positiva, en el meu cas no és així, ja que jo no tinc una mentalitat optimista ni pessimista, tinc una completament realista, per tant al meu entendre encara que tot sembli anar a pitjor, tot forma part d'un cicle per evolucionar. Això no vol dir que mentrestant la voluntat de cadascú pugui fer que les coses millorin encara que només sigui en el seu cercle més proper. En conclusió encara que tot sembli anar a pitjor, això depèn de la percepció de cadascú, personalment crec que tot per dolent o bé que sembli és necessari per a l'evolució. Fet per: Nicolás López Curs: 1r Batx. Grup Wep2

Som bons o dolents per naturalesa?

 

Aquesta pregunta és molt bàsica de la filosofia, però m’ha semblat interessant ja que em causa molta inquietud.

Responent a la qüestió que he plantejat, penso que no, que bons o dolents ens ho fem depenent de molts factors que ens porten a ser-ho com per exemple les experiències, l’educació, les persones…

Pertany a la branca filosòfica de l'ètica o la moral.

Jannet Torrebadella Lallana

1r batxillerat

És el progrés realment necessari (Juan Unai de Vega Romero)

 És És el progrés realment necessari?

És per a molts sabut que vivim en una època increïble per a l'ésser

humà: Podem recórrer grans distàncies en temps insignificants,

podem curar la majoria de mals que tenim, mai falta menjar al plat i

a més a més podem gaudir de luxes que gent de fa cent anys no es

podria imaginar. Però... és realment bo tot això?

Bé, sí que és innegable que la tecnologia ha creat la millor era per

la humanitat, i, tot i això, mai la humanitat ha estat tan a prop de

l'extinció en els milions d'anys que portem a la terra. I tot per culpa

del progrés descontrolat que fa l'Homo sapiens. Gràcies al

descobriment de l'energia nuclear, si es posessin d'acord unes

poques persones tot el que coneixem es podria convertir

absolutament res. Gràcies a l'armament modern, matar és més fàcil

que mai i les guerres més violentes i sanguinolentes. Gràcies a

l'electricitat de la qual depenem el 78% de la població, el planeta es

mor. Gràcies a la maquinària postindustrial, milers d'humans han

perdut tota mena de valor i sentit i, sobretot, gràcies als quatre

últims segles, la humanitat ha perdut completament la capacitat de

supervivència i gran part de la seva capacitat reflexiva. Cada

vegada som més màquines que persones i, "la millor època", fa que

cada vegada sigui més difícil tenir fills i, per tant, continuar

l'espècie.

Així doncs... és el progrés realment positiu per a l'espècie?

 Podem complir tot allò que ens proposem?

He triat aquesta pregunta perquè hem recorda a certes coses que m’han passat, ja que sempre he sigut de

rendir-me fàcilment, però mai he parat a pensar de que si hi ha un objectiu que volem aconseguir tenim

que anar cent per cent a per allò.

Això és una cosa que passa molt avui en dia i que a molta gent li fa frenar, ja que per exemple al escollir

una carrera a vegades passa que anem a per el més fàcil en comptes de el que ens agrada, ja que ho

trobem molt difícil i poc exitós. Però si realment ens ho proposem com una marca en la vida, podem

complir tot allò que ens proposem?

Feta per: Gerard Alió

Curs: 1r Batx B

ES LA VIDA UNA QÜESTIÓ D’ACTITUD?

 És possible que amb la nostra actitud puguem canviar, empitjorar, alleujar patiments?  Entenent el patiment a nivell físic, dolors,etc com a nivell mental (problemes que intentem sol.lucionar desde la ment).

Jo crec que si és possible. Amb actituds positives es poden afrontar millor qualsevol de les moltes circumstàncies que ens van passant durant la nostra experiència  humana.

Contràriament, si davant el mateix problema o circumstància no podem o no sabem adoptar aquesta actitud positiva i ho fem desde el pessimisme i la falta d'energia, ens resultarà molt més difícil gestionar la situació i s’allargarà segur molt més en el temps.

Els factors mentals/ espirituals com són el caràcter(donat per la genètica i per factors anteriors al naixement)  i la actitud ( la força de la nostra voluntat que mostrem davant les situacions) estan molt lligats en la majoria dels casos. Amb aquesta actitud tenim un petit marge de maniobra per decidir com ens afecten les coses.

He decidit triar aquesta foto perquè és un clar exemple de superació personal i força mental per sobre del patiment físic. Durant la setmana vaig a córrer per a poder alliberar tensions,per a poder-me sentir més activa ,amb més energia i també més positiva. Aquesta activitat m’ajuda a adoptar el meu dia a dia amb una actitud de més positivisme,un clar exemple de que l’actitud té una gran força envers la persona.

Branca de la filosofía a la que pertany la pregunta: teoria  del coneixement

Fet per: Raquel Vico González

Classe: 1 batx B

Què és la bellesa?

 

Autora: Martina Torres Riu

Curs: 1r de Batxillerat

Branca filosòfica: Estètica

Aquesta pregunta m'ha semblat sempre molt interessant, per què, que és la bellesa realment? És una cosa molt subjectiva, no? Al que un li sembla bell a l'altre no, però en certa manera tots acabem acordant unes certes regles de com ha de ser, unes regles que van canviant depenent de la cultura on estiguis i del temps. Llavors que és la bellesa? És les regles que hem acordat? O bé és el pensament de cada un?

En la fotografia podem veure una estàtua que representa la deessa Afrodita, que era la deessa grega de la bellesa i l'amor. Em va semblar curiosa aquesta estàtua, perquè jo pensava que la bellesa era una cosa estàtica, però Afrodita em va demostrar que no. Vull dir, que l'ideal de bellesa que tenien els grecs no és el mateix que tenim avui en dia. Va ser allí on em vaig començar a fer aquesta pregunta, per què si la bellesa va canviant constantment, que és realment? Quina és la seva essència?

Camins que ens porten a ser qui som

 Perquè tantes complicacions si tots acabem al mateix lloc?

Hi ha mil camins per on anar i mil idees de com fer les coses, les decisions que prens et porten a convertirte  en qui ets. Vivim agobiats i pensant que opina la gent de nosaltres i que es el que hauríem de fer però ningú té en compte que al final facis els que facis,siguis el que siguis acabaras al mateix lloc que tothom.La foto le triat ja que representa dos camins diferents que s'ajunten tots al final i acaben sent un camí en comú.Jo ho vec similar a la vida,prens mils camins i al final acabes acabant al mateix lloc.El tren representa els humans fent el seu recorregut de vida.

Aina Tamarit 1batx cat

ÉS POT NÉIXER MÉS D'UNA VEGADA AL LLARG DE LA NOSTRA VIDA?

La vida és relativament curta i passa molt de pressa, però tenim molt temps per trobar-nos, retrobar-nos i aprendre com ens agrada viure.

Jo sempre he pensat que durant una vida se'n poden viure més d'una. Som humans i anem adquirint coneixement i maduresa al llarg del nostre pas per la terra canviant en tots els aspectes el nostre "JO" per èpoques. Això fa que em pregunti si realment de vegades toquem tan baix, que necessitem d'alguna manera "ressuscitar" per a canviar el xip i així poder tenir l'energia de fer canvis o a l'inrevés.

M'he inspirat amb aquesta imatge perquè hi trobem un arbre caigut i arrencat de les seves arrels (tocar fons, la "mort" en la vida) i en una branca hi trobem una pinya la qual encara està unida a l'arbre "mort". La pinya és com la següent vida del mateix arbre, l'oportunitat de fer-ho millor o encara més malament.

Fet per: Carla Bros Batalla

Curs: 1r BATX B

Branca: Metafísica. Es pregunta per la naturalesa de la realitat (com podem explicar el canvi, com la realitat es transforma i passa a ser un altra)

Es pot estimar malament?

L'amor és relatiu, és un sentiment molt fort, que tothom experimenta, però cada persona el demostra i el viu de maneres molt diferents. Quan parlem d'estimar pensem en els nostres essers estimats, aquells que ens fan feliços. No podríem viure sense l'amor. Quan estimes a algú, el fas feliç, l'ajudes, li dones suport... i no hi ha millor sensació que sentir-se estimat i estimar, però a vegades estimem malament. Un cop vaig sentir a una per
sona dir "No vull que m'estimis tant, vull que m'estimis millor" i estic completament d'acord a vegades confonem l'amor amb obsessió, dependència emocional, possessió... i quan estem en aquest punt ens hem d'allunyar d'aquella persona. No és fàcil, però la millor manera de demostrar-li el teu amor a algú és allunyar-te perquè sigui feliç, ja que no li fas el bé. A vegades abans d'aprendre a estimar a algú hem de saber com estimar-nos a nosaltres mateixos.

Branca filosófica: Ètica i Antropologia

Ainara Urbano Gaztambide 

1r batx A

Actuem per voluntat o per als altres?

Feta per: Carlos Pérez Serrano 

Curs: 1Batx

Rama de la filosofia: Gnoseología, perquè expressa l'origen del pensament

Moltes vegades actuem per la influència de la gent, familiars, amics... A part la nostra personalitat està influenciada indirectament per la societat (cultura, religió, entorn familiar, amics...), per tant, quan nosaltres actuem o estem fent perquè nosaltres vulguem o en veritat estem seguint el que la societat i el nostre entorn vol que fem?

Quin és el secret de la felicitat?

En un món convuls com el que ens envolta que és realment la felicitat. Cerquem una vida plena i satisfactòria sense saber ben bé en què consisteix.

Hem d'acceptar que una "vida feliç" no és aquella en què es roman alegre, sinó la que ens permet expressar les emocions. Per altra banda, com animals socials que som, resulta essencial vetllar per les nostres relacions, aquestes milloren la nostra autoestima i ens ofereixen la possibilitat de compartir.

Sembla, doncs, que el secret de la felicitat és que no hi ha secret. Es troba en cadascun de nosaltres i en la capacitat que desenvolupem per ser qui som, de l'entorn i les petites coses que fan que cada dia sigui un dia únic i irrepetible ple de possibilitats per ser feliç.

Fet per: Abril de la Casa 

1r Batx A

SOM TAL COM ENS MOSTREM?

Les xarxes socials han afectat de forma massiva als joves, hem crescut veient vides perfectes, cossos perfectes, cares perfectes, TOT perfecte. El que ens ha convertit en titelles manipulables amb el fi de mostrar el que volem que la gent vegi de nosaltres, on només ens mostrem amb una rialla i fent veure que tot va bé, si parem a pensar-hi, poques vegades veiem fotos de gent recent llevada, en un mal moment o simplement des d'un mal angle. I si comencem a mostrar-nos tal com som? I si deixem els filtres a part?

A vegades no mostrem qui realment som per por a ser jutjats.

BRANCA: Ètica- la branca de la filosofia que estudia la moral.

CURS: 1r BATX B

FET PER: Berta Pena

Per què ens autosabotejem?

 

Per què ens autosabotejem?

No recordo com ni quan vaig començar a tenir pensaments intrusius, però se que hi són i que hi seràn presents el que em queda de vida. Per què sobre prensem les coses? sabotejar-nos és fer-nos mal a nosaltres mateixos i ho fa el nostre inconsient, però, per què passa?

Com a éssers ambiciosos, ens demanem més i més i ens esforçem per arribar a la nostra visió de perfecció, però això provoca una expectativa tan alta que si no s'hi arriba ens fa sentir insuficients.

La nostra ment, es a dir, nosaltres, ens fem la gitza i aquest és només un dels milers d'exemples que podria donar. 

Com a objectiu, tothom té el mateix: ser feliç. Cualsevol acte que es fa a voluntat és per a alimentar el nostre desig de feliçitat inabastable. 

Al llarg de la nostra vida, haurem de conviure amb la nostra ment i amb el que ens faci creure, però som nosaltres els que hem d'aprendre a controlar-la, irònic, oi?

Júlia Castillo Font

Què és viure? (Laura López)

Ens passem els nostres dies pensant en el que hi ha després, en el que passarà i en el que ens trobarem. Només una cosa sabem i es que el nostre destí segur es morir. El final del que som i del que hem sigut. Quedarà el record en les ments dels que més ens estimen. 

Pero què és? Il·lusionar-nos, somiar desperts, trobar-nos a nosaltres mateixos en la lletra d’una cançó, enamorar-nos, caure i aixecar-nos, lluitar i treballar pel que volem, tenir problemes, crear la nostra família, valorar els petits detalls, contar-li als nostres fills les anècdotes mes increïbles de la nostra adolescència, sortir de festa, fer amics, sentir una olor i que et vingui aquella persona a la ment, aburrir-nos, plorar, riure, deixar petjada en la vida d’algú, escoltar les paraules dels que més han viscut, gaudir dels moments en família, aprendre, provar coses noves i viure, es el que hem de fer. I tot això és el que per a mi significa viure. Tenim una oportunitat i el temps passa, es irrecuperable, no espera a ningú, no perdona. 

Fet per: Laura López

Curs: 1BATX (cat)

Branca filosòfica: considero que parlo des-de la racionalitat ja que utilitzo la raó a l’hora de respondre a la pregunta de ‘què és viure?’ però també s’apropa a la metafísica perquè l’objectiu es tractar de definir les característiques generals del que per mi es viure. 

TÉ UN PREU L' ÈTICA?

 

Mai has hagut de decidir entre el que ha der ser o el que realment vols fer?   

Si et vols comprar un samarreta que t'encanta però saps que aquella marca explota als seus treballadors, la compraries igualment? Val més la nostra ambició  o la nostra ètica? Les nostres accions tenen un preu?

Tendim a pensar que ser èticament correcte és sol ser just amb el que ens envolta, però a l'hora de posar-ho en pràctica preferim ignorar-ho perquè no volem sacrificar les nostres voluntats.

La meva fotografia mostra la etiqueta de la marca Shein. Aquesta marca és mundialment coneguda per la seva gran varietat de productes a baixos preus, degut a això resulta una marca molt atractiva per aquells compradors que no poden permetre's roba de més qualitat. Milions de persones compren aquesta marca tot i saber el que implica per als seus treballadors, però també  hi ha d'altres que tenen un dilema intern alhora d'adquirir productes d'aquestes empreses de "fast fashion". En definitiva, per a tu que és més important la teva voluntat egoista o una societat  justa?

Branca: Ètica- la branca de la filosofia que estudia la moral.

Curs: 1r  Batx A 

Fet per: Júlia Ibars

Què hi ha després de la mort?

Feta per: Pau Garcia Casquero

Curs: 1Batx

Rama: epistemologia 

He triat aquesta foto perquè és la posta de sol i signfica la mort del dia. Després de la mort hi ha qui creu que hi ha una segona vida però no es pot demostrar. Crec que els que creuen en una segona vida després de la mort poden ser més feliços perquè tenen una segona oportunitat.